|
Dues forces emergents que comparteixen discurs identitari però xoquen frontalment en el model d’Estat i en l’agenda social
Vox defensa una visió unitària i centralista d’Espanya. Proposa eliminar les autonomies, recentralitzar competències i rebutja qualsevol forma de nacionalisme perifèric. Considera l’independentisme català una amenaça a la sobirania espanyola.
Aliança Catalana, en canvi, parteix d’un nacionalisme català independentista. Defensa la declaració unilateral d’independència i el dret del poble català a constituir un estat propi. Aquesta és la principal línia de fractura entre els dos partits i fa inviable qualsevol entesa, malgrat possibles coincidències en altres àmbits.
Tots dos partits propugnen un model econòmic liberal: defensa de l’empresa privada, rebuig d’impostos elevats i oposició a l’excés de regulació. Tot i això, hi ha diferències rellevants.
Vox manté una visió liberal ortodoxa i vol reduir el pes de l’Estat en l’economia. Aliança Catalana també és liberal, però incorpora elements proteccionistes i crítica el globalisme econòmic. Prioritza l’economia productiva catalana, la reindustrialització i la preferència dels ciutadans del país en l’accés a determinats recursos i ajuts.
Vox defensa una política migratòria restrictiva, especialment en relació amb la immigració musulmana, tot i ser més permissiu amb la immigració llatinoamericana, que considera culturalment més propera.
Aliança Catalana també proposa una política migratòria estricta i critica especialment la immigració procedent del Magrib. El seu discurs es centra en la “seguretat”, la “cohesió social” i la “preservació cultural catalana”, i defensa criteris de preferència nacional per accedir a prestacions públiques.
Pel que fa a drets socials i qüestions morals, les diferències també són significatives.
Aliança Catalana defensa les lleis vigents d’avortament i eutanàsia, dóna suport als drets LGTBI i la seva líder, Sílvia Orriols, ha oficiat matrimonis entre persones del mateix sexe, trencant així amb l’etiqueta habitual d’homofòbia aplicada a partits identitaris.
Vox, en canvi, ha expressat reiteradament la voluntat de derogar les lleis d’avortament, eutanàsia i matrimoni homosexual, i manté una línia moral tradicional basada en valors cristians.
Tots dos partits critiquen el feminisme institucional i les polítiques de gènere, però coincideixen a afirmar la igualtat entre homes i dones. En el cas d’Aliança Catalana, el lideratge de Sílvia Orriols es presenta com un exemple de defensa del mèrit i la capacitat individual per sobre de les quotes. Vox, per la seva banda, defensa la igualtat davant la llei, però rebutja la violència de gènere com a categoria jurídica específica.
