|
El sindicat denuncia l'empitjorament de les demores en intervencions, proves diagnòstiques i consultes especialitzades, amb fortes desigualtats territorials, i impulsa la campanya "Ni un minut més" contra la sobrecàrrega dels facultatius
Metges de Catalunya ha advertit que les llistes d'espera del sistema sanitari públic català continuaran cronificades mentre no hi hagi una planificació centralitzada del personal mèdic amb perspectiva territorial i de país. El sindicat alerta que, malgrat l'elevada activitat assistencial registrada durant el 2025, les demores en intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques i consultes especialitzades continuen empitjorant en diversos àmbits.
L'organització ha presentat una anàlisi elaborada a partir de les dades obertes del Servei Català de la Salut. Segons ha explicat el vicepresident de Metges de Catalunya, Josep Maria Serra, aquesta tasca hauria de correspondre a la mateixa administració per retre comptes davant la ciutadania. Serra ha lamentat que Salut hagi deixat de presentar periòdicament els resultats de les llistes d'espera i les explicacions corresponents, i que ara es limiti a remetre a les dades disponibles en una web.
El sindicat considera que les xifres actuals evidencien un deteriorament progressiu de la capacitat resolutiva del sistema públic de salut. Aquesta situació afecta especialment els territoris més allunyats de l'àrea metropolitana de Barcelona i els procediments amb més demanda.
Entre les intervencions amb termini garantit inferior a 180 dies, Metges de Catalunya destaca l'evolució preocupant de la cirurgia ortopèdica. La llista d'espera per a pròtesi de genoll ha augmentat un 1,3%, tot i que durant el 2025 es van fer 10.641 intervencions. En el cas de les pròtesis de maluc, l'increment de pacients en espera ha estat del 7,8%, una de les pitjors evolucions de l'any. També s'assenyala el cas de les reconstruccions mamàries, que han augmentat el temps mitjà d'espera en 15 dies, fins als 126 dies de mitjana.
L'informe també posa el focus en les desigualtats territorials. El Penedès apareix amb algunes de les pitjors dades del país, amb 183 dies d'espera mitjana per a pròtesis de genoll, 170 dies per a pròtesis de maluc i 96 dies per a cataractes. A Barcelona, la reconstrucció mamària arriba als 186 dies d'espera, mentre que a la regió de Girona s'han registrat 185 dies per a electromiogrames. A la Metropolitana Nord, les polisomnografies arriben als 205 dies d'espera.
Per a Metges de Catalunya, aquestes diferències trenquen el principi d'equitat territorial que hauria de garantir el sistema sanitari públic. El sindicat alerta que, en alguns centres hospitalaris, les demores arriben fins i tot a afectar processos oncològics amb terminis garantits legalment, que haurien de situar-se per sota dels 45 o 60 dies segons la gravetat.
Serra ha identificat tres factors que expliquen l'empitjorament de les llistes d'espera: l'increment poblacional, el dèficit d'especialistes, sobretot fora de l'àrea metropolitana de Barcelona, i la manca de planificació de l'atenció mèdica per part del Departament de Salut. Segons el vicepresident del sindicat, la conselleria desconeix les plantilles reals d'especialistes que hi ha al territori perquè contracta activitat a les empreses proveïdores sense tenir prou en compte com i qui la duu a terme.
El sindicat sosté que aquest model no només genera un problema de gestió, sinó que deteriora el sistema públic de salut, que es manté, segons l'organització, gràcies a la sobrecàrrega estructural dels seus professionals. Per això, reclama un reforç urgent de les plantilles mèdiques i una revisió del model territorial per reduir les desigualtats entre regions sanitàries.
En paral·lel, Metges de Catalunya ha impulsat la campanya "Ni un minut més", amb l'objectiu que els facultatius renunciïn a fer activitat assistencial fora de la seva jornada ordinària i obligatòria de treball. El secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, ha afirmat que les llistes d'espera i la necessitat del CatSalut de mantenir-les sota control són un dels principals factors de sobrecàrrega i d'excessos de jornada del col·lectiu mèdic.
Segons Lleonart, més de 50 serveis de 20 hospitals públics i concertats ja s'han adherit a la iniciativa i han anunciat que, a partir de l'1 de juny, no faran cap activitat extraordinària. El sindicat preveu que en els pròxims dies s'hi sumin més serveis, amb la voluntat de provocar una reacció dels centres i les empreses que obligui Salut a negociar.
Metges de Catalunya insisteix que la resposta a les llistes d'espera no pot continuar descansant sobre l'esforç extraordinari dels professionals, sinó que requereix una planificació real de les plantilles, una definició clara de la cartera de serveis de cada centre i una política sanitària amb visió territorial i de país.
