|
L’escriptor i historiador obre la Festa Major amb un homenatge als tres primers pregoners del postfranquisme i defensa una identitat banyolina construïda amb la barreja de pobles i cultures
Banyoles dona el tret de sortida a la Festa Major de Sant Martirià 2026 amb un pregó de Miquel Aguirre que reivindica la llengua catalana, la memòria col·lectiva i la diversitat d’orígens de la ciutat. El Teatre Municipal ha acollit aquest diumenge, 18 d’octubre, l’acte que, com és tradició, se celebra el diumenge anterior al cap de setmana central de les festes.
L’historiador, escriptor, periodista i activista cultural ha articulat la seva intervenció al voltant del llegat dels primers pregoners del postfranquisme i dels elements que considera essencials per entendre Banyoles. Aguirre ha posat en valor les figures de Pere Verdaguer i Juanola, Joan Alavedra i Eusebi Isern Dalmau, tot recuperant el significat de la seva elecció i dels seus discursos en el context de la transició democràtica.
A través d’aquests referents, el pregoner ha reivindicat la llengua i la cultura catalanes, alhora que ha recordat que la ciutat és el resultat d’un llarg recorregut compartit entre pobles i cultures. En aquest sentit, ha identificat l’Estany, els barris i la llengua catalana com els tres pilars de la identitat banyolina, amb una especial defensa del català com una casa amb la porta oberta a tothom.
L’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha obert l’acte destacant la implicació ciutadana que fa possible la celebració. Ha subratllat el paper de les persones voluntàries, les entitats i les associacions que contribueixen a ampliar la programació sense perdre l’essència ni les arrels de la tradició.
Noguer ha defensat una festa «oberta a tothom, participativa, diversa i inclusiva perquè tota la ciutadania se la senti seva» i ha reconegut la feina col·lectiva que permet mantenir-la viva i incorporar-hi noves propostes.
Sobre el pregoner, l’alcalde ha destacat la seva vinculació amb Banyoles i la seva tasca de preservació de la memòria històrica. Entre altres aportacions, ha esmentat la coordinació dels homenatges a les víctimes dels consells de guerra franquistes i a l’exili, el comissariat de l’exposició «L’Escola d’Abans» i la publicació de diversos llibres.
Nascut a Banyoles el 1964, Miquel Aguirre i Oliveras és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fill d’un pare d’origen basc, refugiat de la Guerra Civil, i d’una mare de les famílies banyolines Oliveras i Constans, va créixer al carrer Nou i a les Cases Barates, i també manté vincles amb el barri de la Farga.
La seva trajectòria combina la recerca històrica, el periodisme i la literatura. Entre els seus treballs vinculats al territori hi ha «La Guerra Civil al Pla de l’Estany: 1936-1939», «Repics de festa» i «Història del Pla de l’Estany». En l’àmbit periodístic, ha estat columnista a El Punt i a la Revista de Banyoles, ha col·laborat amb Ràdio Banyoles i Ràdio Salt i ha participat com a guionista i copresentador en el programa «Sota mínims», de Ràdio Girona.
Com a narrador, va ser finalista del premi Just Manuel Casero els anys 1996 i 1998. Amb «Després del tro» va guanyar el premi Bar Cafè 1929 de Banyoles, mentre que «La Cortina de saca» li va valer el premi Valldaura de novel·la breu – Memorial Pere Calders el 2012.
Des del 2015, Aguirre centra bona part de la seva producció literària en la novel·la negra, amb títols com «Els morts no parlen», «Animals dels marges», «Els cadàvers del candidat» i «Els plans del Míster». Des del 2023 dirigeix el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, després d’haver treballat durant anys a l’Ajuntament de Banyoles i d’haver impulsat diversos projectes de recuperació i divulgació de la memòria històrica.
