|
La caiguda de pernoctacions respecte al 2019 i la manca d’un canvi de model turístic situen la ciutat davant d’un escenari de risc econòmic i de precarització laboral
El turisme a Lloret de Mar mostra clars símptomes d’estancament i encén les alarmes sobre el futur econòmic del municipi. Les dades dels darrers anys evidencien que la ciutat encara es troba lluny de les xifres registrades abans de la pandèmia, amb menys visitants, menys pernoctacions i una rendibilitat turística cada vegada més limitada.
Segons les dades oficials publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el balanç del 2025 confirma aquesta tendència. Tot i que s’han registrat 2.000 viatgers més que el 2024, el municipi encara es manté 42.000 turistes per sota de les xifres del 2019, fet que representa una caiguda del 3,5%. Pel que fa a les pernoctacions, el 2025 n’hi ha hagut 25.000 més que el 2024, però encara 263.000 menys que el 2019, amb una disminució del 4,9%.
La durada mitjana de l’estada tampoc mostra millores significatives. El 2025 s’ha situat en 4,34 nits per viatger, pràcticament la mateixa xifra que el 2024 (4,33) i per sota del 2019 (4,41). Aquestes dades indiquen que els visitants continuen passant menys temps al municipi i generen menys impacte econòmic.
Diversos actors del sector turístic han expressat prudència sobre les perspectives de la temporada 2026 després de la celebració de FITUR a Madrid el passat mes de gener. Tot i mantenir un cert optimisme, les expectatives es mouen en una línia similar a les de l’any passat i amb una clara sensació d’incertesa sobre la capacitat real d’atraure més viatgers i pernoctacions.
En aquest context, experts i professionals del sector adverteixen que Lloret continua ancorat en un model turístic de baix cost, amb visitants que s’hi estan menys dies i amb una despesa limitada. Mentrestant, altres destinacions de la Costa Brava han apostat per diversificar la seva oferta, millorar la qualitat dels serveis i avançar cap a una desestacionalització real del turisme.
Aquest estancament també té conseqüències directes en el mercat laboral. La reducció de pernoctacions i la concentració de l’activitat en pocs mesos de l’any generen ocupacions temporals i salaris baixos, amb temporades cada vegada més curtes. Lluny queden els anys en què l’activitat turística permetia treballar entre nou i deu mesos l’any; actualment, molts treballadors del sector només tenen feina durant tres o quatre mesos.
El debilitament de l’activitat turística afecta igualment el conjunt del teixit econòmic local. Hotels, comerços i serveis complementaris veuen reduïts els seus ingressos en un context de menor activitat i temporades més curtes, fet que impacta directament en la sostenibilitat econòmica del municipi.
A aquesta situació s’hi afegeixen les crítiques a la gestió política del model turístic. Alguns experts consideren que la planificació ha prioritzat mesures a curt termini sense desplegar una estratègia clara de sostenibilitat, diversificació econòmica i millora de la qualitat del turisme. Aquesta manca de planificació, asseguren, deixa Lloret en desavantatge competitiu respecte a altres destinacions de la Costa Brava.
El model actual també genera tensions socials i urbanes. La concentració de turistes en determinats barris, la saturació dels serveis en temporada alta i la percepció que el turisme no genera beneficis clars per a la població resident alimenten el malestar entre una part de la ciutadania.
Davant d’aquest escenari, cada vegada més veus reclamen una transformació profunda del model turístic de Lloret de Mar. La ciutat necessita atraure visitants amb més capacitat de despesa, estades més llargues i una oferta turística orientada a la qualitat i la sostenibilitat. Sense aquest canvi de rumb, adverteixen diversos analistes, el municipi corre el risc d’entrar en una etapa de decadència econòmica i precarització social que podria marcar el futur de la ciutat durant els pròxims anys.
