Joan Ridaura: “a Catalunya Nord, la llengua catalana ha de sortir de les escoles i arribar al carrer”

Nascut a Girona el 1962, Joan Ridaura ja fa temps que viu a Perpinyà, i per tant, coneix perfectament el clima que es respira a Catalunya Nord. Molt vinculat a la política, Joan Ridaura és Secretari Nacional de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana) i va ser president d’ERC durant més d’una dècada. Al ser preguntat per com es viu el procés, Ridaura parla d’un interès molt gran, i aprofita per reivindicar el paper de la Catalunya Nord. “Penso que ha despertat un sentiment de catalanitat i una solidaritat davant de les injustícies que s’estan produint”, afirma Ridaura. A banda de parlar del moment polític, també aprofitem per saber quina és la situació de la llengua catalana a territori nord-català. “Si les mires amb perspectiva històrica, segurament vivim el nivell d’ús més baix però també ha millorat el prestigi”, assegura el vicepresident de la Bressola.

Està vinculat amb alguna entitat catalanista?

Ara mateix soc secretari Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, delegat de la Intersindical-CSC i també soc vicepresident de la Bressola. A més, del 2002 al 2015 vaig ser el president d’ERC a la Catalunya Nord.

Quina és la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord?

Si ho mires amb perspectiva històrica, segurament vivim el nivell d’ús més baix però també ha millorat el prestigi. Penso que des de diferents entitats, inclosa La Bressola, s’està fent una gran feina a nivell d’aprenentatge de la llengua. Hi ha una frase d’en Francesc Franquesa que diu que “tots plegats estem ensenyant a conduir en un país on no hi ha carreteres”. Hi estic molt d’acord. A Catalunya Nord, quan surts de l’escola, trobaràs pocs espais en els quals la mainada pugui utilitzar el català. I aquest em sembla que és el gran repte de futur, que el català sigui present al carrer.

Les institucions franceses ajuden a millorar la situació?

Ho fan menys del que voldríem, però no seria just dir que les administracions franceses no ens ajuden. Tant la Bressola com Arrels tenim el suport institucional, el que passa és que les ajudes són insuficients per combatre els obstacles que té una llengua com la catalana. En aquests moments, tenim una possible eina per desenvolupar que és l’Oficina Pública de la Llengua Catalana.

Tindrà recorregut?

Crec que és necessari per tal de dignificar la llengua catalana a Catalunya Nord. Com t’he dit abans, el català ha de sortir de les escoles i arribar al carrer. Curiosament, totes aquestes institucions que fins ara no ens ajudaven, són les mateixes que ara han de garantir la supervivència d’aquest projecte.

Com es viu el ‘procés’ a Catalunya Nord?

És impossible parlar en nom del conjunt de la població nord-catalana però és evident que hi ha preocupació pel que està passant al sud. Penso que ha despertat un sentiment de catalanitat i una solidaritat davant de les injustícies que s’estan produint.

S’ha menystingut el paper de la Catalunya Nord?

Precisament Catalunya Nord ha sortit reforçada. Malgrat els esforços per apartar-la, ara més que mai, s’ha produït una resposta contundent. A nivell associatiu, institucional i fins i tot, alguns mitjans de comunicació s’han posicionat a favor del dret a decidir del poble de Catalunya. És una demostració evident que Catalunya Nord segueix existint i que la flama segueix encesa gràcies als nord-catalans. Hem de tenir clar que a l’altre costat de l’Albera som el mateix poble.

Què en pensa del que està passant entre els dos grans partits independentistes?

Continuo defensant que el gran problema de l’independentisme ha sigut la manca d’unitat i d’una estratègia real. Avui s’ha vist molt clarament amb el missatge institucional que ha fet el president Torra.

Qui en té la culpa?

Tots en som responsables! M’agradaria remarcar que hem de ser més empàtics i generosos. Uns han apostat pel diàleg, i els altres han buscat una via més directe. S’han de respectar les estratègies i hem de seguir buscant un punt comú. Si anem alimentant la confrontació entre nosaltres, recularem una generació. I després de tot el que ha passat, no ens ho podem permetre.

L’ANC participarà activament a l’acte que es farà a Perpinyà el pròxim 29 de febrer?

L’ANC és membre col·laborador del Consell per la República, i per tant, està directament implicada en l’organització d’aquest acte. De fet, una gran part dels membres de l’ANC ens hem adherit a la delegació de l’entitat de la Catalunya Nord.

És optimista?

Treballarem perquè sigui un èxit. En aquest sentit, m’agradaria reiterar que aquest acte representa el que volem: unitat, transversalitat i dinamisme. La presència de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí assegura totes aquestes coses.

Esperen la presència de molta gent vinguda del sud?

N’estem convençuts! L’acte del 29 de febrer també és una bona oportunitat perquè puguin redescobrir un territori que forma part de Catalunya.  

Per últim, voldríem saber què està passant a França. Avui hem vist unes imatges insòlites per la televisió...

Ho simplificaré perquè és una qüestió molt complexa i com hem pogut veure avui, es barregen sectors molt diversos. El que és evident és que hi ha un rebuig generalitzat a la política liberal del govern de Macron, i a la pèrdua constant d’aquells drets que ens vam guanyar amb el pas dels anys. El rerefons de la batalla és per la defensa de les jubilacions i tothom és conscient que si s’afluixa, això anirà més enllà de les pensions i tocarà altres àmbits socials. Per tant, és un combat de llarga durada.

Autor: Redacció