efectes d’una crisi hipotecària a Espanya!

Opinió | 23/08/2007 | 12:55 · Redacció

Redacció

Crítiques al fet que es vulguin amagar els possibles efectes d’una crisi hipotecària a Espanya

*Sergi Gubert/Portbou Les opinions de la societat van per un cantó. I les dels grups econòmics per un altre. A Europa, en els darrers dies, tan sols a França hi ha hagut un corrent político-econòmic –encapçalat pel mateix Nicolas Sarkozy- sobre la necessitat d’establir un control sobre els mercats financers mundials. A Espanya, al setembre es tramitarà al Congrés la Llei de Reforma del Mercat Hipotecari, un projecte del Govern del PSOE que tenia previst establir mesures encara més liberalitzadores en aquest terreny. “Actualment, existeix una ingent proliferació de cases reunificadores de crèdit i gestores de crèdits immobiliaris que ni el mateix Banc d’Espanya té controlades”, sosté el president de l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes d’Estalvi i Assegurances (ADICAE), Manuel Pardos. Aquesta associació espera que les esmenes presentades per discutir la llei al Congrés “tinguin en compte en que està succeint i frenin algunes de les seves disposicions més salvatges”, en paraules del seu màxim responsable, que es declara preocupat pel fet que es confongui “liberalització amb llei de la selva”. Segons Pardos, l’Estat està a les portes d’una “crisi hipotecària, que està larvada”, degut a la manca de transparència de moltes entitats de crèdit, que han actuat “amb alegria i irresponsabilitat en els darrers sis anys”. Espanya és, avui, el país d’Europa on més hipoteques s’han contractat, degut a la introducció d’ofertes hipotecàries agressives en el mercat. A això cal afegir-hi una cultura de la compra d’habitatge que no existeix en altres llocs d’Europa, on les societats tenen, paradoxalment, més poder adquisitiu. En total, 8 milions de famílies, “amb hipoteques que ja no son per vint anys, sinó per a 30 i 40”, indica Pardos, que preveu més problemes amb “l’augment, anunciat diverses vegades, dels tipus d’interès, que està multiplicant l’índex de morositat”. “La xifra sembla baixa, entorn del 0,7%, però no té en compta l’enorme quantitat de persones que han contractat hipoteques en algunes de les cases de crèdit que han aparegut des del 2000, i que no són conegudes pels organismes reguladors”, recalca l'expert, que afegeix que la proliferació d’aquests establiments –no quantificats- podrien ser la base de la crisi, “perquè equival a treure de l’estadística l’índex de morositat”. Poca regulació Un dels grans problemes que existeix a Espanya és la indefensió legislativa que el consumidor té davant d’una “fallida objectiva”. Si una família es veu obligada a deixar de pagar una hipoteca, “l’embargament és fulminant”. En el cas que un dels membres del nucli hagi mort o hagi deixat de tenir uns ingressos suficients, la justícia no preveu mecanismes de defensa del consumidor. “En altres països europeus s’estableix que si existeix una condició objectiva, la justícia ha de defensar l’impagament d’un crèdit, de cara a assegurar que una família o individu no sigui expulsat de casa seva”, informa el president d’aquesta associació. L’ADICAE defensa, per altra banda, una millor regulació del sistema financer per part dels poders públics. “No pot ser que el Banc d’Espanya o la CNMV, els organismes reguladors, no disposin de tota la informació sobre els fons, perquè és en els moviments subterranis on hi pot haver una sorpresa”, sosté. Quin tipus de sorpresa? “Doncs els primers sorpresos son i seran els consumidors, ja que començarà a augmentar el sobre-endeutament, i la segona mala jugada la patiran l’economia i el sistema bancari, que també ens preocupen, ja que els 8 milions de famílies amb hipoteques se sostenen gràcies a la capacitat dels estalviadors, i si aquests perden els seus fons hi pot haver una crisi”. Per a aquest expert, s’ha volgut “anglosaxonitzar massa” el sector, introduint receptes financeres que escapen del control dels poders democràtics. Món financer, massa optimista En els darrers dies diversos grups d’anàlisi –com ara Renta 4- i el mateix Ministre d’Economia i Finances, Pedro Solbes, han insistit en la idea que la crisi hipotecària dels Estats Units no afectaria Espanya. El darrer en opinar d’aquesta manera ha estat l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE), que ha afirmat que “no preveu que la crisi hipotecària tingui una gran repercussió en l'economia espanyola”, entre altres coses per la fortalesa de l'economia nacional. “Però Espanya no és una super-potència econòmica”, insisteix Pardos. “Tenim una economia més fràgil del que es diu”, recorda, “i insistir en l’aquí no passa res és una frivolitat, ja que estem lligats a la Zona Euro i al Banc Central Europeu, i la nostra economia es basa, tan sols en la construcció, el turisme i la banca”. “Aquesta idiosincràsia” –ironitza- “la va crear Franco confiant l’economia sencera a bancs i constructors privats”, indica. Si en el vessant social ja existeix un problema, en l’anvers financer trontollen algunes de les entitats que han venut crèdits actuant sense escrúpols. De moment, 13 fons d’inversió han estat colpejats per tenir, al seu torn, altres fons amagats en entitats dels Estats Units que han patit la crisi dels subprime. Són percentatges que basculen entre l’1% i el 5% del patrimoni compromès. De moment, les principals entitats espanyoles amb problemes són Caixa Laietana, Cajamar, i les gestores d'inversions de Caja Navarra, Caja Rural, Cajamar, del BBVA i del Banc Popular, que se sumen als problemes declarats per un fons de Banca March, que té bloquejat el 5,6% dels seus fons declarats per part del banc francès BNP.

https://gironanoticies.com/noticia/3320-efectes-duna-crisi-hipotecaria-a-espanya.htm