|
Es tracta de dos edificis amb un total de 28 apartaments, sobre els quals pesava una sentència d’enderroc.
Els edificis Llevantí de Mar I i II, situats a l’avinguda Pau Casals de Calonge, no s’hauran d’enderrocar. Així ho confirma la darrera interlocutòria de la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La interlocutòria exposa que “de conformitat amb el que preveuen els artícles 105 de la LJCA és procedent declarar que concorre causa d’impossibilitat legal per executar la decisió de la sentència”. D’aquesta manera l’Ajuntament de Calonge aconsegueix salvar els edificis Llevantí de Mar, dos blocs de 14 apartaments cadascun situats a Torre Valentina, i sobre els quals pesava una sentència d’enderroc. Ara, un cop declarada la impossibilitat legal per executar la sentència, caldrà establir si és necessari o no que l’Ajuntament de Calonge indemnitzi la part demandant, i si és així fixar l’import d’aquesta indemnització.
El TSJC ha declarat la impossibilitat de l’execució de la sentència després de comprovar que el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) regula la situació d’aquests dos edificis, a la vegada que l’Ajuntament de Calonge havia concedit també posteriorment a l’aprovació definitiva del POUM la llicència d’obres de legalització i havia fet els tràmits pertinents per desafectar el terreny. Davant d’aquestes actuacions el TSJC acorda que concorre una causa d’impossiblitat legal d’executar la sentència d’enderroc, arxiva la peça d’execució de la sentència i obre una peça per determinar la indemnització.
L’alcalde de Calonge, Jordi Soler, ha valorat molt positivament aquesta decisió del TSJC, i ha explicat que “aquesta decisió suposa una molt bona notícia per l’Ajuntament, ja que l’execució de la sentència hauria estat un cop molt dur per les arques municipals i hauria suposat fer front a indemnitzacions milionàries”. Soler explica que “durant els últims anys hem treballat per evitar que aquests edificis s’haguessin d’enderrocar, ha estat una feina llarga i feixuga, però finalment ha donat resultat” i recorda que “aquesta és una de les sentències d’enderroc que em vaig trobar sobre la taula quan vaig entrar d’alcalde, que provenia de llicències d’obres concedides pel govern anterior de l’alcalde Josep Roselló, com la resta de sentències d’enderroc que pesen sobre altres edificis”.
L’Ajuntament de Calonge continua treballant amb absolut respecte a les decisions judicials i a la legislació vigent per la defensa dels interessos del municipi. La defensa jurídica de l’Ajuntament de Calonge ha anat a càrrec del bufet Roca Junyent, encapçalant la defensa Josep Lòpez de Lerma.
Una història que arrenca el 1998
La sentència d’enderroc dels dos edificis Llevantí de Mar té els orígens l’any 1998, quan el Ple de l’Ajuntament de Calonge va acordar desafectar la metitat d’un terreny de propietat municipal de 2.983 metres quadrats del carrer Pau Casals, per tal de portar a terme una permuta de terrenys que permetria obrir un carrer just davant de l’església de Sant Antoni a canvi de traslladar l’edificabilitat d’aquell terreny al del carrer Pau Casals. Un cop feta la permuta l’agost de 1998 la Junta de Govern Local va concedir la llicència d’obres per la construcció dels dos edificis coneguts com a Llevanti de Mar I i II. Contra aquesta actuació es va presentar una demanda per part de la Comunitat de Propietaris Alt Pirineu, siutat just darrera dels edificis Llevantí. Finalment, la sentència establia que a través dels Estudis de Detall no es podia modificar l’edificabilitat del solar sino que calia fer-ho a través d’una modifiació de Pla General, a l’hora que la desafectació del solar s’havia de regir per la legislació patrimonial i no per la urbanística. D’aquesta manera, el tribunal establia que la concessió de la llicència d’obres era nula de ple dret, ja que la llicència incumplia els paràmetres d’edificabilitat i densitat, i l’acumulació de l’edificabiitat de la parcel·la de l’Ajuntament a la parcel·la de Llevantí s’havia de fer mitjançant una modificació de Pla General.
El novembre del 2004 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resol no ajustats a dret i declara nuls els acords impugnats de desafectació de la meitat d’un terreny i de la concessió de la llicència de construcció i la sentència resol també l’enderroc de la construcció.
