|
La presidenta d’Aliança Catalana acusa els responsables socials de deixar en segon pla la població vulnerable del país i denuncia que el treball en negre pot distorsionar l’accés a les prestacions
La presidenta d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha sacsejat aquest vespre el debat sobre el repartiment de les ajudes socials al Ripollès després d’assegurar que la població immigrada representa el 12% dels habitants de la comarca, però concentra el 49% de les prestacions concedides.
«El Ripollès té una taxa d’immigració del 12%. Un 12% que acapara el 49% de les ajudes», ha afirmat Orriols, que considera aquestes xifres una mostra d’una sobrerepresentació evident de la població estrangera entre les persones beneficiàries dels recursos socials.
La dirigent ha explicat que ha traslladat aquesta qüestió a la responsable del consorci encarregat de gestionar les ajudes. Segons el relat d’Orriols, la resposta ha estat que l’organisme atén totes les persones en situació de vulnerabilitat sense tenir en compte el seu origen.
La presidenta d’Aliança Catalana ha rebutjat frontalment aquest criteri i ha acusat els responsables socials de deixar d’atendre persones vulnerables del país per destinar una part desproporcionada dels recursos públics a ciutadans estrangers.
«Vosaltres deixeu d’ajudar la gent vulnerable del país per malversar recursos en estrangers», ha manifestat Orriols, que ha tornat a defensar que els recursos públics han de prioritzar la població autòctona que es troba en situacions de necessitat.
Orriols també ha advertit que les dades oficials d’ingressos poden no reflectir la situació econòmica real d’alguns sol·licitants. En aquest sentit, ha assegurat que hi ha persones que poden acreditar menys recursos perquè treballen en l’economia submergida, una circumstància que, segons la dirigent, els permetria accedir a ajudes en millors condicions que altres famílies amb ingressos declarats.
La presidenta d’Aliança Catalana ha anat encara més enllà i ha vinculat alguns casos amb activitats delictives, com el tràfic de drogues, en comptes de la incorporació al mercat laboral reglat. Aquestes acusacions formen part de la valoració política d’Orriols, que en el missatge difós no ha aportat un desglossament sobre possibles casos de frau, treball irregular o delictes entre els beneficiaris.
Tampoc s’ha fet pública la resposta completa del consorci ni la metodologia utilitzada per calcular el percentatge del 49% exposat per Orriols. La responsable de l’organisme, sempre segons la versió de la dirigent, s’ha limitat a defensar que les prestacions es concedeixen atenent la vulnerabilitat de cada persona i no la seva procedència.
La intervenció torna a situar al centre del debat els criteris d’accés a les ajudes, el control del frau i la prioritat que han de tenir els ciutadans del país en el repartiment dels recursos públics. Orriols reclama que les administracions deixin d’amagar l’origen dels beneficiaris i expliquin amb transparència qui rep les prestacions i sota quins criteris.
La presidenta d’Aliança Catalana ha tancat el seu pronunciament amb una frase directa que resumeix la seva posició davant l’actual sistema d’ajudes socials: «Les coses pel seu nom».
