|
La mostra s'endinsa en La Vall dels Enginys de la mà d'Abel Pérez Mainegra i Dougals Darnís Pérez Castro
Amb el títol de La Vall dels Enginys el castell de Calonge inaugura demà divendres una exposició que recull una mostra de pintura naïf dels artistes cubans Abel Pérez Mainegra i Douglas Darnís Pérez Castro. La mostra, que s'obrirà demà a les 20 h, exposa una quarantena de quadres de la col·lecció privada Berini, amb pintures d'aquests dos autors en un recorregut pels enginys de producció de sucre de Cuba. L'exposició s'endinsa en l'estil naïf d'Abel Pérez Mainegra i Douglas Darnís Pérez Castro, un estil que a Cuba es remunta als segles XVI i XVII de l'època colonial, quan comerciants i visitants europeus i d'altres orígens, van fer del port de l'Havana el més important del Carib. Des del segle XVIII, hi ha constància documental de la vida i costums de Cuba i de la profusa decoració que, en les façanes, comerços, interior d'habitatges, llocs de culte, carros, etc. realitzaven pintors sense formació acadèmica. Aquestes "decoracions" -realitzades amb vives gammes cromàtiques molt usuals al Carib, representaven tot tipus d'escenes quotidianes, costums, oficis, successos històrics, així com el paisatge, la fauna i la flora autòctona, real o imaginada.
La particular característica d'aquesta expressió artística popular, va despertar l'interès dels visitants forans de l'illa els qui van recollir mitjançant memòries escrites, dibuixos i gravats: edificacions, paisatges, tipus populars, transports, venedors i alhora la qualificació dels costums i manifestacions populars i religioses. A Cuba, no es va iniciar un lleuger reconeixement dels pintors populars fins a finals de la dècada de 1930, relacionant el seu art igual que a París, com "Naïf".
L'exposició està organitzada per l'Ajuntament de Calonge – Sant Antoni amb la participació de la col·lecció privada Berini i del gestor cultural Juanjo Gallardo.
Abel Pérez Mainegra
Abel Pérez Mainegra, va néixer al voltant de 1929 a Comtat -ciutat a 20 km de Trinitat-, Província de Sancti Spíritus, Cuba. Va dir que el seu pare era francès, de la regió fronterera entre França i Espanya. Va viure a la ciutat colonial de Trinitat, Cuba, fins a la seva mort el 2011. De 1950 a 1982 va treballar com a fotògraf d'estudi i en 1983 es ??va integrar, també com a fotògraf, en l'Equip de Restauració i Investigació de Trinitat.
La seva passió per la pintura va néixer de la carestia de materials que per la seva feina i la de molts, va suposar el "Període Especial". "Un dia vaig veure una caseta rústica amb el seu sostre de palla feta de fulles de palma que em va emocionar, com no la vaig poder fotografiar vaig decidir dibuixar-la. Des d'aquest moment ... em vaig dedicar a la pintura".
Pintor autodidacta, Abelito (així se'l coneixia) Pérez Mainegra, tenia un sentit molt arrelat de la identitat i va voler deixar constància del patrimoni històric de Trinitat, de les vivències rurals i dels esdeveniments viscuts per la nació cubana. El seu treball més reconegut és la sèrie de La Vall dels Enginys, en la qual va pintar cadascuna de les hisendes de La Vall amb els seus corresponents cases d'esclaus i instal·lacions sucreres. En aquesta sèrie, sota l'aparent senzillesa de la seva composició, registra l'empremta arquitectònica, industrial i social que l'explotació del sucre va deixar impresa en la història de la seva regió, i també a Cuba
La pintura ingènua i instintiva d'Abel s'inscriu en el corrent Naïf. La delicada gràcia de les seves temperes, l'ocupació del color i la intensitat de la seva llum, s'associen als seus referents reals, al tròpic. Però el contingut plàstic de les seves obres transpira un discurs no tan naïf doncs, sota aquesta perenne i creïble quietud que s'observa en cadascuna d'elles, la pretesa candidesa que transmet, es veu desmentida per les complexes vivències sociològiques que transcendeixen de la seva contemplació.
Abel Pérez Mainegra també va ser conegut per retrats de figures històriques i religioses, com Fidel Castro, Che Guevara, José Martí, George W. Bush i Jesucrist. El seu treball ha estat exposat a Barcelona, ??Mèxic, Nova York i Filadèlfia, així com en la seva Cuba natal
Douglas Darnís Pérez Castro
Douglas D. Pérez Castro es va interessar particularment per les pintures i gravats del segle XIX, un interès compartit per artistes com Pedro Álvarez, Alexis Esquivel i Elio Rodríguez. Es va deixar seduir pels pintorescs gravats de viatgers com el francès Frédéric Mialhe. Va actualitzar personatges com l'esclau negre, la mulata i el capatàs, presos dels "còmics" litografiats del pintor basc Víctor Patricio Landaluze, i va reinterpretar els motius del Llibre dels Enginys, una joia bibliogràfica que conté 28 litografies, creat entre 1855 i 1857 per l'artista francès Eduardo Laplante, sota el patrocini de l'industrial del sucre Justo Germán Cantero.
Aquests pre-textos visuals han estat les matèries primeres "locals" de Douglas D. Pérez Castro. Utilitzant-los a la manera de novel·listes com EL Doctorow i Gore Vidal -les ficcions narratives dels quals habiten en les zones "ombrívoles" de personatges i esdeveniments històrics-, Douglas narra en els seus llenços capes intricades que entrellacen imatges i personatges del passat cubà, amb situacions del present. La seva obra, mai falta de sentit de l'humor, i modelada amb el "métier" de la pintura acadèmica, creix inspirada pels espais productius i socials de la història cubana: l'enginy sucrer, les casernes d'esclaus, les places colonials i el batey.
Fent un gir al gènere de la pintura històrica, Douglas D. Pérez Castro, pinta una visió irreverent i políticament incorrecte de la seva història nacional, on els fantasmes del passat colonial interactuen sense subtileses amb els mites del "socialisme" actual. L'obra de Douglas D. és crítica amb el passat i censora dels estereotips actuals que pretenen la construcció d'una identitat cubana "blanca".
La Vall dels Enginys
Situat al centre-sud de l'illa de Cuba, a la província de Sancti Spíritus, emmarcat per la serralada de Guamuhaya i el Mar Carib, la Vall dels Enginys és la principal font patrimonial de l'antiga ciutat cubana de Trinitat i un veritable monument arqueològic a la indústria sucrera de l'illa. La història de La Vall és tan antiga com la de la ciutat de Trinitat. La Vil·la de la Santíssima Trinitat es va fundar en 1514 amb la presència de l'Avançat Diego Velázquez de Cuéllar. Va ser la tercera vil·la fundada per la Corona espanyola a Cuba.
Va ser l'arribada a 1655 d'emigrants espanyols procedents de Jamaica la que va contribuir al desenvolupament de la indústria sucrera en una zona que posseïa òptimes condicions per a la producció de canya de sucre: fèrtils terres, regades per cabalosos rius i properes a ports d'embarcament. A la primera meitat del Segle XVIII, la inversió de capitals forans va actuar com a palanca impulsora de la regió i Trinitat va definir la seva vocació eminentment sucrera.
Entre 1700 i 1750, en els 276 Km2 que configuren la plana Sud de Trinitat, la Vall de Sant Lluís, la Vall del Rio Agabama, la Vall de Santa Rosa i la depressió de Meyer, es va assentar l'aristocràcia criolla que es va dedicar a la indústria sucrera a gran escala, fomentant una de les regions sucreres més grans de l'època, basades en el treball esclau. En aquests anys es van consolidar les grans fortunes locals que van actuar a Trinitat i en l'anomenat, des de llavors, Vall dels Enginys.
L'extraordinari desenvolupament de la indústria sucrera va tenir el seu zenit en els inicis del Segle XIX amb l'arribada de famílies com els Iznaga, Borrell i Brunet i la introducció de la màquina de vapor perfeccionada per Richard Trevithick anomenada "maquina Cornualla". Trinitat es va aixecar com una de les poblacions més avançades de l'illa convertint-la en la ciutat de major florida econòmica i sociocultural de Cuba. A la segona meitat del S-XIX, les possibilitats d'explotació de la vall es van anar esgotant. La situació es va agreujar amb l'aparició del sucre de remolatxa en el mercat internacional que va marcar una desigual i insuperable competència entre els productors cubans i europeus. Aquests factors, conjuntament amb la crisi mundial de 1857 i l'inici de la guerra d'independència en 1868, van provocar que Trinidad i la seva Vall dels Enginys, iniciessin una llarga trajectòria de decadència.
A dia d'avui, La Vall dels Enginys compta amb 65 llocs arqueològics, incloses 13 cases hisendes, algunes de les quals conserven encara les seves calderes, torres, sistemes industrials de l'època i vestigis propis de la producció sucrera dels segles XVII, al XX. Les hisendes millor conservades són les de Manaca-Iznaga amb la seva torre campanar, Bona Vista, Delícies, Guáimaro i Magua, totes elles amb arquitectura neoclàssica.
El 8 de desembre de 1988 el Comitè Intergovernamental de Patrimoni Mundial, Cultural i Natural de la UNESCO va declarar a Trinitat i la seva Vall dels Enginys, Patrimoni de la Humanitat, en reconeixement als mèrits d'aquesta ciutat, que és un exemple eminent d'un període històric significatiu i d'un hàbitat humà tradicional.
