|
La formació de Gemma Geis deixa Salellas en minoria a deu mesos de les municipals, pressionada per unes enquestes que pronostiquen una forta pèrdua de vots i l’ascens d’Aliança Catalana, i intenta desmarcar-se ara d’una gestió que ha avalat des de 2023
Junts per Girona trenca el govern municipal que compartia des de 2023 amb Guanyem Girona i ERC i obre una crisi política de primer ordre a l’Ajuntament. La sortida dels sis regidors de Junts deixa l’alcalde, Lluc Salellas, amb un executiu de només onze representants, lluny dels catorze necessaris per disposar de majoria absoluta al ple.
La portaveu de Junts, Gemma Geis, justifica la decisió per unes diferències que considera insalvables en la manera d’entendre la gestió municipal. Assegura que la formació va entrar al govern “per responsabilitat” i que ara en surt pel mateix motiu, després de considerar que el seu grau d’exigència és superior al dels seus fins ara socis.
El cop de porta, però, no pot esborrar tres anys de corresponsabilitat política. Junts no ha estat un actor secundari ni un observador extern de l’executiu de Salellas. Ha ocupat la vicealcaldia, ha gestionat àrees importants, ha participat en les juntes de govern i ha aprovat tres pressupostos municipals al costat de Guanyem i ERC.
De fet, el mateix partit reivindica com a pròpies actuacions relacionades amb la Policia Municipal, la nova comissaria de Santa Eugènia, els desallotjaments d’immobles conflictius, l’habitatge públic, la congelació de l’IBI, els mercats municipals, el Campus de Salut Josep Trueta i les polítiques de promoció econòmica.
Aquesta reivindicació evidencia fins a quin punt Junts ha format part del nucli de decisió del govern. Per tant, la formació no pot atribuir ara exclusivament a Salellas els problemes acumulats durant el mandat mentre es reserva per a ella tots els projectes que considera positius.
Junts critica ara l’estat de l’espai públic, la manca de manteniment als barris, la situació de les brigades municipals, la planificació dels recursos humans, l’asfalt deteriorat o les deficiències del servei de neteja. Són problemes que no han aparegut sobtadament i que han estat presents durant bona part dels tres anys en què la formació ha compartit govern, pressupostos i responsabilitats.
Si Girona presenta carrers bruts, asfalt en mal estat, escocells abandonats, mancances de manteniment o serveis municipals que no funcionen com haurien, Junts també n’ha de respondre políticament. La formació ha estat asseguda a la taula de l’executiu mentre aquestes problemàtiques creixien i no ha abandonat el govern fins que el calendari electoral ha començat a entrar en la recta final.
La crisi del cinema Truffaut, les polèmiques vinculades al sistema de recollida de residus i les queixes reiterades per l’estat de diversos carrers han acabat desgastant un executiu que havia nascut el 2023 amb una majoria àmplia de 17 dels 27 regidors. Junts va contribuir decisivament a fer alcalde Salellas i a mantenir-lo al capdavant del consistori durant tres anys.
La ruptura era políticament previsible. Des del principi del mandat existien diferències importants entre el model de ciutat de Junts i el de Guanyem, però la formació de Gemma Geis va acceptar mantenir el pacte i compartir-ne la gestió. Ara, quan falten només deu mesos per a les eleccions municipals del maig de 2027, Junts intenta recuperar un perfil propi i presentar-se com una alternativa al govern del qual ha format part.
La decisió arriba, a més, en un moment electoral especialment delicat per al partit. El darrer Baròmetre del CEO, tot i referir-se a unes eventuals eleccions al Parlament i no poder-se traslladar directament a la ciutat de Girona, situa Junts amb entre 16 i 18 diputats, molt per sota dels 35 actuals, mentre que Aliança Catalana pujaria fins als 23 o 25 escons i el superaria.
Les dades mostren una pèrdua important de suport de Junts i una fuga de votants cap a Aliança Catalana. Aquest retrocés incrementa la pressió sobre les estructures territorials del partit i l’obliga a marcar distàncies amb pactes que poden suposar un llast electoral davant les municipals.
Aquesta pressió també es reflecteix en moviments com el de Cambrils, on el fins ara portaveu de Junts, Enric Daza, i les altres dues regidores del grup municipal han decidit incorporar-se a Aliança Catalana. Daza serà el candidat d’aquesta formació a l’alcaldia el 2027. El moviment s’ha produït coincidint amb la crisi del govern gironí.
Aquest context alimenta la interpretació que la sortida del govern de Girona respon, almenys en part, a una operació de distanciament electoral. Junts necessita desprendre’s del desgast que li ha provocat governar amb Guanyem i ERC i evitar que la corresponsabilitat amb Salellas continuï penalitzant-lo quan comenci formalment la campanya municipal.
La mateixa Geis ja havia començat a marcar perfil propi durant els darrers mesos i havia expressat públicament la seva voluntat de disputar l’alcaldia. La ruptura permet ara a Junts passar a l’oposició, incrementar el to contra l’executiu i intentar reconstruir un relat polític diferenciat.
La formació sosté que “s’ha guanyat el dret legítim d’emprendre el seu propi camí” i anuncia que farà una “oposició responsable”. També assegura que continuarà donant suport a les iniciatives vinculades als 64 punts de l’acord de govern.
La fórmula, però, mostra una nova contradicció. Junts abandona l’executiu, però manté la porta oberta a avalar una part important del mateix programa que ha defensat durant tres anys. Intenta presentar-se com una alternativa mentre continua reivindicant bona part de l’obra del govern que ara deixa enrere.
La sortida deixa Girona davant un final de mandat marcat per la inestabilitat. Guanyem i ERC hauran de negociar cada iniciativa i cada votació amb una oposició fragmentada, mentre Junts intentarà desvincular-se d’un balanç municipal del qual també és responsable.
La formació de Gemma Geis pot abandonar el govern i canviar de bancada, però no pot esborrar amb una roda de premsa tres anys de decisions compartides. Junts deixa Salellas en minoria, però també deixa darrere seu una gestió i una degradació de la ciutat de les quals ha estat corresponsable fins a pocs mesos de les eleccions.
