|
Els afectats denuncien que han de recórrer 20 quilòmetres fins a Figueres i 20 més per tornar, una barrera que provoca que molts robatoris i furts no arribin mai a formalitzar-se
Un supermercat de Llançà ha patit un nou furt a última hora del matí d’aquest dimecres. Segons la informació facilitada a Girona Notícies, el presumpte autor seria un jove d’origen magribí que hauria quedat enregistrat per les càmeres de seguretat de l’establiment.
Una patrulla de la Policia Local que passava per davant del comerç ha estat alertada pels responsables, que han mostrat als agents una fotografia extreta de les gravacions. La imatge hauria permès localitzar el jove dins del mateix municipi i identificar-lo. Segons l’establiment, la intervenció policial s’hauria limitat a aquesta identificació i no consta cap detenció.
El gerent del supermercat, cansat d’una situació que assegura que es repeteix, ha comunicat a aquest mitjà que aquesta vegada no presentarà denúncia.
«Aquest no el denunciarem, perquè no podem baixar sempre fins a Figueres», ha lamentat.
El problema va més enllà del furt d’aquest dimecres. Comerciants i veïns denuncien que, quan la persona encarregada de tramitar les denúncies no és a les dependències de la Policia Local, els afectats són derivats a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Figueres.
Això els obliga a recórrer aproximadament 20 quilòmetres d’anada i 20 més de tornada. Per als responsables d’un establiment, aquest desplaçament també significa haver d’abandonar temporalment el negoci i perdre diverses hores per formalitzar una denúncia.
La conseqüència és especialment greu: alguns comerciants ja opten per no denunciar els furts, fet que pot provocar que una part de la delinqüència que es produeix a Llançà no quedi reflectida en les estadístiques oficials.
Furts reiterats en establiments
El cas d’aquest dimecres no és un episodi aïllat. El passat 27 d’agost, un altre supermercat va patir un furt presumptament comès per un home d’uns 40 anys. Tot i que el responsable del negoci va localitzar el sospitós i la Policia Local va intervenir amb rapidesa, el comerciant també va haver d’anar fins a Figueres per denunciar els fets.
Aquell incident arribava només sis dies després que un mateix establiment hagués patit dos furts en una sola setmana. Durant els mesos de maig i juny també es van comunicar diversos intents de sostracció de productes, amenaces a responsables de comerços i la detenció d’un jove després del furt d’un telèfon mòbil. En un altre cas, els propietaris d’un establiment van assegurar que havien intentat contactar fins a deu vegades amb la Policia Local abans d’acabar trucant al 112.
Els problemes també s’han estès als vehicles estacionats i als habitatges. El juliol, diversos veïns van alertar d’intents de forçar cotxes aparcats al municipi, mentre que comerciants i residents han denunciat robatoris en domicilis i establiments, especialment durant les nits i els caps de setmana.
El novembre de 2025, els Mossos d’Esquadra van detenir quatre homes d’entre 28 i 39 anys després de trobar dins del vehicle en què circulaven eines habitualment utilitzades per cometre robatoris, documentació falsa, rellotges, joies i 1.925 euros en efectiu. Tots quatre tenien antecedents per fets similars. La detenció es va produir durant un control conjunt amb la Policia Local.
No hi ha, però, cap confirmació policial pública que relacioni el jove identificat aquest dimecres amb aquests episodis anteriors. Comerciants i veïns sostenen que alguns dels joves identificats són coneguts per incidents precedents, però aquesta atribució no ha estat confirmada oficialment.
Dos punts de venda de droga desmantellats
La sensació d’inseguretat també s’ha vist alimentada per diferents episodis relacionats amb el tràfic de drogues. L’abril de 2026, una operació conjunta de la Policia Nacional i la Policia Local va permetre desmantellar dos punts de venda de droga situats al carrer Farella i a la carretera del Port de la Selva.
Els agents van detenir dues persones vinculades a un clan familiar i van intervenir cocaïna, marihuana, haixix, ketamina, 3.000 euros en efectiu i material destinat a pesar, preparar i distribuir les substàncies. Un dels domicilis escorcollats estava ocupat il·legalment. La investigació es va iniciar després de la denúncia d’un veí.
A aquests antecedents s’hi afegeixen les queixes per presumptes punts de venda de droga, la venda il·legal d’alcohol durant la nit i els robatoris a l’interior de vehicles, domicilis i comerços. Els comerciants fa mesos que alerten d’una situació que consideren insostenible.
Una oficina creada precisament per evitar anar a Figueres
La situació resulta encara més difícil d’explicar perquè l’any 2018 la Policia Local de Llançà va crear una oficina de denúncies arran d’un acord amb els Mossos d’Esquadra. L’objectiu anunciat era, precisament, evitar que els ciutadans haguessin de desplaçar-se fins a Figueres per denunciar robatoris en habitatges o vehicles, furts, danys, estafes bancàries i pèrdues d’objectes.
En aquell moment, un caporal i tres agents van rebre formació per assumir el servei, que inicialment havia de funcionar de dilluns a divendres, de les vuit del matí a les vuit del vespre, amb la intenció d’ampliar-lo progressivament.
Vuit anys després, comerciants i veïns tornen a denunciar exactament el mateix problema que aquella oficina havia de resoldre.
Altres cossos policials qüestionen el sistema
Girona Notícies ha consultat membres d’altres cossos policials, que consideren «lamentable» que els afectats siguin derivats sistemàticament a una comissaria situada fora del municipi.
Aquestes fonts remarquen que una qüestió de competències no hauria de convertir el ciutadà en el responsable de traslladar els fets d’un cos policial a un altre. Consideren que s’hauria de recollir la informació, practicar les primeres actuacions necessàries i derivar les diligències al cos competent mitjançant els canals de coordinació policial.
La Llei 16/1991 de les policies locals atribueix als cossos municipals funcions de policia judicial, entre les quals hi ha la pràctica de les primeres diligències de prevenció i la col·laboració amb la resta de forces de seguretat. La forma concreta de formalitzar les denúncies, però, també depèn dels protocols, els convenis i l’organització vigent a cada municipi.
El problema denunciat pels comerciants no és només la resposta concreta d’una patrulla, sinó l’absència d’un circuit estable que els permeti completar tot el procés sense sortir de Llançà.
Els afectats reclamen que es recuperi plenament el servei de denúncies, que hi hagi personal format disponible i que s’estableixi una connexió efectiva amb els Mossos d’Esquadra. Alerten que obligar una víctima a recórrer 40 quilòmetres acaba desincentivant les denúncies i facilita que molts delictes quedin fora del registre oficial.
I allò que no es denuncia, estadísticament no existeix. Mentrestant, els comerciants continuen assumint les pèrdues i Llançà continua acumulant episodis que agreugen la percepció d’inseguretat.
Aquest mitjà resta a disposició de l’Ajuntament i de la Policia Local de Llançà per incorporar la seva versió sobre el funcionament actual del servei de recepció de denúncies.
