|
París activa controls reforçats davant possibles moviments cap al nord mentre la crisi deixa almenys 19 morts, desborda la ciutat autònoma i situa Catalunya i Girona en el focus per la seva connexió directa amb França
França ordena reforçar immediatament els controls a la frontera amb Espanya davant la crisi migratòria sense precedents desencadenada a Ceuta. El ministre francès de l’Interior, Laurent Nuñez, anuncia l’activació d’una força fronterera d’intervenció ràpida per efectuar controls més exhaustius i evitar possibles moviments irregulars cap al nord d’Europa.
«Prendrem mesures i reforçarem, evidentment, el control a la frontera franco-espanyola», afirma Nuñez, que assegura que manté contacte directe amb el seu homòleg espanyol. França ja disposava d’una unitat mòbil desplegada permanentment, però ara n’incrementa l’activitat davant la magnitud de la situació registrada a Ceuta. RTL França confirma el reforç fronterer.
La decisió francesa evidencia que el problema ja supera l’àmbit de Ceuta i es converteix en una crisi de dimensió espanyola i europea. Catalunya és el principal corredor terrestre mediterrani entre Espanya i França, amb passos estratègics com la Jonquera i Portbou, fet que situa les comarques gironines en el focus davant la possibilitat de moviments secundaris cap al nord.
Tot i això, de moment no existeixen dades oficials que confirmin que una part significativa dels migrants arribats a Ceuta s’estigui desplaçant cap a Catalunya o cap a municipis de la demarcació de Girona. El reforç francès té, ara per ara, un caràcter preventiu.
Una entrada equivalent a més de la meitat de la població de Ceuta
El Ministeri de l’Interior estima que unes 49.000 persones entren irregularment a Ceuta en només 24 hores, tant per terra com per mar, procedents del Marroc. La xifra equival a més de la meitat de la població habitual de la ciutat autònoma, que ronda els 83.000 habitants.
L’estimació, atribuïda a Interior, apareix inicialment al web del Departament de Seguretat Nacional, però posteriorment és retirada sense que se n’expliquin els motius. Malgrat això, diverses fonts ministerials mantenen la mateixa xifra i calculen que almenys 7.000 dels arribats són menors d’edat.
La crisi deixa almenys 19 persones mortes, segons l’últim balanç recollit per Reuters. La majoria dels cossos són localitzats al mar, a l’entorn de l’espigó fronterer del Tarajal, després que milers de persones intentin accedir a territori espanyol nedant, caminant per la costa o superant el perímetre fronterer. Reuters informa de 49.000 entrades i almenys 19 morts.
La Guàrdia Civil, la Policia Nacional i les Forces Armades reforcen el dispositiu de seguretat, mentre el Marroc desplega agents, canons d’aigua i material antidisturbis al costat marroquí. Durant les darreres hores també es produeixen enfrontaments, vehicles incendiats i situacions de pànic als accessos fronterers.
El reforç hispanomarroquí aconsegueix reduir el ritme de les entrades aquest divendres, però continuen apareixent grups que busquen punts per superar la tanca o arribar nedant a Ceuta.
Ceuta, completament desbordada
L’arribada sobtada de desenes de milers de persones col·lapsa els recursos de la ciutat. Els centres d’acollida superen àmpliament la seva capacitat, mentre milers de migrants passen la nit als carrers, als parcs i als voltants del Centre d’Estada Temporal d’Immigrants.
Les autoritats habiliten lavabos químics, zones d’ombra i punts de distribució d’aliments, aigua i medicaments. El Govern espanyol també envia més agents antidisturbis i reforça les unitats d’estrangeria, vigilància fronterera i activitats subaquàtiques.
El president del Govern, Pedro Sánchez, es desplaça a Ceuta acompanyat del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per reunir-se amb el Govern de la ciutat autònoma, els responsables policials, la Creu Roja i la direcció del centre d’acollida.
L’Executiu espanyol anuncia que intentarà retornar al Marroc les persones que hagin entrat irregularment, però haurà de respectar la normativa d’asil, la protecció dels menors i les resolucions judicials que limiten les devolucions immediates.
Una crisi de seguretat nacional i humanitària
El Govern relaciona l’allau amb la possible instrumentalització per part de les xarxes de tràfic de persones d’una resolució del Tribunal Suprem que restringeix les devolucions immediates dels migrants interceptats al mar quan intenten arribar nedant a Ceuta o Melilla.
L’oposició reclama que la situació sigui tractada com un problema de seguretat nacional, mentre les autoritats ceutines exigeixen mesures extraordinàries davant la impossibilitat de gestionar una entrada d’aquestes dimensions amb els recursos habituals.
La crisi té simultàniament una dimensió fronterera, policial, humanitària i diplomàtica. Espanya i el Marroc asseguren que mantenen la coordinació, però la magnitud de l’entrada recorda la crisi del 2021, quan unes 8.000 persones van accedir a Ceuta enmig d’una greu tensió entre Madrid i Rabat.
Melilla tanca la seva frontera
La pressió també arriba a Melilla. El pas de Beni-Enzar, l’únic operatiu entre la ciutat autònoma i el Marroc, continua tancat després dels intents d’entrada massiva registrats aquest dijous a la nit.
El president de Melilla, Juan José Imbroda, situa inicialment en «400 com a màxim» les persones que haurien aconseguit entrar irregularment. La Delegació del Govern, però, desmenteix aquesta estimació i assegura que encara no es pot facilitar una xifra definitiva. El tancament deixa centenars de vehicles i viatgers de l’Operació Pas de l’Estret bloquejats. La Cadena SER recull el tancament de Melilla i la discrepància sobre les xifres.
Girona, porta d’entrada a França
El reforç anunciat per París pot tenir conseqüències directes als principals passos fronterers catalans, especialment a l’Alt Empordà. França encara no concreta quins controls aplicarà ni si afectaran de manera específica la Jonquera, Portbou o les connexions ferroviàries internacionals.
La posició geogràfica de Girona converteix la demarcació en un corredor potencial si una part dels migrants aconsegueix arribar a la península i intenta continuar cap a França. Això podria comportar més presència policial, controls de vehicles i identificacions a les vies de comunicació amb el país veí.
Tanmateix, l’arribada a Ceuta no implica automàticament la lliure circulació cap a la península. Una part dels migrants queda sotmesa a procediments de retorn, identificació, asil o protecció de menors. Per això, qualsevol afirmació sobre una arribada imminent i massiva a Catalunya o a les poblacions gironines encara no està acreditada oficialment.
La decisió de França demostra, però, la inquietud europea davant una crisi que posa a prova la frontera sud de la Unió Europea i obliga Espanya a afrontar un dels episodis migratoris més greus de les últimes dècades.
