
Opinió | 25/03/2009 | 11:02 · Jordi_P
Jordi_P
Des del punt de vista de Catalunya i del catalanisme, recordem que ens havíem proposat una sèrie d’objectius.
Durant els últims anys a Espanya, i a Catalunya, s’ha produït un esguerro. S’ha esguerrat un projecte. I alguna cosa s’ha trencat. Si més no, des del punt de vista del catalanisme. Però, de fet, també des del punt de vista del conjunt d’Espanya. Des del punt de vista de Catalunya i del catalanisme, recordem que ens havíem proposat una sèrie d’objectius. De fet, una doble llista d’objectius. Entrellaçats. En una primera llista figuraven assegurar la pròpia identitat de Catalunya, amb unes institucions sòlides, alt nivell d’autogovern i un reconeixement franc de la nostra personalitat pròpia (és a dir, no un reconeixement desdibuixat i diluït). També el de fer de Catalunya una societat equilibrada i equitativa, amb mentalitat cívica i responsable i una economia moderna i competitiva. Amb una barreja d’arrelament i de projecció, de Catalunya endins i de Catalunya enfora. Una segona llista definia l’altra cara de la moneda. Aquesta Catalunya que volíem millor i més reconeguda es troba situada en el marc espanyol (i europeu) i és un país amb voluntat de contribuir al progrés general espanyol, polític, econòmic, social. I de contribuir també a la formació d’una realitat i d’una sensibilitat col•lectives. De participar activament en la constitució d’aquest cos col•lectiu. El catalanisme això ho havia definit amb quatre grans propostes per tot l’àmbit espanyol: democràcia; creixement econòmic i progrés social; autonomia i reconeixement del pluralisme nacional d’Espanya; i Europa.https://gironanoticies.com/noticia/12309-lesguerro.htm