|
La majoria dels peticionaris són de països subsaharians, 252 dels quals de Mali; el subdelegat Pere Parramon destaca la diligència de la Policia Nacional i la col·laboració amb Creu Roja i els serveis socials
L’Administració General de l’Estat, a través de l’Oficina d’Estrangeria de la Policia Nacional, ha tramitat 1.419 sol·licituds d’asil a les comarques gironines durant el 2025. D’aquestes, 409 corresponen a persones procedents de països subsaharians, de les quals 252 són originàries de Mali.
Segons ha explicat el subdelegat del Govern a Girona, Pere Parramon, les dades reflecteixen la intensa activitat de l’oficina d’estrangeria per donar resposta “amb el màxim rigor i rapidesa” a les persones sol·licitants d’asil. Una part d’aquests ciutadans havia estat instal·lada temporalment al campament improvisat del Parc Central de Girona, que ja s’ha desmantellat després que tots els residents hagin estat identificats, atesos i integrats als programes socials del Ministeri d’Inclusió que gestiona la Creu Roja.
El subdelegat ha subratllat la bona coordinació entre administracions —Subdelegació del Govern, Ajuntament de Girona, Policia Local i Policia Nacional— així com amb les ONG que treballen en l’àmbit de l’acollida. “Atendre aquests peticionaris d’asil és una responsabilitat compartida i compartimentada: l’assistència a les persones vulnerables correspon a les administracions locals, mentre que la regularització de la seva situació és competència de l’Estat”, ha explicat Parramon.
En els darrers mesos, la Policia Nacional ha dut a terme diverses accions al Parc Central per informar, gestionar cites prèvies i traslladar els sol·licitants a les oficines d’estrangeria, on han pogut regularitzar la seva situació administrativa i acollir-se als programes socials.
El dispositiu més recent, dut a terme aquesta mateixa setmana, ha permès atendre 20 persones que dormien al carrer, les quals ja han estat traslladades i integrades als programes d’inclusió social. Segons Parramon, aquesta actuació “culmina un procés d’atenció continuada que demostra la voluntat de l’Estat de garantir una resposta immediata, coordinada i humana davant les situacions de vulnerabilitat”.
