Notícies més llegides




+ Notícies


València

Josep Guia: “Parlar castellà i no voler parlar català, als Països Catalans, és col·laborar amb un imperialisme de manual”

+ Notícies  -  03/03/2022  -  12:32

El professor i activista, membre de la delegació del Consell per la República al País Valencià, considera que l’Any Fuster “farà créixer el sentiment valencianista en la direcció catalanista que li escau”


Josep Guia / GN

Josep Guia / GN



A mitjans de febrer la delegació del Consell per la República al País Valencià va celebrar una trobada per posar en comú diversos aspectes cabdals del col·lectiu, un esdeveniment que va confirmar una nova passa endavant del grup. “Una de les prioritats de la delegació és la diversitat des del punt de vista d’adscripció ideològica, econòmica, professional, d’edat, de gènere... Tal com correspon al front d’alliberament nacional que tota nació ocupada necessita per alliberar-se de l’opressor. Perquè, no ens enganyem, una ocupació d’una nació sobre una altra és ocupació tant si passa avui com si es va iniciar militarment el 1707-1714, es va continuar també militarment el 1936-1939, i encara dura”, explica el professor i activista, Josep Guia.

En quin moment es troba la constitució de la Delegació del Consell per la República Catalana al País Valencià? 

Com a representant dels inscrits valencians al Consell per la República, quan finalment ha estat enllestida l’eina telemàtica, aquesta mateixa setmana he enviat un escrit a tots els ‘meus representats’ —al voltant de 500—, saludant-los, posant-me a la seva disposició, informant-los sobre les activitats de l’Assemblea de Representants i anunciant-los que, un cop elegit el President del Consell —previsiblement Carles Puigdemont— i format el Govern, farem una assemblea per constituir la Delegació valenciana i, si escau, els Consells locals.

Hi ha consciència al País Valencià de la repressió que pateix el Principat per part de l’Estat espanyol?

Els valencians demòcrates, republicans i catalanoparlants, una majoria (sovint silenciosa, ai!), som ben conscients de la repressió i de les agressions que el règim de Franco, primerament, i el subsegüent règim postfranquista del 78, després, han exercit i continuen exercint contra el catalanisme. De fet, intentar trencar i liquidar els Països Catalans és un dels fonaments del Règim del 78. Els valencians vam patir molt aquelles agressions (amb bombes i tot) de la mal dita Transición i no podem deixar de ser conscients de la brutal repressió que pateixen actualment els nostres connacionals del nord.

Quins objectius a curt termini es marca la vostra delegació?

Com que el Consell per la República és un organisme que treballa i lluita al marge i en contra de l’estat espanyol, un estat corrupte, opressor, inquisitorial i imperialista, els nostres objectius no són els convencionals i acomodaticis dels partits polítics a l’ús, sotmesos als lobbies econòmics i judicials espanyols, hereus del franquisme. Els nostres objectius són, doncs, organitzar i inscriure al Consell el poble republicà i independentista valencià i participar en el procés constituent de la República Catalana, per tal que, en un futur, aquesta integri democràticament el conjunt dels Països Catalans.

 A mitjans del passat mes de febrer vau celebrar una reunió a València: quines finalitats tenia la trobada i quines conclusions se’n van treure?

La trobada es va desenvolupar amb molt bona sintonia i un debat força participatiu. Vam fer públic un comunicat amb els punts següents: la denúncia de la repressió exercida per la «democràcia defectuosa» espanyola; la vindicació de l’estratègia de confrontació amb l’oligarquia estatal; la celebració de les victòries judicials de l’exili; l’afirmació i exigència de reconeixement de la nostra condició nacional catalana, i el record d’algunes figures senyeres del republicanisme i l’independentisme valencià, com Joan Peset, Vicent Marco Miranda, Joan Fuster i Isabel Clara Simó.

 Una de les prioritats clau de la vostra delegació és exhibir una llista d’integrants prou transversal i diversa?

Sí, així és, diversitat des del punt de vista d’adscripció ideològica, econòmica, professional, d’edat, de gènere... Tal com correspon al front d’alliberament nacional que tota nació ocupada necessita per alliberar-se de l’opressor. Perquè, no ens enganyem, una ocupació d’una nació sobre una altra és ocupació tant si passa avui com si es va iniciar militarment el 1707-1714, es va continuar també militarment el 1936-1939, i encara dura.

Quin és l’estat de salut actual del sentiment valencianista i quina influència hi té la Generalitat Valenciana?

Enguany, la Generalitat Valenciana, així com les institucions de la resta dels Països Catalans celebra l’Any Fuster, amb motiu del centenari del naixement de Joan Fuster, a Sueca. Això farà créixer el sentiment valencianista, en la direcció catalanista que li escau, per tot el territori. De fet, aquest sentiment no ha deixat de créixer, des dels darrers anys del franquisme estricte fins avui, amb Raimon, Ovidi, Lluís Miquel, Al Tall, Carraixet i tants cantautors i grups de la Nova Cançó i posteriors, amb Enric Valor, Sanchis Guarner, el gran poeta Vicent Andrés Estellés i l’esclat dels professionals de la paraula oral i escrita d’avui, amb les universitats valencianes que defensen la llengua catalana com a llengua pròpia, així com la tasca impagable d’Escola Valenciana, amb Acció Cultural del País Valencià, la Societat Coral El Micalet i tantes altres entitats culturals i cíviques arreu del país. Per cert, estaria bé que el Consell per la República promogués la realització, a Perpinyà, d’un gran acte nacional d’homenatge a Joan Fuster, que superés les restriccions regionalistes de les dues Generalitats i llurs subalterns.

Creu que hi ha matisos en la manera de defensar la llengua catalana entre Catalunya i al País Valencià?

Recentment, davant d’agressions escandaloses (polítiques, judicials i de feixistes de base), sembla que vol produir-se una certa inflexió, a millor, en la defensa del català, especialment al Principat, on hi havia un cert cofoisme, per no dir-ne somnolència, envers la llengua. Tanmateix, sóc de l’opinió que, en la defensa del català, partim d’errors greus de principi: a casa nostra, cap altre grup lingüístic no té —no ha de tenir— els mateixos drets lingüístics que la nació autòctona catalanoparlant. El castellà, en concret, a casa nostra, és una llengua forastera sobreposada i sovint imposada a la nostra llengua catalana, en un procés imperialista de substitució lingüística, que és inacceptable. I el fet que fa segles que dura, no el fa més excusable, sinó més inacceptable. Parlar castellà i no voler parlar català, als Països Catalans, és col·laborar amb un imperialisme de manual.


Autor: Redacció


#josepguia #beneixama #cxr #paisvalencia


#josepguia #beneixama #cxr #paisvalencia





Comentaris (0)


La finalitat d'aquest servei és sumar valor a les notes i establir un contacte més fluid amb els nostres lectors. Els comentaris han acotar al tema de discussió. S'apreciarà la brevetat i claredat dels textos, i el bon ús del llenguatge: les males paraules i els insults no seran publicats


Comentaris a Facebook


Traducir con Google Translate

Bandera Inglaterra Bandera de España Bandera de Catalunya Bandera de Francia

Canal motor
Farmacias
Cronicas del congreso
Perpignan la Rayonnante
Tecnologia

radio en directo Radio en directo

radio en directo Radio en directo (Deportivo)

Gastronomia I Classificats


Imatges del dia



Enlaces de interes

Opinió


alt - Alejandro Fernández

Carles Enric

Alejandro y el momento histórico

El Partido Popular ha elegido a Alejandro Fernández como su candidato para las próximas elecciones...


alt - El presidente del PP de Cataluña, Alejandro Fernández

Carles Enric

PP y Ciudadanos deben ir juntos en las elecciones

El abandono del PSOE a sus votantes para mantener a Pedro Sánchez deja a su candidatura en una posi...