|
La cinquena edició se celebrarà del 30 de juny al 6 de juliol a Castelló i Empuriabrava
El certamen celebra enguany la seva cinquena edició, concentrat en la primera setmana de juliol i en espais amb encant de Castelló d'Empúries i Empuriabrava. La basílica, el claustre del convent de Santa Clara o el Pati del Palau dels Comptes són alguns dels escenaris d'una programació que compta amb Mishima, Quimi Portet i Paula Valls, propostes singulars com "Carles Casas diu Llach" i artistes empordanesos. Tot plegat, però, amb un cartell la meitat gratuït i l'altra meitat a preus populars, per fer accessible la cultura. En les darreres edicions, la cita empordanesa va reunir una mitjana de 3.000 espectadors i va registrar una ocupació mitjana del 80%. En parlem amb el seu director, Martí Fontclara.
El festival arriba a la cinquena edició. En quin moment es troba?
Amb cinc edicions podríem dir que la criatura comença a aguantar-se dreta i es comencen a consolidar aspectes del festival com la fidelitat del públic. La gent comença a demanar per la programació mesos abans que surti anunciat i això ens encoratja a continuar amb el full de ruta que vam plantejar-nos ara fa cinc anys en plena COVID. Quan traçàvem aquestes primeres línies del que havia de ser Istiu teníem dues coses molt clares: programació durant una setmana en el moment en què el turisme encara no brolli al nostre territori (la primera setmana de juliol) i aprofitar els nostres espais amb encant, tant de Castelló com d'Empuriabrava. Fins ara, això, ha estat sagrat i la intenció és mantenir aquesta idea.
El festival se celebra durant una setmana i en unes dates més avançades que la majoria dels festivals d'estiu. Funciona, aquest model?
Fins ara ens ha funcionat: a les darreres edicions hem tingut una ocupació pròxima al 80% amb una mitjana de 3.000 espectadors. Hem de ser conscients i realistes que no tenim uns espais on càpiga un nombre molt elevat de públic i això ens beneficia i fa de l'Istiu una proposta peculiar.
Quin tipus de públic atrau?
El percentatge més elevat de públic és el de la província de Girona i centrat, molt especialment, en la comarca de l'Alt Empordà. No obstant això, hem tingut espectadors de tot el territori català i de la Catalunya Nord i sud de França que, suposem que per qüestions relacionades amb la seva estança vacacional, s'ha deixat veure pels nostres recintes.
El festival aposta per inauguracions amb propostes singulars i produccions pròpies. Qui s'encarrega de la inauguració enguany?
Aquest any volem inaugurar amb "Carles Cases diu Llach" al bell mig de la nau central de la Basílica, perquè l'experiment de portar-hi en Marco Mezquida l'any passat va ser espectacular i creiem que amb el mateix format, però amb una idea artística radicalment diferent, també ens funcionarà. La connexió del piano de Cases amb el públic en un marc tan espectacular com la Basílica ben segur que quedarà pel record del nostre festival.
El cartell inclou artistes tan consolidats com Mishima i Quimi Portet com nous talents com Guillem Ramisa, tots en català. La llengua una condició indispensable a l'hora de programar?
La veritat és que no. Tenim la sort de comptar amb artistes de gran talent al nostre territori que fan música en català i ens n'aprofitem, però en cap cas és una condició sine qua non. La programació d'Istiu procura trobar l'encaix entre grups-artistes que ja tenen un recorregut ampli al panorama i que ens ajuden a situar el festival al mapa amb artistes que no omplen estadis de camps de futbol, però que busquen un públic més "recollit", amb ganes de deixar-se sorprendre i enamorar. Hem de reivindicar aquests espais i aquestes propostes artístiques.
Quins concerts destacaria d'aquesta edició?
Els cap de cartell són Mishima i Quimi Portet. Destacar-ne només alguns se'm fa terriblement difícil... de "famosos" potser també cal destacar Paula Valls, el concert de la gira de comiat de Roba Estesa o "Carles Cases diu Llach", però no podem oblidar-nos de Guillem Ramisa o Alba Careta, Northern Cellos o Marina BBFace o la proposta-homenatge que els Ebri Knight li fan a Xesco Boix.
L'Istiu també fa una aposta destacada pels artistes de proximitat, amb empordanesos com Ataraxia o Far. És important el factor local?
Sí. Des de la primera edició de l'Istiu que intentem donar altaveu a propostes locals o de l'entorn més proper. Aquest any tenim cinc propostes: Lakaste i Far que actuaran a l'escenari situat al costat del canal, Northern Cellos i Ataraxia que ho faran a la plaça de les Palmeres i Goa's Pop DJ que punxaran al Claustre del Convent de Santa Clara.
Un dels elements destacats de l'Istiu són els escenaris dels concerts.
Des de l'any passat que tenim la sort de poder gaudir de la Basílica i això dona categoria al nostre festival. Altres espais que tenim són el Pati del Palau dels Comtes, la Llotja i el Claustre del Convent de Santa Clara a Castelló i el Poblat Típic i plaça de les Palmeres a Empuriabrava. Són espais amb unes platees reduïdes que fan que el públic pugui connectar amb els artistes i la seva proposta sense gaires distraccions.
Hi ha algun escenari nou, en aquesta edició?
Aquesta edició estrenem la plaça de les Palmeres d'Empuriabrava. És un espai on fins ara hi havia un envelat muntat i que darrerament ha estat en obres. Ara ja hi ha una primera fase construïda i que ens permet poder-ne disposar per fer-hi, en aquesta edició, els concerts dels Northern Cellos i Ataraxia.
La meitat de la programació és gratuïta i l'oferta de pagament té uns preus molt populars. L'accessibilitat de la cultura és una de les prioritats de l'organització?
Sí. És un festival fet i creat des de l'Ajuntament i pensem que això ens permet acostar la cultura de gran qualitat a tots els públics sense la necessitat que aquest hagi d'hipotecar el seu jornal per poder-ne gaudir. No ho volem de cap de les maneres. El nostre somni humit passa per tenir públic que durant la setmana que dura l'Istiu veiés tots els concerts, però, tot i que n'hi ha que en veuen molts, sabem que és una cosa molt difícil. L'Istiu és de i per a tothom.
