Romain Grau: ‘Perpinyà encara no ha entrat del tot en la història del nou segle’

Els dies 15 i 22 de març se celebraran les eleccions municipals franceses, uns comicis que s’auguren renyits a Perpinyà, on diverses forces polítiques pugnaran per l’alcaldia. Un dels candidats és l’advocat i empresari Romain Grau, qui lidera un projecte que integra La República en MArxa, Moviment Demòcrata, Unió de Demòcrates i Independents i Sí al País Català. “Perpinyà està en crisi, amb una taxa d'atur del 15%, mentre que a França és del 9%. Tenim un nivell de pobresa molt alt. L'alcalde actual no ha generat cap empenta significativa en aquest sentit, un context que contrasta amb altres ciutats veïnes com Narbona a Girona, que han assolit més atractiu”, assenyala.

Quines sensacions té de cara a les eleccions municipals?

Romain Grau. França és un país de 36.000 municipis, un rècord a Europa, i per tant no puc tenir-ne una visió global. Entre els 226 municipis de Catalunya del Nord tenim el repte de Perpinyà, amb una majoria de dreta dura sortint i l’amenaça del Front Nacional, l’extrema dreta, que pretén convertir-nos en la seva presa més important entre les ciutats de França amb més de 100.000 habitants. El paper que assumeixo és el de liderar una oferta de centre, de país i d'obertura per contrarestar aquest projecte. Per això, he impulsat una plataforma que inclou el Moviment Demòcrata, la República en Marxa, la Unió de Demòcrates Independents i Sí al País Català, que són formacions polítiques importants al nostre país

Parla de Perpinyà. Com la veu en aquests moments?

R. G. Estem en crisi, amb una taxa d'atur del 15%, mentre que a França és del 9%. Tenim un nivell de pobresa molt alt. L'alcalde actual no ha generat cap empenta significativa en aquest sentit, un context que contrasta amb altres ciutats veïnes com Narbona a Girona, que han assolit més atractiu. Perpinyà encara no ha entrat del tot en la història del nou segle, i per això vull oferir un impuls històric i honorar com cal la commemoració dels mil anys de la ciutat, que tindran lloc el 2025. Aquest esdeveniment ha d’assenyalar la reactivació general de Perpinyà. Ja en tenim prou de grans projectes no sempre útils i d’estratègies de comunicació que se substitueixen a l'acció. D’altra banda, i en l’àmbit econòmic, a tall d’exemple, Perpinyà té la plataforma logística més important d'Europa, com és el Mercat Internacional de Sant Carles, que representa un potencial que hem d’enfortir.

Quins són els eixos fonamentals del seu programa electoral?

R. G. Hem de resoldre molts aspectes primaris, com ara la netedat urbana i de seguretat o l'animació del centre i dels barris. Una vegada s'hagin assolit aquests requisits bàsics, donarem empenta a la ciutat i podrem reactivar el comerç. Hi afegirem una renovació urbana força més voluntarista que l’actual, amb l’objectiu de canviar la fesomia general. Per això, la capital de Catalunya del Nord necessita un batlle que s’aboqui plenament i sincerament a la seva tasca, sense cercar fer una carrera política o sense que confongui els seus càrrecs amb un negoci.

Té molt clares quines han de ser les actuacions prioritàries, doncs.

R. G. Sí, sense cap dubte s'ha d'actuar primer en el tríptic netedat-seguretat-comerç. Tot plegat està vinculat, perquè una ciutat neta pot generar més seguretat i, de retruc, una ciutat amb més seguretat i més estètica pot generar més comerç. Hem patit un retrocés comercial extraordinari. Per això no vull que s’obri cap més gran superfície als afores de Perpinyà, per mirar de limitar així l’hemorràgia de clients que es va iniciar fa vint-i-cinc anys.

Una de les seves propostes més notòries és la de reservar cinc milions per a pressupostos participatius. La participació ciutadana serà fonamental si vostè és alcalde?

R. G. És clar! Quan veig com treballeu amb els pressupostos participatius a Girona tinc un veritable sentiment d’admiració. Aquesta mesura tot just està arribant ara a Perpinyà, i per mi és una obligació. Tothom sap que la ‘renovació urbana’ impulsada pel batlle és més que tot una ‘destrucció urbana’. La seva política ha generat un moviment d'oposició al barri de Sant Jaume, perquè no s’ha engegat cap procés de concertació. S'ha fet veure que s'escoltava la gent, però, de fet, se'ls ha imposat decisions que ja havien estat dissenyades des de l'ajuntament.

La seva proximitat amb Macron és sinònim d'un contacte directe amb París. Aquest fet pot tenir influència en les seves polítiques?

R. G. Això és obvi i ja s'ha assolit en diversos àmbits. Per exemple, fins ara he aconseguit que la segona presó de Perpinyà s’activi el 2023 i que la futura Ciutat Judicial es mantingui al centre de la ciutat. La meva actuació al Ministeri de l’Ensenyament ha impedit que l’Estat eliminés el CAPES de català -oposicions pel secundari-, que permet graduar els docents que ensenyen la nostra llengua. La llista de coses fetes és bastant llarga: també he actuat per protegir la pagesia al moment de contractar personal de temporada, modificant la fiscalitat a nivell de tot l’Estat. Això és un progrés importantíssim.

Si agafem el cas de la Bretanya, notem com una gran quantitat de projectes s’han encertat perquè hi ha vincles majors entre aquest territori i París. Això ha servit a la Bretanya per desenvolupar-se. Nosaltres també hem de teixir lligams potents, per no quedar marginats, tenint en compte que vivim a gairebé mil quilòmetres de París.

Perpinyà, com a capital de Catalunya del Nord, ha de ser un exemple pel que fa a la divulgació de les tradicions catalanes i la llengua catalana?

R.G. I tant! Perpinyà va ser Capital de la Cultura Catalana el 2008, alçant-se com a punt de referència important en l’àmbit dels territoris de parla catalana. No obstant això, la situació real no és la que anhelaria. Som un espai d'experimentació de noves fórmules d'ensenyament del català cap a poblacions noves i mainada de molts orígens. Tenim resultats rellevants. Perpinyà és un territori d'experimentació important perquè, de fet, patim una amenaça de desaparició del català que ens obliga a trobar solucions eficients. Ens emmirallem amb vosaltres, amb Catalunya del Sud, però tenim idiosincràsia, és clar. En certa manera, el nostre esquema sociolingüístic, una mica complicat, pot ajudar-vos a trobar solucions, també, per reactivar el català en zones de la Catalunya del Sud on està amenaçat. Estic pensant, per exemple, en el cinturó de Barcelona.

Creu que s'han d'enfortir encara més els llaços entre Catalunya del Nord i del Sud?

R.G. Hem passat trenta anys amb unes intencions transfrontereres que no sempre s’han concretat. Sóc partidari d’una estratègia transfronterera igualitària, que permeti a Catalunya del Nord i a Perpinyà aprofitar més els nostres intercanvis a nivell econòmic. Hem de crear un ‘partnership’ de primer nivell entre els aeroports de Girona i Perpinyà, per formar un ‘hub’ europeu de primera categoria, amb una oferta potent. Defenso un segon acte de la política transfronterera amb l’objectiu d’arribar a una relació més productiva, sense deixar de banda els nostres vincles culturals, però reflexionant més a fons sobres l’interès de sumar en àmbit econòmic. Més que res, el que hem de fer és no confondre més la cultura catalana i l’economia, com s’ha anat fent des de fa diverses dècades. Aquesta amalgama no genera resultats, fins i tot ens fica en atzucacs.

Si ens situem a finals de mes, Perpinyà ha d’acollir la visita de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont. Creu que serà possible o l'estat ho prohibirà?

R.G. No puc respondre a aquesta pregunta perquè les coses no se saben amb certesa. En qualsevol cas, els organitzadors no s’han mirat el calendari perquè això se celebri amb normalitat, ja que hi ha una fira al mateix moment, i les condicions de seguretat han de ser òptimes en aquest tipus d’actes multitudinaris. El que sí que sé és que la prefectura de Perpinyà es qüestiona sobre aquest tema i que hi ha certa preocupació des del punt de vista de l'estat. 

Quina opinió li mereix la situació política que es viu a Catalunya? 

R.G. La vostra situació no és massa entenedora, és un trencaclosques. Pel futur, crec que amb la vella política no anireu enlloc i que la confrontació no serveix. Mirant cap a Europa, veig que Escòcia està enfocant el seu destí de manera diferent des del Brexit. Es couen guions per aquesta dècada 2020. Tinc l’esperança que millori l’atmosfera política i social de Catalunya del Sud i que la democràcia torni a ser el criteri de les decisions.

Autor: Redacció