logo
Imprimir
06-11-2017 | 18:26hs
•CULTURA

El Cicle de conferències Sobre les emocions explora la centralitat de les emocions en la vida quotidiana i relacional

CaixaForum Girona presenta un cicle de conferències sobre les emocions del 8 al 29 de novembre

CaixaForum Girona presenta un cicle de conferències sobre les emocions que explora la centralitat de la nostra vida emocional des de la psiquiatria passant pel món de l’art.

Les conferències s’emmarquen dins Cinema i emocions. Un viatge per la infància i volen ser un ampli ventall des d’on entendre base biològica dins la dimensió emocional.

Les emocions connecten directament amb la nostra naturalesa afectiva i passional. Precisament per aquesta centralitat, és oportú abordar-les des de diverses perspectives: des de la filosofia, per mostrar que l'essència de la vida humana és afecte i passió; des de la psiquiatria, per entendre com es poden produir desequilibris o alteracions emocionals; des del cinema, per visualitzar com l'art no només representa les emocions, sinó que també incrementa la vibració emocional de la vida, i des de la neurociència, per conèixer quina és la base biològica de la dimensió emocional.

Els convidats del cicle són el filòsof Josep Maria Esquirol, la psiquiatra Montserrat Dolz, el director de cinema Marc Recha i el neuròleg Josep Artigas.

Sobre les emocions

1a Conferència: La vida com a passió

8 DE NOVEMBRE

Josep Maria Esquirol, filòsof

La vida com a passió

Per nosaltres viure és sentir-se viure. Aquest sentir-se és bàsicament apertura a tot allò que ens pot afectar. La intensificació de l’afectació és intensificació de la vida. Les passions i les emocions són una forma d’anomenar aquestes afectacions i el moviment ?la vibració? que provoquen, i poden ser plaents i joioses o poden suposar un increment del patiment i de l’angoixa. Hi ha una passió que sobresurt per damunt de totes les altres. Per això deia Sartre que “l’home és una passió inútil”. I, sí, l’ésser humà és fonamentalment una passió, un anhel, un desig. Una passió, però ni útil ni inútil; més aviat, infinita.

Josep Maria Esquirol, nascut a Mediona l’any 1963, és filòsof i professor de la Universitat de Barcelona, on dirigeix el grup de recerca Aporia i el programa de doctorat Filosofia Contemporània i Estudis Clàssics. També coordina el màster de Pensament i Creativitat de La Salle.  Els seus camps d'estudi principals són el pensament polític, la filosofia contemporània, i l’elaboració d’una filosofia de la proximitat.

De l’obra assagística destaca l’elaboració d’un discurs original amb un llenguatge molt lligat a l’experiència. Obres publicades els darrers anys: Uno mismo y los otros (Herder, 2005); El respeto o la mirada atenta (Gedisa, 2006); El respirar dels dies (Paidós, 2009); Los filósofos contemporáneos y la técnica (Gedisa, 2011); La resistència íntima (Quaderns Crema /Acantilado, 2015). Per aquesta darrera obra ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2015, i el Premio Nacional de Ensayo 2016. La penúltima bondat. Assaig filosòfic sobre la vida humana està previst que es publiqui a inicis del 2018.

2a Conferència: Desequilibris i patologies emocionals

15  DE NOVEMBRE

Montserrat Dolz, psiquiatre

Desequilibris i patologies emocionals

La construcció de la persona i de la personalitat és un procés que comença ja abans del naixement. Cada vegada hi ha més estudis que posen en relleu la importància de l’afecte que rebem i que les relacions amb les figures essencials en el nostre desenvolupament primerenc són molt decisives. Altres aspectes de caire biològic o hereditaris, són també cabdals.  Tots aquests aspectes han de ser tinguts en compte a l’hora de reflexionar sobre l’assoliment d’un equilibri emocional en la vida adulta, i de què passa quan poc a poc tot s’esquinça i la tempesta comença.

Montserrat Dolz i Abadia és psiquiatre des de l’any 2000 i, actualment, és Cap de l’Àrea de Salut Mental infantil i juvenil de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. El seu interès per la psiquiatria infantil va començar en finalitzar l’especialitat i ha estat un eix en la seva carrera professional. Ha centrat la seva recerca en l’àrea dels trastorns del neurodesenvolupament i més específicament en els trastorns psicòtics.

Va obtenir una beca de la “Fundación Alicia Koplowitz” per realitzar una estada de recerca al “Center for the Assessment and Prevention of Prodromal States” a la  University of California. Allí es va formar en la identificació de pacients en risc de psicosi. Actualment és investigadora principal de tres projectes amb finançament públic en l’àmbit de la prevenció de la psicosi.

També és professora en estudis de postgrau de la UAB i des del 2013 col·labora com assessora en salut mental infantil i juvenil  amb el Pla director de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat de Catalunya.

És membre de la junta de la societat Catalana de Psiquiatria infantil i juvenil.

3a Conferència: El cinema i les emocions: el paisatge humanitzat

22 DE NOVEMBRE

Marc Recha, director de cinema

El cinema i les emocions: el paisatge humanitzat.

A través del joc de miralls entre personatges i llocs, parlem de les nostres relacions contradictòries amb el paisatge, descobrint la complexitat i riquesa de les emocions, i a la vegada -sovint-, la nostra incapacitat per gestionar-les. L'absència dels altres, els que no hi són, ens endinsa en el món de la invisibilitat: com suggerir o mostrar l'intangible en el cinema? Un viatge iniciàtic que esdevé d'aprenentatge i, a vegades, de creixement personal, i que en el fons ens interroga, ens interpel·la, parlant de la necessitat de construir una mirada pròpia a través d'un treball previ d'observar el que ens envolta: el paisatge humanitzat.

Marc Recha Guionista i director de cinema. L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona per la seva pel·lícula L'arbre de les cireres; el 2001 amb el Premi Ondas al millor director per Pau i el seu germà i el 2002 amb el Premi Nacional de Cinema.

Alguns dels seus treballs són: La vida lliure (2017); Un dia perfecte per volar (2015); Ponts de Sarajevo (2014); Petit indi (2009); Dies d'agost (2006); Les mans buides (2003); Sobre el paso de dos personas unos años más tarde (Short) (2001); Pau i el seu germà (2001); L'arbre de les cireres (1998); L'escampavies (Short) (1998); És tard (Short) (1994); La maglana (Short) (1992); El cielo sube (1991); El celador (Short) (1990); La por d'abocar-se (Short) (1990); El darrer instant (Short) (1988).


4a Conferència: Per què tenim emocions?

29 DE NOVEMBRE

Josep Artigas, neuròleg i psicòleg

Per què tenim emocions?

És la tristesa el que ens fa vessar les llàgrimes, o són les llàgrimes el que ens fa estar tristos? Com pot ser que els de la nostra espècie, després de 200.000 anys d’existència, encara tinguem necessitat de fer-nos preguntes com aquestes?

Josep Artigas. Doctor en Medicina amb especialitat en Neurologia i en Pediatria. Llicenciat en Psicologia. Formació a l'Hospital de Sant Joan de Déu i al Children's Hospital de Denver, Colorado. Desenvolupament professional a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Principals línies de treball i investigació: trastorns de l'espectre autista; altres trastorns del neurodesenvolupament i fenotips cognitiu-conductuals en les síndromes de discapacitat intel·lectual de base genètica.

Autor de nombroses publicacions científiques sobre aquests temes. Dels llibres destaquem: Josep Artigas, Juan Narbona (eds), Trastornos de Neurodesarrollo (Viguera, 2011); Josep Artigas, El niño incomprendido (Amat Editorial, 2009); Carme Brun, Josep Artigas, Síndrome de Angelman: del gen a la conducta (Nau Llibres, 2005); Josep Artigas, Cefaleas en la Infancia y Adolescencia (Ergon, 2003).




Link:
https://gironanoticies.com/noticia/54638_elcicledeconferencie-obrele-emocion-exploralacentralitatdele-emocion-enlavidaquotidianairelacional-2.htm