Els serveis socials de l'Ajuntament de Girona han atès aquest any 1.033 persones més que el 2019

L'Ajuntament de Girona ha atès aquest any 1.033 persones més que l'any passat des dels serveis socials, en el mateix període comprès entre l'1 de gener i el 30 de setembre. Es tracta de nous usuaris que han accedit al servei per primera vegada i que presenten un perfil divers, si bé majoritàriament són persones aturades, amb treball submergit o que realitzen tasques de la llar. En concret, s'ha passat d'atendre al 6,7% de la població el 2019, a atendre el 7,5%. Aquestes són algunes de les dades que es recullen a l'informe "L'impacte de la crisi COVID-19 en l'atenció social a Girona" que ha presentat aquest matí la regidora de Drets Socials de l'Ajuntament de Girona, Núria Pi, en roda de premsa.

"En la primera onada les conseqüències socials eren bàsicament d'arrel sanitari: com garantir l'atenció i les necessitats a la gent gran, garantir els serveis a col·lectius vulnerables que havien d'estar confinats... Ara en canvi ja estem entrant en les conseqüències econòmiques de la crisi, i cada vegada hi ha més usuaris de serveis socials per manca d'ingressos. Estem tot just a finals d'octubre, creiem que aquest hivern serà molt difícil", ha afirmat la regidora.

Aquesta primera avaluació de l'impacte de la COVID-19 sobre el teixit social ha permès detectar les necessitats emergents per saber quines mesures es poden impulsar des del consistori. Arran de la diagnosi, es canviaran prioritats i la finalitat dels recursos de l'Àrea de Serveis Socials. L'Ajuntament ja treballa en diversos projectes i programes que es presentaran més endavant.

Segons les últimes dades recollides, el nombre d'Ajuts d'Urgència ordinària s'han vist incrementats. Del gener al setembre d'aquest any, s'han beneficiat 5.213 persones dels subsidis, mentre que durant el mateix període del 2019 els beneficiaris van ser 3.075 persones. Aquest és un tipus d'ajut econòmic que serveix per cobrir necessitats bàsiques de subsistència, salut, habitatge i consum de la llar, i serveix per donar suport a una necessitat puntual o resoldre l'espera de la resolució d'una ajuda més estable.

Pel que fa al perfil dels usuaris, un 77% dels nuclis familiars que han rebut l'ajut econòmic cobren menys de 1.000 euros mensuals, i un 54% cobra menys de 500 euros. També s'ha detectat un augment dels ciutadans i ciutadanes que no tenen ingressos (s'ha passat de les 161 persones l'any passat, a les 464 actuals).

Les demandes econòmiques que més han crescut durant aquesta pandèmia han estat les relacionades amb alimentació i habitatge, concretament han estat el 48% de les primeres demandes rebudes en el servei. Per respondre a això, durant l'estat d'alarma, es va crear un Ajut d'urgència específica per la COVID-19 dirigit a les necessitats d'alimentació més bàsiques. Del gener al setembre, s'han concedit 1.712 ajuts a 793 nuclis familiars (2.378 persones) amb un import total de 159.122 euros. Aquesta via permet donar una resposta immediata, respecte a les d'urgència ordinàries que tarden unes tres setmanes. I, per respondre a les situacions d'emergència habitacional, es van destinar 307.000 euros per ajudar les famílies.

D'altra banda, la regidora ha posat èmfasi en dos col·lectius que han estat greument perjudicats per la pandèmia: les dones víctimes de violència masclista i la gent gran. Les xifres mostren que des de l'Àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de Girona no s'han atès més dones però sí que ha augmentat la complexitat dels casos i el nivell de violència. "Ens han arribat més casos de dones que han patit situacions de violència extrema", ha afirmat la regidora, Núria Pi. Prova d'això és que durant el mes de setembre ja s'han tramitat 4 ATENPRO, els dispositius que permeten a les víctimes connectar directament amb la policia en cas de perill.

Pel que fa a la gent gran, s'ha detectat que tot i que les persones amb autonomia o dependència moderada intenten mantenir una vida activa, la pandèmia està afectant les persones més vulnerables amb dependència severa. "Es protegeixen sortint menys i també amb menys contactes socials, pateixen més ansietat i depressió que els altres i aquest aïllament preventiu els hi redueix la socialització i la mobilitat, preveient que la seva salut emocional, física i cognitiva es deteriorarà més fàcilment", ha subratllat la regidora.

Autor: Redacció