|
La commemoració de l’Onze de Setembre reuneix l’acte institucional, les ofrenes a la tomba del comte Guifré, els gegants, les sardanes i un dinar popular
Ripoll ha commemorat aquest divendres, 11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya amb una jornada que ha combinat els actes institucionals amb la cultura, la tradició i la participació popular.
El monestir de Santa Maria de Ripoll ha acollit al matí l’acte institucional, presidit per la simbòlica tomba del comte Guifré. La commemoració ha inclòs la glossa del politòleg i escriptor Ramon Cotarelo, les ofrenes d’institucions, entitats i associacions, l’acompanyament musical d’Abril Lorenzo i el parlament de cloenda de la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols.
L’acte, conduït pel periodista Agustí Mas, ha convertit un dels espais més emblemàtics de la història de Catalunya en l’epicentre de la commemoració de l’Onze de Setembre a la capital del Ripollès.
Orriols reivindica la resistència de la nació catalana
Durant el seu parlament, Sílvia Orriols ha recordat la figura del comte Guifré i l’ha situat com un dels grans símbols dels orígens de la nació catalana.
«Com cada 11 de setembre, els ripollesos ens apleguem aquí per homenatjar el fundador de la dinastia comtal catalana, el comte de Barcelona que va desafiar els francs i que, amb la seva espasa, va fer recular els sarraïns, forjant una nova nació: la nostra», ha proclamat.
La batllessa també ha recordat la llegenda de les quatre barres i ha reivindicat la capacitat de resistència del poble català davant els intents d’assimilació protagonitzats al llarg dels segles pels estats espanyol i francès.
«La història dels catalans no és exempta de greuges i vicissituds, però, malgrat l’infinit reguitzell d’entrebancs i derrotes, hem sobreviscut», ha afirmat Orriols.
La líder d’Aliança Catalana ha remarcat que la Diada no commemora únicament la caiguda de Barcelona l’any 1714, sinó també la supervivència de la identitat catalana més de tres segles després.
«El que celebrem avui no és la caiguda de Barcelona de l’any 1714, sinó la incapacitat dels estats espanyol i francès per assimilar-nos i esborrar-nos del mapa. 312 anys no han estat suficients per doblegar-nos sota la mortalla blanca de la rendició», ha sentenciat.
Orriols ha insistit que els catalans no renunciaran a la seva identitat i ha reivindicat Ripoll com un dels punts de partida històrics de la nació.
«No hem renunciat ni renunciarem mai a ser catalans. Ells van esfondrar els baluards i van entrar, sí, però nosaltres vam preservar intacta la identitat. Aquesta és la victòria per la qual avui ens felicitem i la que ens esperona a continuar lluitant», ha manifestat.
La batllessa ha tancat el discurs amb una crida contundent: «Fa mil anys que els ripollesos bressolaven aquesta pàtria. La seva història i el seu destí ens interpel·len de tu a tu i ens menen a encapçalar la lluita. No podem defugir la causa i no la defugirem. Aquí va començar tot i des d’aquí ho reconquerirem tot. Visca Ripoll i visca Catalunya!».
Cotarelo crida a «alliberar la pàtria»
Per la seva banda, Ramon Cotarelo ha pronunciat una glossa amb nombroses referències històriques i una defensa contundent de la llibertat dels pobles. El politòleg ha recorregut a unes paraules sorgides de la Grècia clàssica i evocades novament durant la invasió de Grècia per part de la Itàlia feixista l’any 1940.
«Endavant, fills dels grecs, allibereu la pàtria, allibereu els vostres fills, allibereu les vostres dones, els santuaris dels déus dels vostres pares i les tombes dels vostres avantpassats. És l’hora de la lluita final», ha expressat Cotarelo per concloure la seva intervenció.
Gegants, sardanes i dinar popular
Una vegada finalitzada la part institucional, la commemoració ha continuat a les places de l’Abat Oliba i de l’Ajuntament amb la ballada dels Gegants de Ripoll, un vermut popular i una audició de sardanes a càrrec de la cobla Tres Vents.
La jornada ha culminat a l’església de Sant Pere amb el dinar popular de la Diada, que ha posat el punt final a una celebració marcada per la participació ciutadana, la reivindicació nacional i la cultura popular.
Ripoll ha viscut així un Onze de Setembre carregat d’història i simbolisme, amb el monestir de Santa Maria i la tomba del comte Guifré com a grans protagonistes d’una celebració que ha tornat a situar el municipi al cor dels orígens de Catalunya.
