|
"Agricultors i ramaders: els activistes mediambientals més efectius del camp".
Crec que és convenient recordar als nostres ciutadans que els agricultors i ramaders assumeixen cada vegada més el seu paper protagonista a l'hora de conservar el territori rural i el medi, predicant amb exemples d'iniciatives que contribueixen a millorar el medi ambient o a favor de la responsabilitat social. Casos de productors hortofructícoles, pastors o cellers proven la preocupació en el sector perquè la seva activitat es guanyi l'adjectiu de sostenible i així ho reconeguin o, almenys coneguin, els ciutadans.
Recorden tot el dolent que s'ha dit dels hivernacles d'Almeria? Doncs des del Ejido (Almeria), la gerent de Clisol Agro, Lola Gómez Ferrón, explicava a Efeagro que a la seva empresa familiar "no li queda una altra" que fer servir la tecnologia per optimitzar els recursos i frenar el canvi climàtic, si bé un altre repte és polir la imatge de l'agricultura sota plàstic.
En parlar del "desconeixement" sobre els hivernacles, Gómez Ferrón esmenta, per exemple, que l'opinió pública no sap l'alta implantació del control biològic de plagues (amb insectes carnívors i sense fitosanitaris) (producció integrada), que arriba "al 100%" de la producció del pebrot i al 80% o 90% d'altres hortalisses d'Almeria.
Clisol recicla íntegrament els seus plàstics, que van a destins diversos com una planta de biodièsel del municipi, i també instal·lar un evaporador que, quan es dissipa l'aigua bruta, permet aprofitar les restes que queden per caolí o ceràmica.
De substrat, pèl de coco; per fumigar, extractes d'orenga o fonoll
Gómez Ferrón detalla que les seves dues hectàrees de cultiu estan o bé en terreny "sorrejat" -que permet un estalvi hídric del 60% respecte a la terra convencional- o en contenidors sense sòl (hidropònic). De substrat, utilitzen pèl de coco i, per fumigar, extractes de plantes com orenga o fonoll; el reg es basa en un sistema de canals pel qual es recicla l'aigua.
A més d'hortalisses, ofereix rutes didàctiques i gastronòmiques per donar als turistes una altra opció diferent de la platja o per educar els nens i eliminar "falsos mite". En el cas de la ramaderia, el director tècnic de Oviaragón-Pastors, Enrique Fantova, també en declaracions a Efeagro, defensa la importància del pastor, una professió "de fa segles" que permet que els pobles segueixin habitats tota la setmana.
La ramaderia extensiva ajuda a fertilitzar el sòl i netejar la muntanya
Oviaragón-Pastors engloba mil ramaders de 400 pobles d'Aragó i a 400.000 ovelles, en règim extensiu, de les que s'obté el "ternasco"; els animals surten a pasturar i tornen a la nit a pleta, el que contribueix a fertilitzar el sòl i a netejar la muntanya de residus i aprofitar els rostolls.
"Si desapareix el bestiar queda el foc, els darrers estius ens ho recorden", subratlla Fantova, qui així mateix realça el seu valor "per a la diversitat genètica" i per salvar races de l'extinció.
Anualment, Oviaragón concedeix el seu "Premi Biodiversitat", que el 2014 va reconèixer el treball de productors de races com la "Ojinegra" de les Conques Mineres (Terol), la "rasa", la "bruna de muntanya" o la "ansotana" a Osca.
Responsabilitat social europea en un celler de Rueda
La responsabilitat social corporativa o empresarial (RSC o RSE) també està present en el camp; al celler Cuatro Rayas (Valladolid), per exemple, ha estat pionera en signar anualment un pacte mundial de les Nacions Unides que inclou deu principis basats en drets humans, laborals, ambientals i contra la corrupció.
Per aquest celler cooperativa, de la qual depenen 400 famílies, el compromís consisteix en donar opcions per conciliar temps familiar i laboral, per tal de mantenir el nivell de vida de socis i empleats perquè segueixin en l'entorn rural", segons precisa a Efeagro seu responsable de Comunicació i RSC, Ana del Frare.
Cuatro Rayas, que produeix vi de la Denominació d'Origen Rueda, participa a crear un segell certificador per al procés "12 passos RSE", destinat a pimes.
D'altra banda, el celler va fer un estudi de la petjada de carboni fa tres anys, que va analitzar l'impacte ambiental del vidre i que va propiciar una reducció del pes de les ampolles.
Realitzat a partir d'un treball publicat per Mercedes Sales en Agroinformación.
