|
Una dona denuncia negligència, abandonament assistencial i manca de resposta del sistema sanitari després que li anul·lessin una operació preferent el 4 de desembre
Una pacient de Blanes ha decidit fer públic el seu cas després d’assegurar que fa dos anys i mig que conviu amb una pròtesi mòbil cervical trencada, amb risc medul·lar, sense rebre una resposta efectiva per part del sistema sanitari ni una nova data d’operació després de l’anul·lació de la intervenció prevista el 4 de desembre.
Segons explica, el problema s’origina arran d’un accident laboral mentre treballava en una empresa de recollida d’escombraries. Malgrat les revisions posteriors, assegura que durant mesos se li va comunicar que “tot estava bé”. Davant la persistència del dolor, va buscar una segona opinió a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on, segons relata, li van detectar la fractura de la pròtesi cervical. Posteriorment va ser derivada al seu hospital de referència, l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta.
La pacient denuncia haver acudit vuit o nou vegades a urgències i haver presentat diverses reclamacions, sense obtenir una resposta clara fins molt tard. Un cop al Trueta, se li van fer les proves preoperatòries i se li va assignar una data d’operació, que finalment va ser anul·lada. Des d’aleshores, assegura que no ha estat reprogramada, tot i l’empitjorament progressiu del seu estat i la pèrdua d’autonomia.
També alerta de deficiències en el circuit assistencial. Tot i tractar-se d’un cas que requereix un hospital de nivell 3, afirma que les ambulàncies l’han traslladat reiteradament a l’Hospital de Blanes, des d’on ha acabat tornant a casa sense una solució mèdica adequada. Segons relata, en una de les visites se li va indicar que, en no presentar anèmia, no era necessari l’ingrés hospitalari.
La pacient viu sola i no té suport familiar, fet que ha obligat a la intervenció d’una assistenta social davant la situació de vulnerabilitat en què es troba. Assegura sentir-se desatesa i incomprèsa, i denuncia que, malgrat informes mèdics i socials, no rep respostes ni solucions concretes. “Els metges es passen la responsabilitat els uns als altres”, lamenta.
Finalment, posa de manifest la incertesa legal que envolta el seu cas. Segons explica, ningú li sap aclarir a qui hauria de reclamar: si al fabricant de la pròtesi, al distribuïdor, a la Seguretat Social o als professionals que, al seu entendre, no van detectar a temps la gravetat de la lesió. Després de consultar diversos advocats sense obtenir una resposta clara, ha decidit fer públic el seu testimoni per demanar ajuda i evitar que altres persones passin per una situació similar.
