|
Govern, Diputació, Consell Comarcal i Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols recorden que el país està a punt de "culminar un somni"
La tradicional ofrena floral a la tomba del president Josep Irla a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) s'ha convertit en un clam de defensa del dret dels pobles a l'autodeterminació i a l'anhel de llibertat de Catalunya a les portes del referèndum de l'1 d'octubre. Generalitat, Diputació de Girona, Consell Comarcal i Ajuntament han fet una crida a poder exercir la democràcia recordant l'esperit de lluita i de defensa dels drets humans del president Irla. Els representants de les diferents institucions han coincidit a destacar que és un moment clau per a la història del país perquè Catalunya està a punt de "culminar un somni" i viure en llibertat. L'acte institucional s'ha tancat amb el cant dels Segadors.
El tret de sortida de la Diada a comarques gironines el dona l'ofrena floral que cada any es fa al cementiri de Sant Feliu de Guíxols, on descansen les despulles de l'expresident de la Generalitat a l'exili Josep Irla. L'acte, solemne i senzill, ha tingut un marcat to reivindicatiu a les portes del referèndum.
Els representants de les diferents institucions (Generalitat, Diputació de Girona, Consell Comarcal del Baix Empordà i Ajuntament) han aprofitat l'homenatge per fer un clam a favor de l'autodeterminació, la democràcia i a l'anhel de llibertat que s'ha de materialitzar l'1-O.
El delegat del Govern a les comarques gironines, Eudald Casadesús, ha resseguit trajectòries de figures internacional com Nelson Mandela o Rosa Parks i ha posat en valor el seu esperit de lluita en defensa de la llibertat. Casadesús ha afirmat que els catalans han de "culminar el procés" amb el referèndum i insta a fer-ho "amb llibertat, civisme i esperit pacífic".
El president de la Diputació de Girona, Pere Vila, ha recordat que fa cinc anys que va arrancar el procés i que ara ha arribat el moment de "complir el somni". Un somni, ha dit, pel qual han lluitat tant Josep Irla com molts altres catalans al llarg de 300 anys. "Ha arribat el punt culminant a cinc anys d'espera i a l'anhel patriòtic que és la plena sobirania", ha dit Vila que ha afegit que l'1 d'octubre "el poble parlarà" i espera que ho faci "honorant la memòria d'Irla".
L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha volgut subratllar quin ha de ser el paper dels càrrecs municipals el proper 1 d'octubre. "Hem de facilitar que tothom pugui expressar-se amb normalitat democràtica", ha afirmat l'alcalde que destaca que el referèndum ha de servir perquè tots els catalans votin, estiguin a favor o no de construir un nou país.
El president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Català, ha posat en valor la figura de Josep Irla i ha recordat que va lluitar per la democràcia, la llibertat, la justícia social i el dret d'autodeterminació dels pobles. Uns principis, ha ressaltat Català, més vigents que mai per a Catalunya.
El cant dels Segadors ha posat punt final a la tradicional ofrena floral.
La figura d'Irla
Josep Irla i Bosch va néixer en una família d'hostalers el 1874. Va ser el més gran de tres germans i va crear una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la República es va incorporar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui va ser diputat al Congrés espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la Guerra Civil.
El gener de 1939 es va exiliar a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) va assumir la presidència de la Generalitat, enguany fa 75 anys. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França). El 1981 les seves despulles van ser inhumades i traslladades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials
