|
El consistori qüestiona la metodologia del pla energètic i estudia demanar-ne la retirada total o formular una contraproposta adaptada a la realitat territorial del municipi
L’Ajuntament de Ripoll va celebrar aquest dimarts 21 de juliol una reunió informativa oberta a la ciutadania per explicar el Pla Territorial Sectorial per a la Generació Elèctrica Eòlica i Fotovoltaica (PLATER) i les implicacions que podria tenir per al municipi.
La trobada, celebrada a la Sala Abat Senjust, va comptar amb la participació de la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, i de l’enginyer municipal, Miquel Güell. Durant la sessió es van presentar els principals aspectes del document, els terrenys que podrien quedar afectats i les consideracions que l’Ajuntament plantejarà davant la Generalitat.
El PLATER és una eina destinada a ordenar territorialment, però no a legislar, la implantació de les energies renovables i dels equipaments associats. El pla determina quines instal·lacions s’han de desenvolupar i en quines zones del territori es poden situar.
En el cas de Ripoll, fixa un objectiu de generació fotovoltaica de 26,9 megawatts. D’aquesta potència, 7 MW s’haurien d’instal·lar en unes onze hectàrees de sòl no urbanitzable. Paral·lelament, el document reserva fins a 120 hectàrees com a sòl prioritari, una extensió que l’Ajuntament considera clarament sobredimensionada respecte de les necessitats energètiques assignades al municipi.
Crítiques a la planificació territorial
El consistori considera que la proposta elaborada per l’Institut Català d’Energia no ha tingut prou en compte les característiques territorials i urbanístiques de Ripoll. Entre les principals objeccions hi ha l’exclusió de les masies recollides al Catàleg de Masies i la manca de consideració de la zonificació dels paratges naturals establerta pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
L’Ajuntament també alerta que la reserva de 120 hectàrees podria comportar una ocupació del sòl aproximadament deu vegades superior a la necessària per assolir la generació prevista. Aquesta situació podria afectar especialment les planes agrícoles, alterar el paisatge rural i provocar un impacte visual considerable.
A més, el document no concreta les infraestructures necessàries per transportar, evacuar i emmagatzemar l’energia generada. El govern municipal també critica que el pla s’hagi elaborat sense un consens previ suficient amb els ajuntaments, els col·legis professionals i altres organismes de la mateixa Generalitat.
Una esmena total o una contraproposta
Davant d’aquest escenari, l’Ajuntament de Ripoll ha anunciat que presentarà al·legacions al PLATER. Els arguments municipals abordaran possibles irregularitats procedimentals, la manca d’accés a la informació i de participació ciutadana, així com les afectacions urbanístiques, ambientals, agrícoles, socioeconòmiques i paisatgístiques.
Les al·legacions també incidiran en l’absència d’una planificació territorial per a les infraestructures complementàries, els possibles efectes sobre la salut pública i el conflicte que el desenvolupament plantejat podria generar amb la unitat paisatgística i els valors propis del Ripollès.
El consistori treballa actualment amb dues opcions. La primera és presentar una esmena a la totalitat del PLATER. La segona passa per elaborar una contraproposta que estableixi una protecció de 200 metres al voltant de les masies catalogades i exclogui del pla els paratges naturals del municipi.
La ciutadania també pot presentar al·legacions de manera telemàtica mitjançant el portal de tràmits de la Generalitat. El termini actual finalitza el 30 de juliol, tot i que el Govern ha acordat amb les entitats municipalistes obrir un segon període d’informació pública.
Aquest nou període permetrà als ajuntaments i al conjunt de la societat comprovar com s’han incorporat les aportacions presentades i, si és necessari, formular noves al·legacions. La presentació projectada durant la reunió es pot consultar al web municipal.
