Alà Baylac: ‘A la Catalunya del Nord hi ha una opinió global molt positiva per recuperar el català’

La lluita per mantenir viva la llengua catalana a la Catalunya del Nord és un repte incansable i que no admet descans. De fet, només fa falta mirar la tasca que desenvolupa l’Associació per a l’Ensenyament del Català, l’APLEC, per adonar-se’n. Al cap i a la fi, l’entitat opera en un territori que ofereix un ball de dades significatives amb relació a l’aprenentatge del català a la zona nord-catalana, segons els resultats de l’última enquesta oficial realitzada el mes de desembre. 

Així, d’una banda, s’observa que un 61% de la gent de la Catalunya del Nord entén el català -el grup de ciutadans que afirma que l’entén bé o molt bé és del 50%-, mentre que el col·lectiu de persones que el sap parlar és del 34% -que el parlen bé o molt bé, un 20%-. Per altre costat, el territori nord-català, per primera vegada, té una població autòctona, és a dir, nascuda a la mateixa Catalunya del Nord, de només el 40%, la qual cosa significa que hi ha molta gent arribada des d’altres indrets, especialment d’una zona nord de França monolingüe i francòfona. “En aquest fet hi hem de sumar a les institucions, absolutament centralitzades, i això fa que no hi hagi cap dret lingüístic”, explica el president de l’APLEC, Alà Baylac, ensenyant i pedagog. “Ens trobem en un territori sense l’ensenyament del català, sense autonomia. Les institucions locals que volen fer coses no poden perquè no tenen les competències per fer-ho”, afegeix Baylac, qui també afegeix que en aquests moments  la transmissió del català és “molt deficitària i dèbil”.

Una “visió positiva”

Malgrat les dades i les estadístiques carregades de contrastos, el president de l’APLEC considera que avui dia la gent té, globalment, “una visió positiva de la llengua”. “Hi ha una opinió general molt positiva per recuperar el català, per donar suport a les institucions per fer-ho possible. I aquest context el relacionem amb el sud, amb l’alt nivell de normalització que s’està assolint. En certa manera, el sud fa de locomotora, i això ens fa tenir una perspectiva positiva, tot i que som conscients que la situació és crítica i complicada”, apunta.

Per a Baylac, el gran escull per a la difusió de l’aprenentatge del català a la Catalunya del Nord radica en un fet clau: el centralisme francès. “Hi ha un 80% de la gent que es mostra favorable a l’ensenyament en català, però tot i aquesta voluntat les institucions locals no poden fer-hi res per la defensa del monolingüisme que es manté des del govern. Com es combat, això? Doncs fent feina al dia a dia, ficant-nos en totes les escletxes i possibilitats que tenim en l’àmbit local, amb l’objectiu de guanyar centímetres de terreny per intentar estendre l’ensenyament del català al territori”, ressalta. 

La influència del procés

Segons el màxim responsable de l’APLEC, qui es mostra esperançat amb la creació de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana el passat mes de setembre, la situació política que viu actualment la Catalunya del Sud “ha reactivat” l’interès no només per la llengua catalana, sinó sobretot per la identitat. “El procés independentista ha fet prendre consciència a la gent de l’interès que podia tenir la llengua, i encara més per la identitat. Estem parlant d’un context que és engrescador, per primera vegada s’associa el que és la identitat amb alguna cosa positiva i constructiva, amb una il·lusió: la construcció d’un país. I això té un efecte positiu amb la gent”, apunta Baylac.

15 mesures pel català

Una de les últimes iniciatives de l’APLEC, amb les eleccions municipals dels dies 15 i 22 de març a l’horitzó, ha estat la difusió d’un llistat de quinze mesures al conjunt de candidatures de Perpinyà amb l’objectiu de recollir els compromisos d’aquestes llistes a favor de la llengua catalana. “Des del punt de vista municipal hi ha molta gent favorable i compromesa amb aquesta matèria que no pas des de l’estat. Ara ja hi ha batlles i municipis que fan feina pel català i creiem que aquesta proposta els pot donar idees i els pot empènyer a prendre mesures favorables”, diu Baylac.

La mesura, que es farà extensible a altres municipis de la Catalunya del Nord, consta dels següents punts:

• Enquesta als pares per l’ensenyament bilingüe

• Augmentar el pressupost per a la iniciació del català per a tothom

• Exigir la continuïtat pedagògica del català als col·legis

• Un elegit delegat al català

• Un servei municipal de llengua catalana

• Una comissió municipal pel català

• Un magazine en català

• Restablir el català als parquímetres

• Acabar la retolació en català dels carrers

• Acabar la retolació direccional en català

• Publicar el Nomenclàtor dels noms de carrers amb els noms en català

• Aplicar la Carta Municipal pel Català

• Definir i aplicar un Pla de Política Lingüística

• Cursos de català per al personal

• Participació financera i distribució del Mil Dimonis als alumnes  

Autor: Redacció