El fracàs de la crispació.
Opinió | 21/01/2007 | 10:38 · Redacció
Redacció
Opinió | 21/01/2007 | 10:38 · Redacció
Redacció
En aquests moments, crec que el PP està més interessat en acabar amb el Govern Zapatero que en acabar amb el terrorisme.
* Miquel Iceta No hi ha advertiment més repetit en política que el de no refiar-se en excés de les enquestes. Però ningú no les perd mai de vista. Per això començo comentant l’enquesta de l’Institut Noxa publicada avui a La Vanguardia segons la qual està fracassant l’estratègia del PP d’erosionar el govern Zapatero utilitzant el terrorisme com a excusa. Al·leluia! Segons l’enquesta, l’estratègia de l’extrema crispació atiada pel PP se li estaria girant en contra i, si avui se celebressin eleccions generals, el Partit Socialista repetiria els seus bons resultats; mentre el PP baixaria 2,9 punts i perdria entre 6 i 10 diputats. El 76% dels enquestats considera que el govern va fer bé d’intentar el diàleg amb eta per acabar amb el terrorisme i el 72% creu que, malgrat l’atemptat de Barajas, el govern hauria d’intentar novament la fi del terrorisme a través del diàleg si es donessin les circumstàncies adequades. El 68% dels enquestats creu que el PP va desconfiar massa del govern dificultant el procés de forma irresponsable, i el 60% qualifica l’actuació del PP de dolenta o molt dolenta. Com sempre, l’anàlisi de Julián Santamaría, director de l’estudi, resulta de lectura imprescindible. En aquests moments, crec que el PP està més interessat en acabar amb el Govern Zapatero que en acabar amb el terrorisme. I no ens hauria d’estranyar. No és la primera vegada que el PP està disposat a trencar-ho tot per tal d’arribar al poder com sigui. M’ho recordava un veí d’escala que em va deixar a la bústia les declaracions de Luis Maria Anson realitzades a la revista TIEMPO el febrer de 1998. Deia Anson: “González era un hombre con una potencia política de tal calibre que era necesario llegar hasta el límite” o “Desde una labor crítica normal no se conseguía desalojar a González del poder” o, i no cal insistir més, “Había que terminar con González, ésa era la cuestión. Al subir el listón de la crítica se llegó a tal extremo, que en muchos momentos se rozó la estabilidad del propio Estado”. Aquesta vegada no se’n sortiran. Perquè, de forma clarament majoritària, la ciutadania és conscient que Zapatero ha fet el que havia de fer i el PP ha fet tot el contrari del que s’espera del principal partit de l’oposició en un tema d’Estat com el de la lluita contra el terrorisme. Carlos Solchaga en un intel·ligent article publicat a Cinco Días intenta desdramatitzar la profunda discrepància entre el PP i el PSOE en aquest tema i proposa “que el Gobierno siga adelante con su obligación indeclinable de acabar con la violencia terrorista dentro de nuestro ordenamiento legal o proponga, con los respaldos parlamentarios con que pueda contar, las modificaciones del mismo conducentes, dentro de la Constitución, a una mayor efectividad en la consecución de dicho objetivo. Y, sobre todo, que el Gobierno siga, al mismo tiempo, desarrollando su agenda política, velando por la seguridad ciudadana, administrando adecuadamente los tiempos tan favorables para la economía y el progreso social y mejorando los servicios públicos a disposición de los españoles. Es decir que gobierne en el sentido más amplio de la palabra, que es precisamente para lo que ha sido elegido”. Crec, com Solchaga, que el govern ha de desenvolupar la seva agenda política i complir amb les seves obligacions per acabar tant aviat com sigui possible amb el terrorisme, sabent que el consens amb el PP és pràcticament impossible. Però no estic d’acord amb desdramatitzar la posició del PP. Mentre no canviï d’estratègia, el PP, amb la seva actual direcció al capdavant, és un partit temerari, disposat a jugar totes les cartes contra un govern legítim i democràtic, sense que res no els aturi, ni tant sols la possibilitat de lesionar l’interès general, l’interès de tots. I un partit així és perillós. Tant perillós com quan governava i ens va embarcar com a país en una guerra il·legal, que ens va fer objectiu del terrorisme d’arrel islamista. www.Iceta.orghttps://gironanoticies.com/noticia/1686--el-fracas-de-la-crispacio.htm