
Opinió | 13/10/2007 | 02:08 · Marius
Marius
Com el rei Joan CarlesI, rei d’Espanya i Mohammad VI rei del Marroc.
La veritat és, que m’estic emocionant sempre que veig dues persones que s’abracen, manifestant llurs sentiments; però hom pensa que aquest gest, és mes extensiu, o sia que pot incloure fins i tot familiars absents , quan aquesta abraçada tan emotiva, es produeix entre els màxims representants d’estat monàrquics, com el rei Joan CarlesI, rei d’Espanya i Mohammad VI rei del Marroc, com crec que correspondria al cap d’estat espanyol per poder justificar el perquè de una monarquia en uns moments de incertesa de un país farcit de nacionalismes; i em produeix una mena d’esgarrifança, que es contradiu amb el sentiment expressat inicialment, perquè se’m reprodueix la imatge dels centenars de persones, que intentant cercar millors condicions de vida , l’han perduda en aigües de l’estret i d’altres indrets, intentant poder abraçant-se amb familiars i amics, que mai es podrà fer realitat.; sentiment extensiu a tots els immigrants d’arreu. Si aquestes persones, ciutadans del mont , haguessin tingut la llibertat i els mitjans legals per poder sortir del seu país ,i per entrar al nostre o a qualsevol altre, aquesta abraçada tindria tot el meu reconeixement, però fins que el jove rei del Marroc, no prengui consciència dels drets de les persones, continuaré pensant que Joan Carles I, tindria de mirar mes amb qui s’abraça, (encara que sigui el fill de qui segons ell, considerava com un seu germà,” Hassan II”). Per al jove monarca, quanta mes gent surti del Marroc , menys n’ha de mantenir, tenint en compte, que són inversions a l’estranger sense finançament amb beneficis per el país , mitjançant els ingressos que aporten els que mai han tingut cap protecció del seu govern ,per la lluita per la supervivència.https://gironanoticies.com/noticia/3964-labracada-dels-monarques.htm