|
Guanyem culpa Junts d’electoralisme però evita assumir el fracàs del model de residus, les més de 3.000 signatures per una ciutat neta i la crisi del Truffaut; Junts també n’és corresponsable després de tres anys al govern
L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha comparegut aquest dimarts a la tarda per defensar la continuïtat del govern municipal després que Junts hagi trencat el pacte que mantenia des del 2023 amb Guanyem Girona i ERC. La formació de l’alcalde qualifica la decisió d’“error electoralista” i assegura que continuarà treballant per “posar Girona en marxa”.
El missatge triomfalista de Guanyem, la plataforma municipal vinculada a la CUP que encapçala Salellas, contrasta amb les nombroses queixes ciutadanes acumulades durant el mandat per la brutícia, la deficient recollida de residus, la manca de manteniment dels barris i el deteriorament de l’espai públic.
Salellas ha defensat l’obra dels darrers tres anys i ha garantit que mantindrà el rumb per complir els 64 punts de l’acord signat amb Junts i ERC. També ha emplaçat els republicans a continuar dins l’executiu i ha anunciat que mantindrà la mà estesa a la resta de grups per arribar a acords.
La realitat política, però, és que la sortida dels sis regidors de Junts deixa el govern en una situació de gran debilitat. Si ERC manté els seus tres representants dins l’executiu, Guanyem i els republicans sumaran només onze dels 27 regidors, tres per sota de la majoria absoluta. Cada pressupost, ordenança o projecte rellevant dependrà a partir d’ara de negociacions amb l’oposició.
Guanyem presenta la ruptura com una maniobra partidista de Junts i adverteix que beneficia el PSC i Aliança Catalana. Aquesta estratègia permet a Salellas desplaçar el debat cap als seus adversaris polítics i evitar una autocrítica profunda sobre una gestió municipal que ha provocat un malestar ciutadà evident.
Més de 3.000 signatures per reclamar una Girona neta
Un dels exemples més clars d’aquest descontentament es va produir el juny del 2025, quan una iniciativa veïnal va reunir 3.333 signatures en només quatre dies per reclamar “una Girona neta” i denunciar el deteriorament de l’espai públic.
Els promotors criticaven el funcionament del sistema de recollida de residus, l’acumulació de deixalles, el mal estat de parcs i jardins, els escocells bruts i la proliferació de males herbes. La petició qualificava el model d’“ineficient, frustrant i poc respectuós amb la realitat quotidiana” i reclamava un pla de xoc municipal. La mobilització es va presentar com una iniciativa veïnal independent.
Aquestes queixes difícilment encaixen amb la imatge d’una ciutat plenament “en marxa” que Guanyem intenta projectar. Tampoc es poden reduir totes les crítiques a una campanya dels partits de l’oposició, perquè una part important del malestar ha sorgit directament dels barris i de la ciutadania.
Un model de residus que el govern ha hagut de rectificar
La implantació del nou sistema de recollida de residus ha estat una de les crisis més visibles del mandat. El mateix regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, va admetre que l’aplicació del model havia estat “molt complexa i feixuga”, amb bosses acumulades fora dels contenidors i nombroses dificultats operatives.
L’Ajuntament va arribar a gastar prop d’un milió d’euros en serveis extraordinaris de recollida. En un sol mes es van comptabilitzar 400 abandonaments de mobles al carrer i es van imposar més de 300 sancions a ciutadans i comerços. El govern també va tramitar sancions contra l’empresa concessionària per serveis no prestats i altres incompliments. El mateix executiu va reconèixer públicament aquests problemes.
Finalment, el gener del 2026, el govern va haver de modificar el model i recuperar els cinc contenidors diferenciats, disponibles les 24 hores, després de les queixes provocades pel sistema que obligava a dipositar cada fracció en dies determinats. La rectificació va comportar la compra i instal·lació d’uns 1.200 contenidors nous. L’Ajuntament va admetre que una part de la ciutadania no s’havia adaptat al sistema.
Guanyem sosté que va heretar un contracte de neteja que no responia a les necessitats de Girona. Aquesta herència pot explicar una part de les dificultats inicials, però no eximeix un govern que ha disposat de tres anys per gestionar el servei i que va impulsar un model que posteriorment ha hagut de corregir.
La crisi del Truffaut destapa la fractura
A les deficiències de neteja i manteniment s’hi ha afegit la crisi del cinema Truffaut, que va deixar al descobert la falta de confiança entre els tres socis. L’adjudicació de la gestió a una empresa de Cambrils va posar fi a 25 anys de gestió del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona i va provocar una important mobilització ciutadana i cultural.
Junts i ERC van acusar Salellas d’intentar revertir una adjudicació pública i de voler situar-los en una posició jurídicament compromesa. El conflicte va evidenciar que el govern ja no compartia ni el mateix criteri de gestió ni un projecte polític cohesionat. La crisi va obrir una fractura pública dins l’executiu.
Guanyem reivindica ara l’aprovació del planejament del nou Trueta, l’impuls de l’habitatge públic, la limitació dels habitatges d’ús turístic, l’ampliació de la Girocleta, la pacificació de carrers, el nou Institut Ermessenda, la cobertura de la pista de Fontajau i l’ampliació dels refugis climàtics.
Aquestes actuacions formen part del balanç del mandat, però no poden utilitzar-se per tapar les deficiències quotidianes que pateixen els veïns. Una ciutat no funciona només amb grans anuncis o projectes a llarg termini: també necessita carrers nets, barris cuidats, contenidors operatius, asfalt en condicions i uns serveis municipals capaços de respondre.
Junts tampoc pot fugir de la responsabilitat
La sortida de Junts no converteix la formació de Gemma Geis en una simple espectadora de la degradació denunciada durant aquests tres anys. Junts ha ocupat la vicealcaldia, ha gestionat àrees importants, ha participat en les juntes de govern i ha aprovat tres pressupostos municipals amb Guanyem i ERC.
Si la ciutat ha acumulat problemes de neteja, manteniment, recursos humans o funcionament dels serveis públics, Junts també n’és corresponsable. La formació ha esperat fins a deu mesos abans de les eleccions municipals per abandonar un executiu al qual havia donat estabilitat des del primer dia.
Salellas acusa Junts de prioritzar els interessos electorals, però el seu propi discurs també està plenament orientat cap al 2027. Guanyem ja anuncia que vol culminar el mandat i “renovar la confiança” de la ciutadania, mentre intenta presentar la ruptura com una batalla entre el seu model i els seus adversaris polítics.
El principal problema per a l’alcalde és que la valoració del seu govern no dependrà només dels 64 punts escrits en un acord ni dels projectes anunciats en roda de premsa. Dependrà de la Girona que els ciutadans veuen cada dia quan surten al carrer.
Guanyem pot insistir que està posant Girona en marxa, però després de tres anys de govern, milers de veïns continuen reclamant una ciutat neta, cuidada i ben gestionada. Junts abandona ara el vaixell, però tant Salellas com els seus antics socis hauran de respondre davant les urnes d’una degradació de la qual tots han estat responsables.
