|
Un alumne de La Seu d'Urgell hauria rebut insults pel fet de ser fill d'una agent de la Guàrdia Civil
La celebració del referèndum de l'1 d'octubre va marcar un punt d'inflexió en l'estat d'ànim dels catalans. Si bé és cert que l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil no va agradar a tothom, res justifica els possibles casos d'adoctrinament que van sorgir en algunes escoles del país. Arran de l'1-O, vuit professors de La Seu d'Urgell van ser denunciats per un presumpte cas d'adoctrinament i avui han passat a disposició judicial. Citats per un suposat delicte d'incitació de l'odi, els docents han declarat davant del jutjat d'instrucció número 1 de La Seu i finalment, el jutge ha decidit mantenir el seu estatus d'investigats.
Segons les denuncies presentades per tres famílies, els professors haurien adoctrinat als seus alumnes i un d'ells, hauria rebut "insults i humiliacions' pel fet de ser fill d'una agent de la Guàrdia Civil. A més, les denuncies també apuntarien a suposats casos d'agressions fora de l'escola. Cal recordar que entre els docents que avui han declarat al jutjat, hi ha el director i quatre mestres del col·legi Pare Albert Vives; la directora i un docent de l'escola Pau Claris, i la directora de La Salle de La Seu d'Urgell. Segons fonts judicials, els investigats han negat els fets. Tot i això, el jutge seguirà investigant els casos que s'haurien produït els dies posteriors a la celebració de l'1-O.
No és la primera vegada que es parla d'un presumpte adoctrinament a les escoles catalanes. Sense anar més lluny, el passat 18 d'octubre, el president de Ciudadanos, Albert Rivera va presentar una llei per crear una agència independent que garantís la neutralitat ideològica i política del professorat. Dies abans de presentar aquesta iniciativa, Rivera ja va presentar una moció al Congrés dels Diputats contra l'adoctrinament a les escoles catalanes. Finalment la mesura no va tirar endavant però sí que va obrir un debat sobre la neutralitat dels docents a l'hora de tractar qüestions vinculades amb la política i sobretot, amb l'actualitat del 'procés'.
