|
L’escriptora francesa s’endú el guardó principal per Le roi Arthur i l’autora italiana és distingida en literatura estrangera per Retour à Trieste
El Premi Méditerranée 2026 ja té principals protagonistes. L’acadèmica Dominique Bona ha estat distingida aquest dijous 23 d’abril amb el Premi Méditerranée 2026 per l’obra Le roi Arthur (Gallimard), mentre que Federica Manzon ha estat reconeguda en la categoria de literatura estrangera per Retour à Trieste (Albin Michel).
El jurat també ha premiat en la categoria de Spiritualités el cardenal François Bustillo per Carnets corses (Fayard), en una nova edició d’uns guardons que, des de la seva creació l’any 1984 pel Centre Méditerranéen de Littérature i amb el suport de la ciutat de Perpinyà, reconeixen cada any obres vinculades als universos literaris de la Mediterrània.
Dominique Bona, membre de l’Académie française, és autora de novel·les i biografies de gran recorregut literari. Entre els seus treballs destaquen títols dedicats a figures com Romain Gary, Stefan Zweig, Berthe Morisot o Clara Malraux. En aquesta ocasió, ha estat reconeguda per Le roi Arthur, un llibre en què evoca la figura d’Arthur Conte, escriptor, historiador, periodista i també diputat, ministre de la IV República i president de l’ORTF.
L’obra ofereix un retrat íntim profundament arrelat al Migdia català, entre els records familiars i la vida política, i explora la filiació i la transmissió a l’ombra d’un pare singular. Després de conèixer-se la concessió del premi, Bona ha celebrat un reconeixement que, segons ha expressat, la lliga a la seva ciutat natal i la retorna als seus orígens.
Per la seva banda, Federica Manzon, nascuda el 1981 i resident entre Milà i Trieste, ha estat guardonada amb el Premi Méditerranée Estranger 2026 per Retour à Trieste. Periodista i editora, ha treballat per segells i institucions destacades del panorama editorial italià, i actualment és directora editorial de les edicions Guanda.
La novel·la premiada parteix d’un record d’infància de la protagonista, Alma, amb el seu pare, que fa servir la imatge de les onades per transmetre-li una lliçó de vida. El relat reflexiona sobre els cicles del retorn, la memòria, la identitat i la transmissió, amb Trieste com a gran escenari simbòlic i emocional. El llibre ja havia estat distingit anteriorment amb el prestigiós premi Campiello 2024.
El palmarès dels Premis Méditerranée 2026 es completa amb Pierre Lunel, premiat en la categoria d’assaig per Le roman de Barcelone; Jacques de Villiers, guardonat pel millor primer roman amb Le bâtard du Roussillon; i Ian Manook i Adrien Tomas, reconeguts en les categories de Polar i Imaginaire per Gangnam i Le sang et la mer, respectivament.
Amb aquesta nova edició, els Premis Méditerranée reforcen el seu paper com un dels grans aparadors literaris de l’espai mediterrani, amb Perpinyà com a epicentre cultural d’uns guardons que, any rere any, continuen reunint noms destacats de la literatura europea i mediterrània.
