|
Els experts presenten un informe amb més de trenta recomanacions i la consellera Martínez Bravo anuncia que les incorporarà a la nova llei sobre el sensellarisme en tràmit al Parlament
El Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) ha presentat aquest dimarts a Barcelona el seu segon informe, centrat en les causes, l’evolució i les polítiques públiques necessàries per abordar el sensellarisme a Catalunya. L’acte s’ha celebrat a la Casa del Mar i ha estat presidit per la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, acompanyada de la presidenta del CETIS, Rosa Alarcón, i del secretari general, Raúl Moreno. L’informe ha estat redactat pel Grup de Pobresa i Sensellarisme del comitè, amb la direcció de la vocal Libertad González.
Aquest document amplia la línia de treball iniciada el setembre passat, quan el CETIS va publicar un primer informe sobre prestacions econòmiques a la infància. Des de la seva creació el febrer del 2025, el comitè té el mandat d’impulsar polítiques socials basades en l’evidència científica i d’acompanyar la transformació del sistema de protecció social amb models innovadors i coordinació elevada entre administracions.
L’informe Estratègies contra el sensellarisme dibuixa un diagnòstic clar: el sensellarisme està en creixement sostingut des de fa gairebé dues dècades. Entre 2006 i 2024, les places ocupades en centres i serveis especialitzats han augmentat contínuament, indicant una pressió creixent sobre el sistema d’atenció.
Els experts apunten que es tracta, sobretot, d’un fenomen d’origen residencial. Segons les dades recollides:
El 32% dels casos es desencadenen per desnonaments.
El 16%, per la no renovació del contracte de lloguer.
El 14%, per impagaments del lloguer.
Aquests factors, combinats amb itineraris vitals marcats per vulnerabilitats socials i econòmiques, expliquen la cronificació del problema.
El CETIS proposa un conjunt ampli de mesures alineades amb pràctiques internacionals i destinades a reforçar la capacitat d’actuació de les administracions públiques, especialment dels ens locals. Entre les recomanacions més destacades hi ha:
Creació d’una Oficina Autonòmica per a la Coordinació del Sensellarisme, responsable de centralitzar dades, definir estàndards comuns, articular polítiques interdepartamentals i gestionar una borsa d’habitatge específica amb acompanyament socioeducatiu i sanitari.
Activació d’un dispositiu 24 hores “No segona nit al ras”, amb equips de resposta ràpida i places urgents per garantir que ningú que dorm per primera vegada al carrer hi passi una segona nit, prioritzant famílies amb infants i persones que surten d’hospitals.
Reforç dels centres de baixa exigència, ampliant-los més enllà de l’Àrea Metropolitana i assegurant serveis dignes 24 h amb consum supervisat, atenció en salut mental i espais de vinculació social.
Integració i millora de les prestacions d’habitatge, fent-les compatibles amb l’IMV i la RGC, i incloent una nova prestació complementària dins els programes de rendes mínimes.
Prevenció reforçada dels desnonaments, amb assistència jurídica gratuïta, mediació, assessorament i ajuts puntuals, especialment als municipis amb més llançaments, en coordinació amb el nou Servei de Protecció i Estabilitat Residencial.
Passarel·les residencials per a persones que surten d’institucions (presons, centres de menors, hospitals o recursos per a víctimes de violència masclista), amb allotjaments transicionals i suport intensiu.
Sistema integrat de dades i cens anual, amb metodologia unificada i ús dels registres administratius per millorar l’avaluació i planificació de les polítiques públiques.
La consellera Mònica Martínez Bravo ha anunciat que una part important de les recomanacions del CETIS s’incorporaran a la proposició de llei sobre el sensellarisme que actualment s’està tramitant al Parlament. Aquesta norma busca establir un marc legal estable i transversal per abordar el sensellarisme amb eines de prevenció, protecció i reinserció, amb l’habitatge com a eix central.
“La lluita contra el sensellarisme no és només una qüestió humanitària, sinó de drets, planificació i prevenció. Ens interpel·la a tots”, ha remarcat la consellera, tot reafirmant el compromís de la Generalitat d’acompanyar els municipis en un dels grans reptes socials del país.
Amb aquest informe, el CETIS posa les bases per una transformació profunda de les polítiques d’atenció a les persones sense llar, reforçant la importància d’un enfocament coordinat, preventiu i centrat en l’accés a un habitatge digne.
