|
La regidora de l’oposició alerta de robatoris no denunciats i de dones que eviten caminar soles, mentre l’alcaldessa insisteix a preguntar-li quin tipus de persones li generen temor, en un intercanvi que apunta a una insinuació de prejudicis racistes, sense formular una acusació explícita
La inseguretat als carrers de Llançà ha protagonitzat un tens enfrontament entre el govern municipal i l’oposició durant el ple d’aquest mes d’octubre. La regidora Carme Duarte ha expressat que té por i ha assegurat que aquesta preocupació és compartida per altres veïns, especialment dones que eviten caminar soles en determinades zones i hores. L’alcaldessa, Núria Escarpanter, ha respost demanant-li reiteradament qui o què li provoca aquest temor i ha defensat que la situació s’ha de valorar a partir de les dades policials.
El debat ha començat amb una pregunta de l’oposició sobre la sensació d’inseguretat que, segons ha exposat, els transmet un nombre important de ciutadans. El govern ha rebutjat que aquesta percepció estigui justificada per les dades presentades a la Junta Local de Seguretat, mentre que l’oposició ha posat sobre la taula episodis de baralles, robatoris i furts en establiments.
Duarte ha intervingut per explicar que la preocupació no és abstracta. Ha assegurat que persones del seu entorn han patit robatoris al carrer que no han denunciat i ha advertit que hi ha dones que eviten desplaçar-se soles entre el Port i la Vila, especialment de nit. La regidora ha insistit que parla tant de la seva experiència com del que li traslladen altres persones del municipi.
La por de Duarte i les preguntes de l’alcaldessa
La tensió ha augmentat quan Escarpanter ha reclamat a Duarte que identifiqui qui li genera inseguretat. L’alcaldessa ha insistit en la pregunta —«Qui o què li provoca la inseguretat?»— i ha demanat en diverses ocasions que la regidora concreti a quines persones es refereix.
Duarte ha respost parlant de delinqüents i de persones que, segons sosté, protagonitzen incidents de manera recurrent. També ha retret a l’alcaldessa que una major presència al carrer li permetria conèixer millor les situacions que descriu.
Escarpanter, per la seva banda, ha plantejat si el temor de la regidora prové de veure determinades persones al carrer encara que no li hagin fet res. Aquesta insistència ha introduït en la discussió la possibilitat que la por respongui a prejudicis sobre qui transita pel municipi. Tot i aquest plantejament, en el fragment facilitat no consta que l’alcaldessa qualifiqui explícitament Duarte de racista.
La regidora ha defensat que estava responent una pregunta del responsable de Seguretat sobre si algun membre del plenari tenia sensació d’inseguretat. La seva resposta ha estat afirmativa, i ha insistit que no és l’única persona que la pateix.
Les denúncies, al centre del desacord
Un dels punts principals de la discussió ha estat la distància entre els fets denunciats i les experiències que, segons Duarte, no arriben a les estadístiques. La regidora ha explicat que algunes víctimes desisteixen de denunciar perquè consideren que no servirà de res o per les dificultats que comporta haver-se de desplaçar.
En aquest context, ha esmentat la necessitat d’anar a Figueres per presentar una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra. El debat deixa oberta una qüestió pràctica per als veïns: quines denúncies es poden formalitzar a Llançà i en quines circumstàncies cal desplaçar-se. El fragment disponible no recull una explicació completa que permeti aclarir aquest punt.
Escarpanter ha defensat que les persones que pateixen un delicte han de denunciar-lo i que el govern ha de treballar amb els fets que consten als cossos policials. Duarte ha replicat que l’absència de denúncia no elimina la por ni les situacions que asseguren haver viscut alguns ciutadans.
La regidora també ha fet referència a una moció contra la multireincidència que, segons ha indicat durant la intervenció, s’havia aprovat en la mateixa sessió, per qüestionar que es resti importància a la preocupació per la seguretat.
El govern s’empara en les dades policials
El responsable de Seguretat Ciutadana, Josep Ortiz de Zárate, ha defensat la feina dels agents i ha apel·lat a les valoracions de la Junta Local de Seguretat. Durant l’intercanvi s’han citat sis furts el 2025 i vuit el 2026, cinc dels quals resolts, així com tres baralles l’any anterior i una enguany.
El fragment transcrit no concreta, però, el període ni l’àmbit exacte d’aquest recompte. Per aquest motiu, aquestes xifres no es poden interpretar com el balanç global de delinqüència de Llançà. Des de l’oposició també s’ha qüestionat el recompte de baralles, recordant diversos episodis que, segons les intervencions, s’haurien produït al municipi.
Agressions i robatoris que precedeixen el debat
La discussió arriba després de diversos incidents coneguts durant les darreres setmanes. El 12 de setembre, un lampista de Llançà va patir una greu agressió al centre del municipi. Segons la informació publicada per Girona Notícies, l’home va patir lesions al cap i en un ull, i els fets es van denunciar davant dels Mossos d’Esquadra.
A finals del mateix mes, 19 embarcacions van ser forçades al port de Llançà durant la nit del 28 al 29 de setembre, segons les informacions recollides entre els afectats. Els Mossos van confirmar que investigaven els fets.
Els comerços també han registrat episodis recents. El 29 de setembre, la Policia Local va localitzar a l’estació dos presumptes autors d’un furt en un supermercat, després que les càmeres de seguretat en facilitessin la identificació. El 2 d’octubre, un supermercat va patir un altre furt en què, segons el relat de l’encarregat, dues persones haurien actuat coordinadament.
Les queixes sobre les dificultats per denunciar també tenen antecedents. Al setembre, responsables de comerços ja havien explicat que el desplaçament a Figueres els desincentivava a formalitzar denúncies, especialment davant de sostraccions reiterades.
Aquests episodis aporten context a la preocupació expressada al plenari, encara que per si sols no permeten establir l’evolució global de la delinqüència. El debat polític ha evidenciat dues posicions enfrontades: el govern defensa que les dades policials no avalen el diagnòstic d’inseguretat, mentre Duarte reclama que s’escolti també els veïns que tenen por i les víctimes que no arriben a denunciar.
