Josep Guia: 'El País Valencià no té futur, ni econòmicament ni culturalment, dins l'Estat espanyol'

A les eleccions al Parlament Europeu del maig de 2019 es va constituir l'anomenat 'Grup valencià de suport a Puigdemont', una plataforma que ha derivat amb el temps en el 'Grup valencià de suport al Consell per la República Catalana', és a dir, el que ha de ser la futura delegació del Consell. Entre els seus membres impulsors hi ha el professor i activista polític, Josep Guia (1947), exdirigent del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). “La delegació marcarà els seus objectius un cop constituïda. Però no és aventurat pensar que s’hi comptarà, entre els objectius, guanyar més adeptes al Consell, de manera que es podran constituir més d’una delegació al País Valencià, que és molt gran, així com contribuir amb força a fer efectiva la República Catalana o incrementar l’acció política de Països Catalans al si del Consell, entre altres”, destaca.

Com es viu actualment la situació independentista a Catalunya des del País Valencià?

Des dels inicis del Règim del 78, al País València, per pors o per interessos —pors a la repressió política i a les agressions blavero-feixistes; interessos d’adequar-se als postulats anticatalans del nou Règim monàrquic, continuista del Règim de Franco—, han provocat desercions i silencis en la lluita d’alliberament nacional. Tanmateix, no oblidem que el poble valencià és majoritàriament republicà i que sap, evidentment, que ara per ara l’única república possible a l’abast és la República Catalana.

Hi ha cada vegada més consciència sobre la repressió de l’estat contra les llibertats i voluntats del poble català?

Actualment és creixent la consciència del fet que l’Estat espanyol maltracta el poble valencià, econòmicament i culturalment, tal com s’esdevé al Principat. I això és una tret objectiu d’unitat dels Països Catalans. A més, les mostres de solidaritat enfront de la repressió patida per l’independentisme han estat nombroses al territori valencià, que ja compta amb represaliats per aquesta causa. Aquesta és la millor pedagogia: que tu també pateixis les conseqüències de l’ocupació, la dominació i l’espoliació de l’imperialisme espanyol.

Si parlem de la futura delegació del Consell per la República al País Valencià, com va néixer el grup impulsor?

Amb motiu de les eleccions al Parlament Europeu de maig del 2019, en les quals jo mateix vaig formar part de la candidatura encapçalada pel President Puigdemont, es va constituir el ‘Grup valencià de suport a Puigdemont’ i vam fer una modesta campanya electoral. Els resultats podien haver estat millors si hagués hagut més interès a incentivar la participació i el vot valencians. Així i tot, s’hi obtingueren 6.951 vots, per sota dels 10.635 a les Illes, però per sobre dels 6.384 a Euskal Herria, els 3.726 a Madrid, els 2.492 a Andalusia, els 1.952 a Galícia, els 1.655 a Canàries...; el mapa dels Països Catalans s’hi dibuixa. La candidatura encapçalada pel Vicepresident Junqueras obtingué 12.364 vots, amb la qual cosa, podem comptar ja amb quasi 20.000 vots independentistes al País Valencià. Aquell grup inicial es va ampliar i vam passar a denominar-nos ‘Grup valencià de suport al Consell per la República Catalana’.

Existeix una delegació nord-catalana, aquest estiu s’ha oficialitzat la delegació balear i pròximament hi haurà la del País Valencià. Quan es constituirà?

Quan ho aprovi el Govern del Consell per la República. El procés previst és constituir formalment el Grup impulsor de la delegació, amb el reconeixement pertinent, i després passar a la constitució formal de la delegació, d’acord amb els preceptes establerts al si del Consell. Probablement, per tal d’evitar qualsevol possible interferència amb l’actual procés d’eleccions de l’Assemblea de Representants, la delegació al País Valencià serà posterior a la formació de l’Assemblea de Representants.

Quin suport està rebent, de moment, la delegació al País Valencià entre la mateixa gent valenciana?

Desconec el nombre exacte de valencians i, en general, de catalans de fora del Principat que hi ha inscrits al Consell, però estic ben segur que marquen bé la nació completa sobre el mapa-mundi. De fet, de bon començament, aquest mapa ja es feu públic, amb els primers inscrits, en la presentació solemne del Consell per la República que es va fer al Gran Teatre de Brussel·les, el 8 de desembre de 2018. Actualment, hi ha un degoteig constant de valencians i valencianes interessats a formar part del Grup impulsor de la delegació al País Valencià.

Quins objectius cabdals es marcarà la delegació valenciana?

La delegació serà qui els marcarà, un cop constituïda. Però no és aventurat pensar que s’hi comptarà, entre els objectius, guanyar més adeptes al Consell, de manera que es podran constituir més d’una delegació al País Valencià, que és molt gran, així com contribuir amb força a fer efectiva la República Catalana o incrementar l’acció política de Països Catalans al si del Consell, entre altres.

Al País Valencià l’inici d’octubre es presenta intens, en relació a la causa independentista: la vespra del 9 d’octubre hi ha un acte polític de l’esquerra independentista, a Benimaclet, i el mateix dia 9, per la vesprada, hi ha la manifestació commemorativa de l’entrada de Jaume I a València. Què n’espereu?

I hi ha més actes arreu del País, tots per celebrar, ho explicitin o no, l’inici de la catalanitat dels valencians, és a dir, de la incorporació d’aquesta terra a la llengua, cultura i nació catalanes, les quals anaven formant-se i expandint-se del Pirineu cap al sud i mar enllà. Els actes susdits desborden i van més enllà, en reivindicació nacional i social, que les ofrenes florals i els discursos circumspectes de ‘sano regionalismo comunitario’ que fan les autoritats, tant les d’abans com les d’ara.

Per quin moment passa el sentiment valencianista actual?

El País Valencià no té futur, ni culturalment ni econòmicament, dins l’Estat espanyol, i això ja ho veuen fins i tot els cecs. Està bé que la Generalitat Valenciana s’esgargamelli reclamant un ‘finançament just’, perquè el robatori continuarà: el País Valencià continuarà empobrint-se i engreixant el monstre de Madrid, és a dir, la seu de l’oligarquia espanyola i la seva cort monàrquica. Aquesta frustració es convertirà en esperó d’independència. Ara, el País Valencià no s’alliberarà d’Espanya tot sol, sempre li caldrà l’impuls català, ni se n’alliberarà tot d’una, probablement hi haurà zones que no ho voldran inicialment. Però tot arribarà. Temps al temps.

A Catalunya hi ha una preocupació creixent amb relació a la llengua catalana i la seva preservació.

La llengua catalana la salvarem completa. O és que algú es pensa que deixarem Ausiàs March o Joan Fuster sota el domini espanyol? A més, a València, la defensa del català té un component més de lluita revolucionària que no pas a Barcelona, ja que ningú pot dir que el valencià menystingut i abandonat per les classes benestants és ´llengua de la burgesia’. Parlar valencià i dir-ne català, al País Valencià, és una de les coses més subversives i valentes que es poden fer. Guanyarem la llengua en la mesura que alliberem nacionalment i socialment el país, però no podem trigar.

Autor: Redacció