Albert Noguer: ‘El recorregut de Ràdio Arrels ha servit per demostrar que la llengua catalana es manté viva’

Nascuda l’any 1981, Ràdio Arrels es pot considerar ja una ràdio històrica del nostre país. No només per la seva llarga història, que també, sinó perquè defensa dia rere dia, sense interrupció, la cultura, la llengua i les tradicions catalanes. Ho fa amb un model genuí, fins i tot romàntic: un projecte associatiu, unes idees molt fermes i convencents i l’amor i respecte envers un territori. “El nostre objectiu prioritari és fer una ràdio normal en llengua catalana a Catalunya Nord, on es pugui parlar de tot”, explica el director de l’emissora, Albert Noguer.

Ràdio Arrels va néixer el  1981, ja acarona la quarantena. Fins a quin punt ha estat difícil complir aquesta llarga trajectòria?

Albert Noguer. Complir una trajectòria com la de Ràdio Arrels és difícil, sobretot des del punt de vista material, tenint en compte que som una ràdio associativa. És a dir, tot just podem fer el 20% de publicitat, i això fa que per viure, existir i desenvolupar-se depenguem de les subvencions i també de les cotitzacions i ajudes que es puguin tenir dels socis i particulars. L’altra dificultat es podria trobar en els continguts, però gràcies al fet que la ràdio va néixer d’una associació, i continua essent d’una associació, els objectius són sempre molt clars, i això ens ajuda enormement a tirar endavant la trajectòria.

Podem parlar d’una ràdio reivindicativa, doncs? 

A.N. Si es considera que el fet de parlar i fer ràdio en català a Catalunya Nord és avui encara reivindicatiu, doncs sí, efectivament som una ràdio reivindicativa. És veritat que som reivindicatius per afirmar i recordar la història, la llengua i la cultura d’aquest país, per recordar a la gent de la Catalunya Nord que aquest territori és una terra catalana. I això ho fem parlant en català constantment, és a dir, en cap moment s’entrevistarà ningú que no ens pugui respondre en català. Una entrevista en francès, a Ràdio Arrels, no se sentirà. Per què? Doncs perquè si donem aquesta possibilitat, malauradament la majoria de les persones que voldríem entrevistar demanarien de poder fer-ho en francès. Mai s’ha fet i mai ho farem, i gràcies a aquesta forma de treballar tothom ha admès en aquest país que per parlar a Ràdio Arrels cal parlar en català. Això és a canvi d’acceptar gent que potser no parla prou bé la llengua o, fins i tot, que tot just comença a parlar-la.

D’altra banda, l’altre element d’una ràdio com la nostra és la part musical. És important proposar un màxim de programació musical en llengua catalana, senzillament perquè a Catalunya Nord si no ho fem nosaltres ningú més ho farà i perquè també considerem que la nostra audiència ha de ser prou curiosa, prou oberta, per poder descobrir cançons, títols o artistes que potser no haurien pogut conèixer en altres circumstàncies. Ràdio Arrels és la ràdio on es pot escoltar música catalana que segur que no s’escolta a la resta de la Catalunya Nord i, potser, tampoc a la resta dels Països Catalans. Ara bé, si anem una mica més lluny, cal remarcar que la programació musical de la nostra emissora també proposa alguns artistes i cançons que no són en català però que tampoc s’escolten a altres ràdios. Per tant, trobem una especificitat que fa que els nostres oients francòfons que no parlen català, i que fins i tot en alguns casos tampoc l’entenen, puguin descobrir temes musicals en francès, anglès, italià, occità o català que no poden escoltar a cap altra ràdio.

Quins són els objectius prioritaris de Ràdio Arrels?

A.N. Fer una ràdio normal en llengua catalana a Catalunya Nord, on es pugui parlar de tot. Anant una mica més al fons, l’objectiu seria el de fer parlar en català la gent d’aquest país. És complicat, ho ha estat sempre des de 1981, quan vam començar, però sempre hi hem treballat, i la bona notícia és que amb aquest gran recorregut hem pogut demostrar que la llengua catalana es manté viva, tot i que amb moltes dificultats. Cada dia trobem gent nova que ens pot respondre a les nostres entrevistes en català, i no només gent gran, sinó també gent jove.

Com valora precisament la preservació del català a la Catalunya Nord?

A.N. El català es troba en una situació complicada. Ha estat així des de sempre, tot i que hi ha hagut moments de millora i d’altres d’empitjorament, i en definitiva cal lluitar per preservar la llengua catalana en aquest país. De totes maneres, la principal dificultat no és preservar el català, sinó desenvolupar-ne l’ús social: és cada cop més difícil sentir la gent parlar català pels carrers de Perpinyà, per exemple.

Estem parlant, al cap i a la fi, d’un balanç desigual. D’una banda, l’ús social està a la baixa, perd força, entre altres coses perquè cada cop hi ha més gent vinguda d’altres punts de l’estat francès que s’instal·la aquí sense conèixer ben bé la cultura, la llengua i la història d’aquest país on arriben. Però, de l’altra banda, cada vegada s’ensenya més el català, encara que sigui amb dificultats, a les escoles de Catalunya Nord, siguin centres públics o privats. Cada cop hi ha més alumnes que volen aprendre el català.

Anem una mica més al sud. Quina opinió li mereix la situació política que es viu a Catalunya?

A.N. La situació política que es viu a Catalunya Sud, com nosaltres així li diem, és cada cop seguida amb més interès. Això vol dir que una ràdio com la nostra ha de fer pedagogia, hem d’anar explicant tots els esdeveniments i tota l’actualitat sud-catalana perquè això és, també, el que ens demanen els nostres oients.

La situació política és seguida amb interès pels catalanistes i per la gent convençuda per aquesta qüestió, que veiem amb esperança tot el que pot succeir en els pròxims mesos o anys a la Catalunya Sud, i estem convençuts que aquest context beneficiarà d’una manera o una altra a la catalanitat de la Catalunya Nord. Ara bé, també és seguida amb molt d’interès per altres sectors de la societat del territori. Per exemple, fa pocs dies un diputat de l’Assemblea francesa alertava que no s’havia de ser massa dur amb el tema de les mobilitzacions per les jubilacions, al·legant que cada vegada més la Catalunya Nord pot estar temptada per l’independentisme. És a dir, també hi ha una part de preocupació que aquesta voluntat independentista no s’encomani a Catalunya Nord.

Catalunya Nord és un gran aliat del procés català?

A.N. Des de l’inici Catalunya Nord ha fet costat el procés català, l’ha acompanyat com ha pogut i cada vegada hi ha més gent que li dona suport. Des d’un punt de vista francès, en aquest cas, algunes de les coses que s’han vist amb les repressions o els empresonaments han estat concebudes com absolutament inadmissibles, i de fet això explica que més de la meitat dels batlles de Catalunya Nord hagin signat cartes demanant el diàleg. 

Ara bé, també hi ha un cert desconeixement de la situació. I això és així perquè, més enllà dels mitjans que ens arriben des de Catalunya Sud o des de Ràdio Arrels, la informació que arriba al públic francòfon a Catalunya Nord és una informació feta des de París, on encara és molt difícil d’entendre el que està passant a Catalunya Sud. Es tracta d’una informació que molt sovint ha arribat directament des de Madrid, i això fa que hi hagi un desconeixement important del context del procés català, tot i que les persones més sensibles amb aquesta causa cerquen informacions més a fons. 

Des d’Europa sembla que les posicions van agafant forma, si més no. Sense anar més lluny, avui mateix el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha apuntat que Junqueras hauria d’haver pogut sortir de la presó per assumir el càrrec d’eurodiputat. La postura europea arriba massa tard?

A.N. Sí, per descomptat. Fa molts anys que Europa hauria hagut de prendre una posició, i de fet considero que ha deixat passat moltes oportunitats per intentar millorar la seva imatge, sense parlar exclusivament del procés català. Ja fa anys que la imatge d’Europa s’està deteriorant, ho estem veient amb el Brexit, per exemple, i possiblement el cas català era una de les oportunitats per millorar-la. 

De moment, aquest posicionament europeu és judicial, però abans hi podria haver hagut un posicionament polític. Sí que és cert que hi ha hagut alguns polítics que s’han pronunciat i que han estat molt a prop de la causa independentista, però són una minoria. Des del punt de vista polític, doncs, Europa ha perdut una oportunitat històrica, i cal esperar ara que la justícia europea doni coratge a aquests polítics europeus per posicionar-se més clarament a favor de Catalunya, que no és res més que posicionar-se a favor de la democràcia i de la Unió Europea. 

Autor: Redacció