|
Les dones d’Unió de Pagesos reclamen polítiques agràries amb perspectiva de gènere per garantir drets, relleu generacional i futur al món rural
Aquest 8 de març coincideix amb la declaració del 2026 com a Any Internacional de la Dona Pagesa per part de l’ONU. Una coincidència que esdevé una oportunitat per situar al centre un debat imprescindible: quin model agrari estem construint i si les polítiques que el defineixen tenen realment en compte la realitat de les pageses.
Les polítiques agràries no són neutres. Els criteris dels ajuts, l’accés a la terra, el disseny de la Política Agrària Comuna o les bases de cotització a la Seguretat Social determinen qui pot consolidar un projecte al camp i qui queda en una situació de vulnerabilitat.
Durant massa temps, aquest marc normatiu s’ha construït sobre una visió parcial del sector que no reflecteix la diversitat real de les explotacions agràries ni el paper efectiu de les dones pageses. Quan la realitat del treball no es tradueix en reconeixement administratiu, es generen desigualtats en l’accés als ajuts i també en la protecció social.
Alhora, els canvis en les bases de cotització estan comportant una pèrdua de drets per al conjunt del sector agrari, amb impactes especialment rellevants en àmbits com les baixes de maternitat i altres prestacions vinculades a la cotització.
Si es vol garantir el relleu generacional, explotacions viables i pobles amb futur, cal revisar el marc agrari amb una clara perspectiva de gènere. Adaptar la Seguretat Social a la realitat del treball agrari, corregir desequilibris en l’accés als recursos i assegurar la participació de les pageses en els espais de decisió no és només una qüestió sectorial, sinó una aposta clara pel futur del món rural.
Des de Dones d’Unió de Pagesos remarquen que no volen que aquest Any Internacional de la Dona Pagesa sigui només una declaració simbòlica, sinó que serveixi per impulsar canvis reals.
Per això, aquest 8 de març reivindiquen participar activament en la definició del model agrari. Perquè, segons defensen, quan les polítiques ignoren les pageses, el món rural es debilita; i quan les tenen en compte, el reforcen.
Les pageses no demanen excepcions ni privilegis. Reclamen drets, protecció social i capacitat real d’incidir en les decisions que afecten la seva feina i el seu futur. La igualtat al món rural, conclouen, no és un gest simbòlic: és una responsabilitat política. I des de Dones d’Unió de Pagesos asseguren que continuaran treballant i pressionant perquè aquesta igualtat sigui una realitat.
