|
Segons dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), la ciutadania confia només de manera moderada en els mitjans tradicionals i s’informa cada vegada més a través de xarxes socials
La confiança moderada en els mitjans i l’auge de les xarxes socials són dues de les principals conclusions que recull el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) en el seu darrer estudi sobre postveritat i hàbits informatius. L’enquesta analitza com s’informa la població catalana, quina credibilitat dona a les diferents fonts i fins a quin punt percep la desinformació com un problema creixent.
Segons les dades, els mitjans tradicionals —televisió, ràdio i premsa escrita— obtenen una valoració mitjana que no arriba al notable, mentre que una part creixent de la població, especialment joves, prefereix informar-se mitjançant canals digitals. Instagram, X, YouTube o TikTok es consoliden com espais de consum d’actualitat per a les noves generacions, mentre que la televisió continua dominant entre les persones de més edat.
Un dels elements que més destaca l’informe del CEO és la forta diferència generacional en la manera d'accedir a les notícies. Entre els joves, les xarxes socials són el principal canal d’informació, mentre que la televisió i la premsa escrita resisteixen sobretot gràcies al públic de més edat.
DESTACAT: Segons el CEO, les noves generacions formen la seva opinió sobretot a través de contingut consumit a les xarxes socials
Aquest canvi d’hàbits influeix directament en la manera com la població percep les notícies, la credibilitat de les fonts i la capacitat per detectar informacions falses.
El CEO apunta que la ciutadania continua mostrant una confiança moderada en els mitjans tradicionals, tot i que se’ls segueix situant per sobre de les plataformes alternatives. Alhora, moltes persones consideren que cada vegada és més difícil distingir entre continguts fiables i informacions manipulades o falses.
L’estudi també constata una creixent polarització en la percepció de la veritat, amb una part rellevant de la població que creu que la ideologia condiciona com s’interpreten els fets.
Segons el CEO, una part significativa dels enquestats afirma que s’exposa sovint a notícies falses i reconeix haver compartit continguts que posteriorment ha descobert que no eren verídics. La rapidesa amb què circula la informació a les xarxes i l’absència de filtres editorials contribueixen a aquest sentiment de vulnerabilitat informativa.
L’estudi del Centre d’Estudis d’Opinió evidencia que el consum informatiu a Catalunya es troba en ple procés de transformació. Les diferències d’edat, d’hàbits i de confiança dibuixen un panorama complex on les xarxes socials tenen un paper central, però també obren interrogants sobre la qualitat democràtica i la resistència a la desinformació.
El CEO conclou que cal reforçar les competències mediàtiques i el pensament crític per ajudar la ciutadania a moure’s en un entorn informatiu cada cop més fragmentat, immediat i multidireccional.
