|
L'actual tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Olot i alcaldable de Junts per Catalunya a les eleccions del 26-M destaca el “factor intergeneracional” de la seva llista
La candidatura de Junts per Catalunya a Olot afronta les eleccions del pròxim 26 de maig amb una llista renovada on crida especialment l'atenció l'ampli ventall generacional dels seus integrants. Aquest context, de fet, era una de les prioritats del seu alcaldable, Pep Berga, que encara els comicis amb l'expectativa de governar en solitari. Home de cultura i avesat a la política de proximitat, Berga destaca els eixos principals del seu programa i també ressalta algunes de les infraestructures cabdals que la formació que lidera pretén donar forma en el mandat que s'aproxima, com ara la nova biblioteca a l'antiga fàbrica de Can Sacrest.
Amb quines sensacions i expectatives afronta aquesta campanya electoral?
P. B. Les sensacions són bones i l'expectativa és governar. Vinc de dos mandats fent de tinent d'alcalde amb en Mia Corominas i penso que en conjunt hem gestionat bé el que ha suposat tenir quatre anys de crisi econòmica i quatre anys de crisi política, amb totes les limitacions que això ha comportat en els ajuntaments: hem estat capaços de mantenir els serveis i de reduir l'endeutament. Estem satisfets en general de com funciona la ciutat i considero que ara, tot i que hi ha un canvi de lideratge i d'equip, la gent reconeixerà aquesta feina i el projecte que presentem pel futur.
Durant aquests dies ha posat èmfasi al valor de la proximitat amb el ciutadà.
P. B. Sí. Soc una persona que sempre he fet política des de la proximitat, m'he responsabilitzat d'àrees que requereixen aquesta atenció a les persones. L'àrea de Cultura és la que em va portar a la política municipal, i jo ja venia del món associatiu, i també he treballat en Benestar Social i darrerament en Educació. És a dir, estic molt acostumat a treballar des de la proximitat i, a més, jo m'he obligat a ser molt present en tot el que passa a les meves àrees. Ara, si soc escollit alcalde, ho voldré fer d'una manera encara més extensiva arribant a àrees on fins al moment no hi he tingut una dedicació expressa, com ara Empresa o Mobilitat, que també demanen una proximitat imprescindible.
Si parlem de xifres electorals, quin és l'objectiu de cara al 26-M?
P. B. Ens hem posat la xifra de poder governar en solitari, aquesta seria la nostra il·lusió. Això vol dir majoria absoluta, és a dir, si hi ha una persona i un equip capaços de consensuar i de dialogar amb els altres grups, com és el nostre cas, no forçosament és necessari tenir majoria absoluta per governar. De fet, actualment estem governant amb 9 regidors i ens n'hem sortit, i per tant qualsevol xifra que anés dels 8 regidors a la majoria absoluta ens semblaria un bon resultat.
En el cas d'hipotètiques coalicions, hi hauria línies vermelles per Junts per Catalunya a Olot?
P. B. Sí, això és claríssim. Estem molt compromesos amb el procés nacional que vivim i el que no tenim és ganes de governar a qualsevol preu. Les línies vermelles les posem en tots aquells partits que no reconeixen el dret a decidir dels catalans, això inclou els que es presenten per primera vegada (C's i Vox), en cas que obtinguin representació, però també al Partit Popular i al Partit Socialista de Catalunya, que pensem que encara no ha fet el canvi que hauria de fer en relació al que està passant al país. D'altra banda, els Comuns, tot i no mostrar-se obertament a favor de la independència, sí que reconeixen el dret a decidir i, per tant, entrarien en aquest grup de partits amb els quals seria possible parlar, dialogar i, si fos necessari, formar un govern plegats.
Considera que els resultats a les eleccions generals són d'alguna manera extrapolables a les municipals?
P. B. No són exactament extrapolables, però totes les eleccions marquen unes tendències que es van repetint. Pensar que les municipals funcionen absolutament a part de les generals és fer trampes al solitari, és evident que marquen tendències. Així i tot, en unes municipals hi intervenen factors de proximitat, que fan que les persones coneguin directament als qui es presenten a l'ajuntament, i això fa que els resultats puguin ser diferents o molt diferents. Sempre he pensat que els ajuntaments no estan governats per partits polítics, sinó per persones amb noms i cognoms que cada dia han de prendre decisions concretes. Crec que això la gent ho sap reconèixer i a l'hora de votar ho té en compte.
I com ha de ser la persona que governi a Olot?
P. B. Ha de ser una persona pròxima, sensible a les diferents sensibilitats, molt tolerant i molt dialogant.
Mia Corominas ha treballat des del despatx de l'alcaldia durant els últims 8 anys. Substituir-lo suposa una pressió afegida?
P. B. No, no em suposa una pressió afegida. L'alcalde o alcaldessa d'una ciutat sempre acaba marcant un determinat lideratge i amb en Mia ens hem entès molt bé durant aquests anys. Tot i això, considero que amb mi s'inicia una etapa diferent i així ho he volgut plasmar a l'equip que presento a les municipals, on en els primers llocs només continuen 3 dels 9 regidors actuals. Vull fer el meu equip, un equip amb qui confio i que genera il·lusió, idees noves i que té un factor intergeneracional important: hi ha persones des de 20 a 60 anys en els primers llocs de la llista. La de Mia Corominas és una etapa que es tanca per iniciar-ne una de nova.
A l'hora de formar la llista què ha valorat?
P. B. He tingut molt en compte la seva implicació amb la ciutat a través del món associatiu i de les entitats i també la seva formació professional, és a dir, de quin món provenen, perquè ja he escollit les persones pensant en els llocs determinats que voldria que ocupessin a l'Ajuntament en forma de regidories. També li he donat molta importància al factor de l'edat: pensava que era especialment important incorporar persones de 20 anys, els que anomenen com a nadius digitals, perquè entre altres coses pensen diferent.
Durant la presentació de la llista va destacar que es tractava d'un projecte de continuïtat, però no de continuisme. Ho pot desenvolupar?
P. B. Són dues paraules que s'assemblen molt però que expliquen coses molt diferents. Per a mi, el continuisme empobreix un projecte perquè repeteix el que ja s'ha fet sense fer-ho créixer, mentre que la continuïtat, en canvi, implica que no es perd de vista el projecte fundacional, es reconeix tota la feina feta amb anterioritat, però la fas créixer, la canvies o la renoves. És a dir, la continuïtat et permet progressar a partir del reconeixement de la feina que s'ha fet, mentre que el continuisme es tracta de continuar sense progressar, sense canviar res.
La diferència principal radica en la voluntat de progrés, doncs.
P. B. La idea de progrés és una idea que alguns qüestionen i posen en dubte, però per mi es tracta d'un concepte vigent i en el qual crec. Considero que la societat a cada moment és millor que en el moment anterior i que les coses milloren d'una manera lenta i continuada. En aquest sentit no soc una persona revolucionària, no penso que cal renunciar a tot allò que ens ha llegat el passat per començar de nou, sinó que m'agrada progressar a partir de totes les aportacions rebudes dels que ens han precedit.
Abans destacava l'ampli ventall generacional de la seva candidatura. Es tracta d'una declaració d'intencions de les polítiques que voleu impulsar, és a dir, unes polítiques que tinguin en compte el passat, present i futur?
P. B. Exacte, i especialment el futur. El que li passa a Olot és el mateix que passa en l'àmbit global. Estem vivint un canvi d'era, no som conscients de fins a quin punt el món digital ens canviarà la vida molt ràpidament: no ens sabem imaginar un món sense aplicacions i altres innovacions tecnològiques. A part d'això, hi ha una altra gran preocupació mundial, el canvi climàtic, que tots hem d'afrontar de manera individual i col·lectiva, també des dels ajuntaments.
I precisament perquè ens trobem en un canvi d'era he volgut incorporar persones molt més joves que jo a la llista. Unes persones que potser no tenen la meva experiència municipal per conèixer com funciona un ajuntament, però que en canvi estan molt més preparades per entendre aquests canvis tan ràpids que estem vivint.
El vostre programa recull al voltant de 400 accions. Un repte ambiciós, sens dubte.
P. B. Sí, ho és. Moltes d'aquestes accions no requereixen inversió directa de diners, sinó que expliquen una manera determinada de governar. El que volem amb aquestes 400 accions és precisament això, explicar allò que és més important per a nosaltres a dins de cada àrea: educació, medi ambient, cultura, benestar social, mobilitat, seguretat... Tot això ho hem volgut reflectir en aquestes 400 accions, una idea que neix de la nostra voluntat de treballar a partir d'un pla de govern que pensem que s'ha d'aprovar just al començament del mandat, quan el consistori ja s'ha constituït, i a través del qual ens comprometem mitjançant un calendari a executar aquestes accions en un temps determinat. El fet de treballar amb un pla de govern et permet, a cada moment, saber si l'estàs complint.
Dividiu el programa en quatre grans eixos: progrés social, prosperitat econòmica, transformació urbana i construcció democràtica.
P. B. Sí. Hem agrupat totes aquestes accions en aquests quatre eixos per ordenar-ho i fer-ho més accessible, però és cert que hi ha prioritats en cadascun dels apartats. En el cas del progrés social en aquest moment el nostre accent el posarem a l'educació en tota la seva amplitud, és a dir, en l'educació entesa com a un concepte que afecta a tota la ciutadania, no només als joves, i que és la base d'una bona convivència a la ciutat, que a hores d'ara ja en gaudim. L'educació proporciona aquests llaços invisibles que es produeixen entre les persones per viure d'una manera harmònica i cohesionada.
I pel que fa a la prosperitat econòmica, quina és la prioritat?
P. B. Nosaltres tenim molt bones xifres d'atur a la ciutat, de fet som la segona ciutat amb menys atur de Catalunya després de Sant Cugat del Vallès. Tot i això, encara el voldríem reduir més i això implica la creació d'uns llocs de treball que es poden donar en el sector industrial, un àmbit en el qual nosaltres com a comarca estem situats molt per sobre de la mitjana catalana, i també en l'àmbit del turisme, on creiem que tenim una oportunitat important pel que fa a la creació de llocs de treball.
I si parlem de transformació urbana?
P. B. En aquest eix hi ha un repte molt concret i clar, la Variant d'Olot. En aquest moment tenim un carrer que està funcionant com a variant i això, en una ciutat com la nostra, és imperdonable i només s'explica per la crisi econòmica que pateix la Generalitat de Catalunya i que li ha impedit fer aquesta obra. A part d'això, també voldríem aprofundir en tots aquells barris de la perifèria que van néixer durant el creixement industrial que va tenir lloc en els anys seixanta, uns barris que comencen a tenir moltes deficiències per culpa del pas del temps i que voldríem abordar durant aquest mandat. Precisament en aquesta transformació urbana -enllumenat, voreres, carrers, xarxa de clavegueram, abastament d'aigua...-, també li volem donar molta importància.
El darrer gran eix que plantegeu parla de construcció democràtica.
P. B. Aquest concepte respon al moment que vivim com a país. Ens havíem pensat i cregut que això era un do, que era un fet inqüestionable, i resulta que no, que la democràcia l'hem de defensar a cada moment perquè al nostre país s'ha vist seriosament afectada i així ho estem vivint.
La possibilitat de recuperar la democràcia i la llibertat de dir el que pensem i d'expressar-nos és un element important, més d'àmbit nacional, però que d'altra banda respon al canvi de paradigma que s'ha donat a la política local, sobretot a partir dels moviments del 15-M, en el qual la ciutadania ja no vol ser només representada sinó que també vol participar, donar la seva opinió i contribuir a construir la ciutat.
Com pot acompanyar una capital com Olot al procés polític que viu el país?
P. B. Ho ha de fer precisament a través de l'educació i la cultura. La cultura té moltes dimensions, i una d'aquestes és la pedagògica, la que permet aconseguir una ciutadania crítica, responsable, tolerant i preparada per afrontar els reptes que van apareixent. Amb una ciutadania culta pots afrontar qualsevol cosa.
Més enllà d'aquests objectius prioritaris també hi ha projectes pendents com l'Espai Cràter, la piscina coberta o la gran biblioteca a Can Sacrest.
P. B. Moltes vegades quan arriben unes eleccions municipals les persones s'interessen més pels equipaments que et compromets a construir que no pas per la manera com governaràs o milloraràs els serveis progressivament, que considero que és el que ha de passar. Aquests tres projectes que has anomenat són els tres projectes que pensem que és possible fer tenint en compte la realitat dels pressupostos municipals. Si els hi haig de donar un ordre de preferència el primer lloc seria per a la nova biblioteca de Can Sacrest, un equipament que ha de ser transformador; després la piscina coberta i, finalment, l'Espai Cràter. En relació a aquest últim projecte, que està pensat per desenvolupar el teixit productiu de la ciutat a més de donar sentit científic, educatiu i cultural, i que respon i connecta amb aquell objectiu de créixer en el sector turístic i de creació de llocs de treball, tenim la sort de tenir un finançament molt elevat: en aquests moments disposem d'uns 3,7 milions dels 4,5 que val, per tant la ciutat només hi hauria d'aportar 800.000 euros perquè des d'Europa estan disposats a apostar-hi, de la mateixa manera que des de la Generalitat i des de la Diputació de Girona. Pel que fa a la biblioteca, que per a nosaltres és molt important, i a la piscina coberta, probablement ho haurem de fer sols.
Fins a quin punt cal treballar per cohesionar els barris d'Olot?
P. B. No crec que sigui una prioritat perquè no crec que es produeixi una descohesió en els barris. Sí que és veritat que hi ha zones que per motius socioeconòmics potser tenen una renda més alta que d'altres, però estem parlant d'una ciutat molt cohesionada i molt semblant, és a dir, sense diferències abismals com sí que es produeixen a Barcelona o a qualsevol gran ciutat.
Quina és la vostra aposta per l'habitatge?
P. B. L'habitatge és un repte no només per a Olot, sinó que és un repte de país. Es tracta d'un tema que des de fa uns anys que s'ha posat damunt la taula i la gent reclama solucions, tenint en compte que s'emporta bona part dels minsos ingressos que moltes famílies tenen. No hi ha solucions úniques i màgiques per afrontar aquest repte, però el que és una certesa és que sense la col·laboració público-privada no ens en sortirem. Olot, per exemple, té detectats unes situacions d'infrahabitatge en algunes famílies, i quan sumes aquestes famílies i ho multipliques per l'import que valdria un pis t'adones que és absolutament impossible per a nosaltres. Hem de fer promocions d'habitatge de lloguer social des de l'Ajuntament amb col·laboració amb tothom qui ens pugui ajudar, però sobretot hem d'incentivar que els diners per invertir que hi ha en el sector privat es destinin en l'habitatge de lloguer. I insisteixo molt en la importància del lloguer, que és el que necessitem, ja que això ens permetrà abandonar per sempre aquella època dels diners ràpids, quan s'aixecaven els pisos i immediatament es venien. La recuperació haurà de ser molt més lenta i a través del lloguer, però encara no estem en aquest paradigma, s'haurà de pedalar fort per introduir mesures que animin als diners a moure's en aquest sentit.
On potser no caldrà pedalar tant és a escala turística.
P. B. Olot no vol ser una destinació turística semblant a la que ofereix el sol i la platja. No volem que el turisme sigui el centre de l'activitat econòmica de la ciutat, però sí que pot aportar un sector afegit de llocs de treball que en aquest moment no tenim i que podríem fàcilment obtenir gràcies a aquest entorn tan privilegiat que ens rodeja. Ens agradaria tenir un turisme que es basés en l'experiència positiva i no en la massificació, és a dir, rebre persones que poden gaudir del nostre extraordinari entorn -Parc Natural de la Zona Volcànica, l'Alta Garrotxa, el Collsacabra...- d'una manera pausada i tranquil·la. Tenim molt de camp per recórrer en aquest sentit i un exemple és el turisme de bicicleta, que ha pujat moltíssim i que ara, precisament, ja disposem del finançament d'un carril que ens connectarà amb Banyoles passant per Besalú.
L'esport pot esdevenir també un filó turístic?
P. B. El turisme esportiu no ha estat mai una marca d'identitat de la ciutat com sí que ha passat a altres municipis com Lloret de Mar, per exemple. Tot i això sí que hem tingut un creixement espectacular en disciplines com ara el ciclisme, gràcies a les carreteres que tenim i a la quantitat de camins i senders que hi ha, que no te'ls acabes. Ara bé, l'esport no l'hem interpretat només com un pol d'atracció per fer turisme esportiu, sinó que hem treballat l'esport de base perquè formi part de la vida de les persones com un factor de cohesió i de salut.
Quin ha de ser el projecte comercial de la ciutat?
P. B. És evident que a nosaltres ens agradaria preservar tot aquest teixit comercial de proximitat que es dona en el centre de la ciutat. De fet, allò que s'acaba deteriorant dels edificis del nucli antic és on precisament desapareix el comerç: a cap botiguer li agrada tenir una casa a sobre mal pintada o conservada. En aquest sentit, és molt important mantenir la bellesa i la riquesa d'un nucli antic rehabilitat. Ara bé, és evident que el comerç haurà d'afrontar el canvi d'era que comentava abans, en la qual la gent fa compres per Internet i està accedint a unes maneres de fer molt diferents.
I tot això ho hem de tenir en compte sense perdre de vista que Olot no té un entorn molt habitat. En el nostre entorn immediat podem parlar d'unes 45.000 persones, a diferència de Vic, que pot parlar de 160.000 persones, o de Figueres, que té la zona francesa i municipis importants com Roses o Castelló. Tenim la massa crítica que tenim i hem de saber dimensionar el nostre comerç de proximitat d'acord amb la població que som.
Quin ha de ser l'objectiu en matèria cultural?
P. B. El que es reconeix a Olot des del punt de vista cultural és la qualitat. Els festivals que hem tirat endavant han triomfat precisament per això, per la seva qualitat, i cal continuar treballant en aquesta línia.
Amb vostè d'alcalde, com s'imagina l'Olot d'aquí a 4 anys?
P. B. Me l'imagino millor de com és ara, és a dir, que hagi progressat, amb un entorn cada vegada millor i més bell i que tothom tingui una bona feina. M'imagino també una ciutat molt cohesionada, segura, capaç d'acceptar la diversitat, que es tracta d'un element clau, i que no discrimini a ningú per cap motiu. Hem estat capaços de mantenir aquesta bona convivència amb la globalització que s'ha produït a partir dels anys 90 fins ara, i m'agradaria que això encara millorés i que la diversitat s'interrelacionés més entre tota la ciutadania.
