|
La consellera Mònica Martínez Bravo presenta a Lleida un estudi que destaca la fortalesa del model socioeconòmic lleidatà i assenyala el cost de la vida, la pobresa i la pressió residencial com a grans desafiaments
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha presentat aquest dimarts a Lleida l’Informe Social de Catalunya 2025, un document que analitza els principals factors socials, econòmics, laborals i tecnològics que incideixen en el benestar de la ciutadania. L’estudi posa en relleu el dinamisme del model socioeconòmic i productiu lleidatà, però al mateix temps alerta dels grans reptes que afronta la demarcació, especialment l’envelliment demogràfic, l’encariment del cost de la vida i la pressió de l’habitatge.
Durant la seva intervenció, la consellera ha destacat que l’estat del benestar a Catalunya i a la demarcació de Lleida té fortaleses sòlides, però ha advertit que cal adaptar-lo i redimensionar-lo per donar resposta als nous desafiaments socials. En aquest sentit, ha defensat que reforçar l’estat del benestar serà clau perquè les bones dades macroeconòmiques acabin traduint-se en benestar tangible, més oportunitats i una major confiança de la ciutadania en les institucions.
L’informe ha estat presentat pel seu coordinador i director de l’Oficina del Pla Pilot per la Implementació de la Renda Bàsica Universal, Guillem Vidal, que ha exposat una radiografia general del document i les principals dades corresponents a les comarques de Ponent i de l’Alt Pirineu i l’Aran.
Tot seguit, la secretària d’Afers Socials i Inclusió, Carolina Homar, ha moderat una taula rodona amb la participació de la presidenta de Cocarmi, Mercè Batlle; el coordinador del projecte d’inserció de joves migrats sols de Sant Joan de Déu, Marcos Febas; l’alcaldessa de Balaguer, Lorena Gonzàlez, i el director de la Càtedra d’Innovació Social de la Universitat de Lleida, Carles Alsinet.
L’acte també ha comptat amb la presència del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; la delegada del Govern de la Generalitat a Lleida, Núria Gil Sisó, i el responsable de la Regió Social Lleida, Alt Pirineu i Aran, Pedro-Luis Mayordomo.
Un dels aspectes més destacats de l’informe és la bona situació de Lleida en matèria d’ocupació. La demarcació presenta una taxa d’atur del 7,3%, la més baixa de Catalunya, i una taxa d’ocupació del 56%, per sobre de les mitjanes catalana i espanyola. Aquestes dades situen Lleida com un territori de referència en l’àmbit laboral.
A això s’hi afegeix un cost de vida inferior a la mitjana catalana. Segons l’estudi, la despesa mensual se situa en 3.163 euros, per sota dels 3.378 euros del conjunt del país. També destaca el fet que Lleida disposa de l’habitatge més assequible de Catalunya, amb un lloguer mitjà de 511 euros al mes i un preu d’obra nova de 1.534 euros per metre quadrat. Aquest factor és considerat un element d’atracció per a famílies i nous residents, tot i que l’informe apunta que incrementar la renda disponible de les llars continua sent una prioritat.
Pel que fa al model productiu, l’estudi subratlla que l’economia lleidatana es fonamenta en tres grans pilars estratègics. El primer és el sector primari, que representa el 7% del PIB, una xifra que multiplica per 8,4 la mitjana catalana i que consolida Lleida com la principal productora agrícola del país i un territori clau per a la seguretat alimentària. El segon és la indústria, que supera el 20% del PIB provincial i converteix Lleida en la segona demarcació més industrialitzada de Catalunya, amb la Segarra com a referent destacat. El tercer pilar és el turisme de neu i natura, que genera activitat econòmica de gran valor afegit especialment a les comarques de muntanya de l’Alt Pirineu i l’Aran.
L’informe assenyala, a més, que dues comarques de la demarcació, la Segarra i l’Aran, es troben entre les deu primeres de Catalunya en PIB per habitant, amb 41.137 i 40.277 euros respectivament. Tot i això, el document apunta que incrementar el pes de les activitats d’alt contingut tecnològic, que actualment és del 9,2%, és una de les grans palanques de futur per millorar els salaris i consolidar encara més el teixit productiu.
Malgrat aquestes fortaleses, l’estudi identifica l’envelliment com el principal repte estructural de la demarcació. Lleida té un 20,1% de població major de 65 anys i figura entre les zones més envellides de Catalunya. La situació és especialment accentuada en comarques interiors com el Pallars Jussà, amb un 26% de població major de 65 anys, i les Garrigues, amb un 25,9%, entre les més afectades del país.
Aquesta realitat queda reflectida també en la ràtio de dependència, que evidencia que en algunes comarques gairebé una de cada dues persones en edat de treballar dona suport a una persona gran. En canvi, territoris com l’Aran i la Segarra presenten una estructura demogràfica més equilibrada.
L’Informe Social de Catalunya 2025 conclou que Lleida disposa d’una base econòmica sòlida, diversificada i amb indicadors destacats en ocupació i habitatge, però adverteix que garantir serveis de qualitat, oportunitats econòmiques i una resposta adequada als territoris més envellits serà una de les grans prioritats de l’agenda territorial del Govern en els pròxims anys.
