|
Quina Catalunya podem tenir quan som presidits per persones que no són capaç de mantenir l’ordre ni a casa seva?
El dia 22 de gener passat, el president de la Generalitat i antic alcalde de Girona, seguint la mateixa dinàmica d’imposició i “dedocràcia” que es va utilitzar en la seva elecció, nomena el nou alcalde, el Sr. Ballesta, manipulant i corregint la voluntat dels ciutadans de Girona i menyspreant els seus companys de llista en fer renunciar els que el precedien. Concretament vuit persones que formaven part d’aquella candidatura presentada als ciutadans a les darreres eleccions municipals. Aquest frau democràtic sense precedents deixa palès l’estil caciquil marca de la casa.
L’alcalde així nomenat, que no escollit, no triga a demostrar la seva falta, premeditada o no, de competència, de compromís amb la ciutat. Ha de repetir el jurament. Es preocupa més del seu sou que dels seus conciutadans. I no té el suport del seu equip, que s’afanya a torpedinar, amb declaracions fora de to, els acords a què ha arribat el seu suposat líder.
Però això és només el que succeeix a Girona. Puigdemont està fracassant també com a president de la Generalitat. En poques setmanes com a president, ja ha perdut diverses votacions al Parlament i inclús el seu propi grup, Junts pel Sí, va votar dividit la setmana passada.
Quina Catalunya podem tenir quan som presidits per persones que no són capaces de mantenir l’ordre ni a casa seva?
On ens volen portar si no tenen lideratge ni per convèncer a qui els ha donat suport al poder?
Una altra prova d’això és el fet que ERC hagi rebutjat formar govern a l’Ajuntament de Girona, no per falta de ganes, sinó per estratègia, cosa que ha obligat CiU a on formar-se , a l’últim moment, amb un PSC sense identitat i ambigu. Un PSC que entra en el joc de les cadires al govern local, assumint la permanència a l’Associació de Municipis per la Independència, i conjugant els seus interessos partidistes.
Puigdemont es comporta com el señorito del cortijo, fent i desfent al seu capritx, i, a sobre, res no li surt bé.
El separatisme trenca i divideix, i la prova més clara és la divisió que hi ha entre ells mateixos, tal com hem viscut a l’Ajuntament de Girona. Ajuntament que no es mereixia haver patit aquests vergonyosos successos que delaten i mostren els mecanismes i les formes que uns i altres fan servir. Per una banda, les del separatisme, que utilitza les institucions en benefici propi, i per l’altra, les utilitzades per qui s’aprofita de les circumstàncies en moments propicis, però tristos.
Puigdemont i Junts pel Sí han de rectificar el seu rumb. Els catalans no ens mereixem aquesta mena d’anarquia. Ni els que no els vam votar, ni aquells que sí que ho van fer.
Mentrestant, a Catalunya els problemes reals que afecten greument i directament els catalans segueixen estancats i sense solucions.
Des de C’s seguirem treballant des del sentit comú i la responsabilitat. La nostra prioritat són els ciutadans, la sanitat, l’educació, les polítiques socials, la dependència. Són els pilars fonamentals dels drets que hem de garantir, enriquir i millorar.
Garantir salvaguardant en tot moment els nostres drets i llibertats, el nostre estat de dret, i la nostra Constitució, que empara la nostra llibertat, igualtat i convivència.
