|
Va parlar amb tots i va buscar el bé comú.
Recordant, em sembla oportú, que Adolfo Suárez va ser un dels actors decisius de la nostra transició. Un canvi que va ser pacífic, que es va fer de la llei a la llei i que va aconseguir forjar una Constitució en la qual ens sentim reconeguts la immensa majoria dels espanyols, malgrat a alguns ara les hi sembla poc. Va ser audaç al legalitzar al Partit Comunista, que es convertiria en un dels seus aliats. Però també va ser realista. Va parlar amb tots i va buscar el bé comú. No es va entendre amb la UCD, la coalició que ell mateix havia creat, cosa que va provocar que el seu final polític no fos còmode. El primer president de la democràcia és un símbol d'aquest moment en què els espanyols varem saber reconèixer que és més el que ens uneix que el que ens separa. Una cosa que convé no oblidar. Que Déu premiï, segur que ho farà, el seu esforç i la bona voluntat que sempre va demostrar.
