|
Un plat mariner tradicional i econòmic que combina el sabor intens de la canana amb la finor dels escamarlans en una cassola de fideus ben sucosa
La canana —també anomenada aluda o alutja— és un cefalòpode capturat sovint pels pescadors que treballen amb arrossegament a la gamba. Tot i ser un producte econòmic i molt apreciat a les llotges, encara és relativament poc conegut pel gran públic. Se’n poden fer plats molt gustosos, com aquests fideus a la cassola, ben sucosos, o la seva preparació tradicional a l’Alt Empordà: canana amb pebrot i tomata (samfaina).
400 g de fideus gruixuts o semigruixuts
8 escamarlans
400 g de canana (aprox.)
1 ceba
1 pebrot
3 tomàquets
Oli d’oliva
Sal
En una cassola de terrissa amb oli calent, saltegeu la canana tallada a daus juntament amb els escamarlans. Un cop marcats, retireu-los i reserveu-los.
En el mateix oli, feu un sofregit amb la ceba ratllada i el pebrot tallat a bocins petits.
Afegiu-hi els tomàquets pelats i picats i deixeu que tot es confiti a foc lent, afegint-hi de tant en tant una cullerada d’aigua si cal.
Quan el sofregit sigui ben fet, torneu-hi a posar la canana i els escamarlans.
Cobriu amb aigua, deixeu que arrenqui el bull i incorporeu-hi els fideus, coent-los uns 15 minuts fins que quedin amb una mica de suc.
Hi podeu afegir pèsols o una picada d’all i julivert per donar-hi més profunditat de sabor.
El mateix plat es pot fer amb calamars, gambes o altres mariscs.
La canana s’assembla al calamar però és més ferma. Per netejar-la, cal treure’n el cap i les potes, pelar-la i eliminar-ne l’estómac i el fel.
Truc important: per estovar-la, és recomanable congelar-la 3 o 4 dies un cop neta.
Si us en sobren, podeu fregir els fideus a la paella: queden deliciosos, lleugerament rossos.
