|
"El cinema que agradava a Tomàs Mallol", planteja converses amb cineastes admirats per a Mallol i amb els quals compartia una mateixa idea estètica, narrativa i conceptual
Primer va ser Albert Serra, després Christophe Farnarier, l'edició anterior fou Pere Portabella i aquest any és el torn d'Isaki Lacuesta. Tots quatre són cineastes que han participat o participaran en el cicle de converses "El cinema que agradava a Tomàs Mallol", un cicle serveix com a homenatge a Mallol en la seva faceta de cineasta.
L'acte es realitzarà aquest dijous dia 20 de juny a les 7 de la tarda al Museu del Cinema i consistirà en una conversa entre el cineasta Isaki Lacuesta i la professora, assagista i crítica de cinema Íngrid Guardiola. Durant el diàleg es repassarà la carrera del multi premiat cineasta, es parlarà de la seva trajectòria i es repassarà la idea de cinema del cineasta gironí. Lacuesta i Mallol tenien molts punts en comú i es professaven una admiració mútua.
Tomàs Mallol va ser un cineasta incansable que va conformar una obra immensa que cal reivindicar com una de les millors filmografies del cinema amateur a Catalunya. Tots els seus films es van realitzar des dels marges de la indústria, des de la més absoluta llibertat, amb una clara vocació artística i un perfeccionisme formal evident. Aquesta idea de cinema el va acompanyar sempre, també quan era espectador i anava al cinema i els directors que més li agradaven van ser sempre aquells que van practicar aquesta idea de cinema.
Isaki Lacuesta va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va graduar en la primera edició del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra. El seu primer llargmetratge, Cravan vs Cravan (2002), va ser premiat en diversos festivals internacionals. La Leyenda del tiempo (2006) es va presentar a la secció oficial del Festival de Rotterdam, i després va ser premiat en festivals. El 2009 estrena Los condenados amb la qual guanya el premi FIPRESCI al Festival de Sant Sebatià i el Gaudí a la millor pel·lícula de parla no catalana. El 2010 roda el documental sobre Ava Gardner La noche que no acaba. El 2011 va participar en el projecte de cartes fílmiques produït pel CCCB amb In Between Days "Correspondencia filmada entre Isaki Lacuesta y Naomi Kawase". Aquell mateix any va guanyar la "Concha de Oro" al festival de Sant Sebatian amb Los pasos dobles. L'any 2014 presenta el projecte auto produït de forma cooperativa Murieron por encima de sus posibilidades. El 2016 va guanyar tres premis Gaudí (Pel·lícula, guió i actriu) per La propera pell, pel·lícula dirigida conjuntament amb Isa Campo. La seva darrera pel·lícula Entre dos aguas va tornar a guanyar la Concha de Oro al festival de San Sebastián.
També ha realitzat diversos curtmetratges i instal·lacions per a exposicions i escrit diversos guions de llargmetratge. Ha treballat habitualment amb artistes d'altres camps creatius. Les seves vídeo-creacions han estat presents a la Fira del llibre de Frankfurt, al CCCB i al pavelló català de la Biennal d'Arquitectura de Venècia. La National Gallery de Washington, el Centre Pompidou i la Filmoteca de Catalunya li han dedicat mostres retrospectives.
L'entrada a l'acte és lliure i l'aforament limitat. L'assignació de places es farà per estricte ordre d'arribada.
