|
Les sentències desestimen les dues impugnacions i mantenen els 43 regidors de la candidatura guanyadora, malgrat detectar vuit vots irregulars sense incidència en el resultat
El Tribunal Administratiu de Montpeller ha rebutjat aquest dijous, 1 d’octubre de 2026, les dues impugnacions presentades contra les eleccions municipals de Perpinyà del 15 de març. Les resolucions mantenen la victòria de Louis Aliot a la primera volta i la majoria municipal de 43 regidors obtinguda per la llista «Continuons ensemble avec Louis Aliot».
Les impugnacions havien estat presentades per Mickaël Idrac, cap de la candidatura «Perpignan, changez d’air», i per Agnès Langevine juntament amb altres integrants de la seva llista. Els recurrents demanaven l’anul·lació dels comicis i, en el cas de Langevine, també plantejaven subsidiàriament una modificació dels representants electes.
La candidatura d’Aliot va obtenir el 50,61% dels vots i 43 dels 55 escons municipals. La llista de Langevine va aconseguir quatre regidors, amb el 15,94%; la de Bruno Nougayrède, quatre, amb el 13,45%; la d’Idrac, dos, amb el 9,60%, i la de Mathias Blanc, dos, amb el 8,94%. La candidatura de Pascale Advenard va quedar sense representació, amb l’1,46%.
La impugnació d’Idrac se centrava en la manera com s’havien col·locat les seves paperetes a les meses electorals. El candidat denunciava que s’havien girat per mostrar la cara amb els noms dels integrants de la llista, en lloc de la que incloïa la seva fotografia i els distintius dels partits que li donaven suport.
El tribunal considera que mostrar la cara amb les dades obligatòries dels candidats no constituïa una irregularitat i permetia garantir la igualtat de tracte entre les candidatures. També assenyala que el nom d’Idrac continuava sent clarament visible i que no s’ha acreditat que aquesta disposició impedís als electors identificar la seva papereta. La sentència té en compte, a més, la diferència de 13.642 vots respecte de la candidatura guanyadora.
La impugnació de Langevine i els seus companys incloïa qüestions relatives a les paperetes, als suports polítics anunciats per la candidatura de Mathias Blanc, a una informació municipal sobre la documentació necessària per votar i a diverses incidències durant la jornada electoral.
Els magistrats rebutgen que s’hagi acreditat una maniobra de la llista de Blanc destinada a confondre els electors sobre el suport del Partit Socialista i de Place Publique. També descarten anul·lar els vots d’Idrac per la presentació inicial de les seves paperetes en alguns col·legis.
Pel que fa a la informació publicada al Facebook municipal, el tribunal reconeix que era errònia perquè indicava que calia presentar un document nacional d’identitat o un passaport, quan s’admetien altres documents identificatius. Tanmateix, considera que no s’ha demostrat que aquesta publicació provoqués que electors deixessin de votar ni que alterés el resultat.
La resolució també examina problemes de senyalització en dos dels 76 col·legis electorals de la ciutat, però conclou que aquestes dificultats menors no van generar una abstenció anormalment elevada.
La sentència sí que constata vuit vots irregulars: quatre casos en què s’havia marcat una simple creu en lloc de signar, sense complir les formalitats previstes; el vot d’una electora que ja no figurava inscrita a la llista electoral, i tres paperetes de més respecte del nombre de signatures registrades en dues meses.
Per comprovar si aquestes incidències podien alterar el resultat, el tribunal descompta hipotèticament els vuit vots tant del total de sufragis expressats com dels obtinguts per la llista d’Aliot. Amb aquest càlcul, la candidatura passaria de 16.835 a 16.827 vots i conservaria el 50,59% dels sufragis, per sobre de la majoria absoluta necessària per guanyar a la primera volta.
Els magistrats conclouen que aquesta deducció no modifica el repartiment d’escons i, per tant, rebutgen anul·lar les eleccions. També desestimen la petició de proclamar nous representants de la candidatura de Langevine, ja que les irregularitats detectades no permeten atribuir els vots afectats a una llista concreta.
Les dues resolucions, dictades després de l’audiència del 17 de setembre, mantenen així el resultat electoral i la majoria d’Aliot al capdavant de la batllia de Perpinyà.
