|
L'ha concedit l'Institut Ramon Muntaner, Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana
L'historiador de Tossa Mario Zucchitello ha estat un dels premiats d'enguany del guardó "Recercat", que concedeix l'Institut Ramon Muntaner, Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana. Zucchitello ha rebut el premi ex aequo amb l'exconseller de Cultura Lluís Puig. El premi va ser atorgat aquest dissabte a Cervera, coincidint amb la capitalitat de la cultura catalana en aquesta ciutat, i la distinció va ser entregada per la consellera de Cultura de la Generalitat, Mª. Àngela Vilallonga.
Mario Zucchitello va néixer a Itàlia i va estudiar el batxillerat al Liceu de l'Aquila, centre basat en la formació humanista, que valorava al màxim els estudis clàssics, i que en aquell temps obria les portes de qualsevol facultat universitària. Quan ja residia a Catalunya, va cursar estudis de llengües i literatures estrangeres a la Universitat de Pisa, en l'especialitat de filologia espanyola, i va assolir el doctorat. És deixeble dels professors Guido Mancini, gran especialista de la literatura del segle d'or espanyol, i Francesco Guazzelli, professor de literatura espanyola contemporània.
Ha donat a conèixer diferents jaciments arqueològics descoberts dins el terme municipal de Tossa i, sobretot, ha fomentat les investigacions a les vil·les romanes del Mas Carbotí i dels Ametllers com a codirector de les excavacions.
Ha recuperat l'important arxiu patrimonial de la casa Riera-Falguera, investiga sobre la història de la població i publica els resultats en treballs monogràfics. Destaquen especialment els treballs sobre el comerç marítim de Tossa a la Mediterrània i a l'Atlàntic (segles XIV-XIX), i l'estudi dels elements patrimonials més destacats de la vila: la construcció de les muralles, l'existència d'una primitiva església romànica dins el clos de Vila Vella, substituïda per l'església gòtica de la qual encara es conserven restes i sobre la qual ha contribuït a documentar-ne molts aspectes, la construcció i l'evolució històrica de la capella dels Socors (segles XVI-XX) tractada en una monografia específica, l'actual església parroquial de Sant Vicenç edificada en el segle XVIII, i d'aquest mateix període, l'Hospital de Pobres de la Vila de Tossa. També ha donat notícia sobre la resta de capelles del terme, així com de torres fortificades, masos i establiments rurals.
El 1982 va participar en la fundació del Centre d'Estudis Tossencs. El 1983 també va ser membre fundador del Centre d'Estudis Selvatans, entitat que va presidir entre el 1986 i el 1998. L'any 2000 va ser elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. El 2010 va obtenir el Premi Joan Saqués Roca de la Fundació Valvi de Girona, atorgat a la persona o entitat que destaca i acredita una trajectòria reconeguda en el camp de la preservació, conservació, difusió o restauració del patrimoni cultural i artístic.
Ha publicat àmplies monografies sobre història, com ara El comerç marítim de Tossa a través del port barceloní (1357-1553) (Tossa de Mar, Ajuntament de Tossa de Mar / Centre d'Estudis Tossencs, 1982); Homes, vaixells i mercaderies de Tossa al Grau de València (1459-1703) (Tossa de Mar, Ajuntament de Tossa de Mar / Centre d'Estudis Tossencs, 1992); De la Mediterrània a l'Atlàntic. Navegació i comerç a Tossa (1759-1814) (Tossa de Mar, Centre d'Estudis Selvatans / Centre d'Estudis Tossencs, 2004), i Un català a la cort dels tsars. Antoni Colombí Payet, comerciant i primer cònsol general d'Espanya a Rússia (Tossa, 1749 - Sant Petesburg, 1811) (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2007). Els seus llibres més relacionats amb la història de l'art són Noves aportacions al coneixement de la Vil·la Romana dels Ametllers de Tossa (Tossa de Mar, Ajuntament de Tossa de Mar, 1980); «Tossa. La formació d'una vila. El comte, l'abat i els tossencs (segles IX-XII)» (Quadern d'Estudis Tossencs, Tossa de Mar, 1998); conjuntament amb Albert López i d'altres, Les excavacions de 1985-1989 i 1992 a la Vil·la Romana dels Ametllers, Tossa (Selva) (Patronat de la Vil·la Romana dels Ametllers, 2001); conjuntament amb Albert López i d'altres, Can Saragossa de Lloret de Mar. Estudi arqueològic, històric, artístic i procés de restauració (Lloret de Mar, Ajuntament de Lloret de Mar, 2007), «En mar i en terra. Una història de Tossa i la seva gent (1186-1835)» (Quadern d'Estudis Tossencs, Tossa de Mar, 2013), i "La independència dels països hispanoamericans a través de l'obra de Gil Gelpí Ferro (Tossa 1818-l'Havana 1887). Navegant, escriptor i periodista" (2018).
Dels seus treballs més propers al món de la història de l'art, cal esmentar «Notes d'Arqueologia de Catalunya. Tossa» (Informació Arqueològica. Butlletí Informatiu de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona, Barcelona, gener-abril 1978); conjuntament amb Albert López i Xavier Fierro, «Resultats de la primera campanya d'excavacions a la vil·la romana del Mas Carbotí» (Informació Arqueològica, Barcelona, gener-juny 1985); «El desenvolupament urbà i econòmic de la vil·la el s. XVI», a Antologia poètica i literària per a un itinerari líric d'homenatge als 'Cantors de Tossa'. Annexe al pregó de Festa Major pronunciat per Esteve Fàbregas Barri (Tossa de Mar, Ajuntament de Tossa de Mar, 1988); «Dades documentals sobre l'empedrat del carrer Major de Vila Vella i el portal del museu que dóna al Codolar» (Turissa, Tossa de Mar, gener 1992); «Proposta d'escut heràldic del nostre municipi» (Turissa, Tossa de Mar, abril 1993); «IV Centenari de la capella de la Mare de Déu del Socors 1593-1993» (Turissa, Tossa de Mar, juny 1993); «Notes històriques sobre la capella de la Mare de Déu de Gràcia» (Turissa, Tossa de Mar, abril 1994); «Viatge a las Hurdes», a Josep Albertí 1913-1993. Catàleg exposició (Girona, Museu d'Art de Girona, 2001); «Construcció de la nova església parroquial de sant Vicenç màrtir», a Programa de la Festa Major de Sant Vicenç 2004 (Tossa de Mar, Ajuntament de Tossa de Mar, 2004), i «Un lloretenc que ha fet honor a la seva pàtria [Sebastià Ruscalleda Gallart]», a Premis Vila de Lloret. Literatura de viatges de Lloret de Mar (Lloret de Mar, Ajuntament de Lloret de Mar, 2013). També ha publicat a l'Atles d'història de Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 1995) i a Quaderns de la Selva (Santa Coloma de Farners), entre d'altres.
