|
El consistori admet que l’examen per cobrir tres places de caporal presenta una «identitat substancial» amb una prova de Castelló d’Empúries del 2022, però rebutja anul·lar el procés malgrat els dubtes sobre la custòdia, la igualtat entre aspirants i les presumptes filtracions
El procés selectiu per cobrir tres places de caporal de la Policia Local de Roses ha desembocat en un escàndol que qüestiona greument la transparència i la credibilitat de l’Ajuntament. La convocatòria acumula denúncies per presumptes filtracions, sospites de tracte de favor, una prova pràctica gairebé calcada d’un altre municipi i una cadena de custòdia que ha despertat una profunda desconfiança entre diversos membres del cos.
Malgrat la gravetat dels fets denunciats, l’Ajuntament de Roses ha decidit donar per acabada la investigació interna i rebutjar qualsevol revisió d’ofici del procés. Ho ha fet mitjançant un decret del 28 d’agost en què reconeix que l’examen pràctic presenta una «identitat substancial» amb el que l’Ajuntament de Castelló d’Empúries va utilitzar l’any 2022.
El consistori, però, sosté que unes modificacions mínimes alteraven el raonament que havien de seguir els aspirants i considera que no hi ha proves suficients per declarar la nul·litat de la convocatòria.
Fonts policials internes consultades denuncien que aquesta decisió representa un intent de tancar en fals un procés profundament qüestionat que afecta, precisament, la selecció dels futurs comandaments encarregats de dirigir els agents i vetllar pel compliment de la legalitat.
Un examen pràctic gairebé calcat
La comparació entre els dos exàmens deixa poc marge per als eufemismes. El cas pràctic de Roses reprodueix l’estructura, la successió dels fets i bona part dels elements utilitzats quatre anys abans en el procés selectiu de Castelló d’Empúries.
En totes dues proves, l’aspirant assumeix el paper de caporal responsable del torn de tarda, amb un auxiliar a la sala i dos agents al carrer. A les 21.30 hores es rep l’avís d’un accident entre un ciclomotor i un turisme. El conductor del cotxe abandona momentàniament el lloc i entra en un bar, apareix una ambulància que no havia estat requerida, s’hi presenta un membre de Protecció Civil i, mentre es gestiona l’accident, la central comunica una baralla de parella amb una dona demanant ajuda.
També coincideixen els vehicles, les circumstàncies de l’accident i nombroses dades tècniques. Les diferències principals es limiten als noms d’alguns carrers, a l’emplaçament de la baralla, a la concreció de les preguntes i a les taxes d’alcoholèmia.
El mateix decret municipal admet que existeix una identitat substancial en el plantejament del cas, però argumenta que el canvi d’una primera taxa d’alcoholèmia de 0,39 a 0,40 mil·ligrams per litre podia modificar el tractament jurídic de la intervenció. L’Ajuntament també defensa que convertir les tres preguntes generals de Castelló d’Empúries en vuit qüestions més concretes alterava el sistema de correcció.
Per als denunciants i les fonts policials internes, aquesta explicació resulta insuficient davant d’un relat que manté pràcticament intactes els mateixos personatges, vehicles, incidències i seqüència operativa. Consideren que l’Ajuntament s’agafa a modificacions de poca entitat per evitar assumir que la prova no era original ni inèdita.
Un aspirant ja coneixia la prova del 2022
La documentació municipal també acredita que un dels aspirants de Roses ja havia participat en el procés selectiu celebrat a Castelló d’Empúries l’any 2022. Per tant, ja havia fet anteriorment aquell mateix cas pràctic i en coneixia el contingut, l’estructura i la manera de resoldre’l.
L’Ajuntament resta importància a aquest fet perquè l’aspirant era un dels denunciants i no va obtenir una puntuació superior a la resta. El consistori conclou que no va existir un avantatge efectiu que alterés la classificació.
Aquesta interpretació, però, no elimina el problema de fons. Una prova selectiva ha de garantir les mateixes condicions de partida per a tots els participants, independentment de si l’avantatge potencial acaba traduint-se o no en una plaça.
L’accés a la funció pública s’ha de regir pels principis d’igualtat, mèrit, capacitat, objectivitat i transparència. La utilització d’un examen ja celebrat en un altre municipi i conegut prèviament per un dels aspirants deixa aquests principis seriosament qüestionats.
Tres aspirants eliminats en el psicotècnic
La controvèrsia es va agreujar durant la fase psicotècnica, en què tres aspirants van ser declarats no aptes. Entre els eliminats hi havia un agent que ocupava la segona posició provisional després de les proves teòrica i pràctica.
Fonts policials internes asseguren que els afectats acumulen una llarga experiència dins del cos i que alguns ja havien desenvolupat funcions de responsabilitat i coordinació de torns. La seva eliminació va provocar peticions formals de revisió i, posteriorment, denúncies reclamant la suspensió cautelar i la nul·litat del procediment.
El procés va quedar suspès el 8 de maig mentre s’obria un període d’informació prèvia. Ara, però, el consistori ha decidit desestimar les denúncies i rebutjar qualsevol revisió d’ofici.
Per a les fonts consultades, resulta difícil d’explicar que agents amb anys d’experiència exercint funcions de comandament fossin apartats en el psicotècnic mentre avançava un procés ja contaminat per les sospites sobre l’origen de l’examen.
La prova es va entregar en un llapis de memòria
La traçabilitat de l’examen constitueix un altre dels punts més delicats. Segons consta textualment en el decret, el responsable municipal de Recursos Humans va declarar que el cas pràctic li va ser entregat en un llapis de memòria dos o tres dies abans de la celebració de la prova.
Davant els dubtes sobre aquesta cadena de custòdia, la resposta recollida per l’Ajuntament és que el procediment es va desenvolupar «igual que sempre».
Aquesta afirmació, lluny d’esvair les sospites, obre encara més interrogants sobre els sistemes habituals de preparació, custòdia i confidencialitat dels exàmens municipals. Si entregar una prova en un dispositiu portàtil pocs dies abans és la pràctica habitual, l’Ajuntament hauria d’explicar quins mecanismes aplica per impedir còpies, accessos no autoritzats o filtracions.
Fonts policials internes sostenen, a més, que determinada informació relacionada amb la convocatòria hauria circulat abans de la seva publicació oficial i denuncien una presumpta proximitat entre alguns aspirants i l’entorn de comandament.
Aquest extrem no ha quedat acreditat documentalment. El decret municipal afirma que no s’ha obtingut cap prova que demostri una filtració de l’examen ni una actuació destinada a beneficiar els aspirants més ben classificats.
Les mateixes fonts demanen que el consistori aclareixi públicament el paper desenvolupat per una representació sindical relacionada amb el tribunal i la seva possible participació en la convocatòria. La documentació examinada no permet confirmar aquest punt, però els agents consideren imprescindible una explicació que elimini qualsevol sospita de conflicte d’interessos.
El responsable de preparar la prova no va declarar
El comandament policial que, segons la investigació municipal, va preparar el cas pràctic no va comparèixer davant l’instructor perquè es trobava de baixa mèdica.
El decret també recull que aquest comandament havia demanat la col·laboració de la Policia Local de Castelló d’Empúries per elaborar el supòsit. Malgrat aquesta circumstància i les extraordinàries coincidències entre els exàmens, l’Ajuntament considera que la col·laboració no constitueix cap actuació contrària a dret.
El consistori descarta igualment que s’exercís pressió sobre el tribunal qualificador. No obstant això, una de les declaracions incorporades a l’expedient reconeix que el responsable de la prova va defensar amb insistència que s’utilitzés el cas que ell mateix havia preparat.
La baixa mèdica consta documentalment, però no hi ha cap element que permeti relacionar-ne la causa amb l’obertura de la investigació.
Una carpetada que no esborra l’escàndol
L’Ajuntament conclou que no s’ha acreditat cap vulneració dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat; que la similitud entre els exàmens no implica automàticament la nul·litat; que no existeixen proves de filtració i que la traçabilitat es va ajustar a la pràctica habitual del consistori.
Amb aquests arguments, l’Alcaldia ha donat per acabades les actuacions prèvies i ha rebutjat iniciar una revisió d’ofici. Els denunciants encara poden presentar un recurs de reposició o acudir als jutjats contenciosos administratius de Girona.
Però el problema ja no consisteix únicament a determinar si es pot demostrar una infracció administrativa. El veritable escàndol és que l’Ajuntament consideri acceptable seleccionar comandaments policials mitjançant un examen substancialment idèntic al d’un altre municipi, entregat en un llapis de memòria pocs dies abans i conegut prèviament per almenys un aspirant.
La ciutadania de Roses mereix alguna cosa més que una carpetada administrativa. Mereix una auditoria independent, la publicació íntegra dels exàmens i dels criteris de correcció, una cadena de custòdia verificable i explicacions polítiques clares.
Quan està en joc la direcció de la Policia Local, la transparència no pot ser opcional ni quedar reduïda a afirmar que tot es va fer «igual que sempre».
