|
La recerca constata nivells elevats d’ansietat i depressió i apunta a la burocràcia i la manca de recursos com a principals causes del malestar
La salut mental dins el cos dels Mossos d’Esquadra torna al centre del debat després de la publicació d’un nou article científic que ofereix una radiografia detallada del benestar psicològic dels agents. L’estudi, titulat Two faces of police stress: Spanish validation of operational and organizational PSQ scales, ha estat publicat a la revista Frontiers in Psychiatry i es basa en una mostra de 741 efectius de la policia catalana.
La investigació valida per primera vegada a l’Estat espanyol dues eines específiques per mesurar l’estrès policial: una centrada en l’estrès operatiu —relacionat amb intervencions, riscos i exigències del servei— i una altra en l’estrès organitzatiu, vinculat al funcionament intern del cos.
Els resultats són clars: els factors organitzatius tenen un impacte més gran en el malestar psicològic que no pas els operatius. Així, elements com la burocràcia, la manca de recursos, el dèficit d’efectius, la càrrega administrativa o determinats estils de comandament apareixen com els principals desencadenants de l’estrès entre els agents.
L’estudi també identifica que l’afrontament evitatiu és el principal factor de risc per a la salut mental, mentre que les estratègies centrades en la resolució de problemes actuen com a element protector. En paral·lel, s’observen diferències de gènere: les dones tendeixen a utilitzar mecanismes d’afrontament més adaptatius, mentre que els homes presenten nivells més elevats d’estratègies evitatives i lleugerament més símptomes depressius.
Pel que fa a l’experiència professional, els agents amb més anys de servei mostren menys ansietat, però també una menor utilització d’estratègies actives, mentre que els més joves recorren més al suport social i a l’afrontament centrat en el problema. Malgrat aquestes diferències, l’estudi alerta que els nivells globals d’estrès, ansietat i depressió dins el cos policial català superen els de la població general espanyola.
Des del SAP-ME, que ha col·laborat en la recerca juntament amb FEPOL i la Fundació per a la Seguretat Pública, es destaca que aquest treball reforça la necessitat d’actuar sobre les causes estructurals del problema. El sindicat defensa que qualsevol política de prevenció ha d’abordar les disfuncions internes que cronifiquen el malestar i implementar programes adaptats a la diversitat de perfils i etapes professionals.
A més, reclamen reforçar el suport institucional, la formació continuada i les mesures d’acompanyament psicològic, així com impulsar reformes internes que permetin millorar la gestió i el funcionament del cos.
L’estudi conclou que l’estrès operatiu i l’organitzatiu són factors diferents però estretament relacionats, i adverteix que les exigències pròpies del servei policial poden veure’s agreujades per problemes interns de l’organització. Una realitat que, segons el SAP-ME, evidencia que la protecció de la salut mental dels agents no depèn només del que passa al carrer, sinó també de com la institució gestiona i acompanya els seus professionals.
