|
Un veí va haver de recórrer a la GAIP per obtenir dades agregades; 927 persones consten al carrer Claveria, 5, 15 al carrer Cort Reial, 7, i hi ha antecedents d’un altre edifici amb prop de 900 empadronats
La gestió del padró municipal a Girona torna a situar-se en el centre del debat polític i administratiu. El que havia de ser una petició ordinària d’informació estadística ha acabat evidenciant una concentració molt elevada d’empadronaments en un sol equipament municipal, així com la necessitat d’activar mecanismes externs per obtenir dades que, per llei, són d’accés públic.
El 23 d’octubre de 2025, un veí de Girona va sol·licitar formalment el nombre de persones empadronades en equipaments socials municipals. La petició era estrictament estadística i agregada, sense dades personals, amb l’objectiu d’analitzar l’impacte d’aquests empadronaments en la planificació de serveis públics.
Davant la manca de resposta dins el termini legal, el sol·licitant va presentar reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Només després de la intervenció d’aquest organisme independent, l’Ajuntament va acabar facilitant la informació.
Segons les dades municipals, a novembre de 2025 constaven:
927 persones empadronades al carrer Claveria, 5, seu del centre d’acollida “La Sopa”.
15 persones empadronades al carrer Cort Reial, 7.
A la resta de centres socials municipals consultats, no hi figurava cap persona empadronada.
En una ciutat d’uns 105.000 habitants, les 927 persones registrades en una sola adreça representen prop d’un 0,9% del padró total concentrat en un únic equipament municipal.
Des d’un punt de vista tècnic i de gestió, es tracta d’una concentració rellevant que incideix directament en el finançament per habitant, la planificació sanitària, educativa i social, i la càrrega estructural dels serveis públics.
Aquest cas no és aïllat. L’any 2024 ja es va denunciar públicament que en un altre edifici de la ciutat hi havia prop de 900 persones empadronades, una xifra que va generar sospites entre veïns per la relació entre superfície i nombre d’inscrits.
Aquell episodi va obrir un debat sobre els mecanismes de control intern, la verificació de domicilis i la capacitat real de seguiment administratiu en casos de concentracions massives.
Ara, amb 927 persones empadronades en un equipament municipal concret, la qüestió torna amb dades oficials sobre la taula.
L’empadronament no és un simple tràmit formal. Genera drets i efectes immediats:
Accés a la sanitat pública
Escolarització
Prestacions socials
Incidència en el cens electoral
Impacte en el finançament municipal
Els recursos municipals són limitats i la planificació es basa en dades poblacionals. Quan centenars de persones es concentren administrativament en una mateixa adreça, l’impacte no és només estadístic, sinó estructural.
El fet que la informació només s’hagi lliurat després de la intervenció d’un organisme de garantia evidencia una qüestió de fons: la transparència ha de ser proactiva i ordinària, no reactiva i condicionada a una reclamació formal.
Des d’una perspectiva de governança municipal, el debat no és ideològic sinó de gestió: control, seguiment i rendició de comptes.
Davant aquest escenari, queden interrogants que mereixen resposta pública:
Quin protocol regula l’empadronament en equipaments municipals?
Quin control periòdic es fa de les altes concentrades en una mateixa adreça?
Quin impacte acumulat té aquesta pràctica sobre la planificació dels serveis?
Existeix una auditoria específica del padró en domicilis de titularitat municipal?
Girona necessita rigor administratiu, dades obertes i mecanismes de control clars. En matèria de padró, la confiança ciutadana es construeix amb transparència efectiva i supervisió constant.
