|
El TSJC avala l'actuació policial i Masquef afirma que no donaran "aixopluc" a les "ocupacions delinqüencials"
La justícia dona la raó a l'Ajuntament de Figueres i rebutja el recurs interposat pels ocupes del bloc del carrer Ponent desallotjat el 2023. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la sentència del jutjat contenciós 3 de Girona i ha rebutjat que l'actuació de la policia atemptés contra el dret a la inviolabilitat del domicili, ja que la considera justificada per un informe tècnic.
L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, ha celebrat la resolució judicial i ha assegurat que no donaran "aixopluc" a qui no respecti les normes i cometi "ocupacions delinqüencials". "Espero que aquesta sentència serveixi per recuperar el sentit comú, per valorar i analitzar bé els casos d'actuacions davant ocupacions delinqüencials abans de difamar públicament l'actuació d'un alcalde, que es va limitar a defensar els interessos, la seguretat i la integritat dels alumnes i veïns de la ciutat", ha assegurat Masquef.
I és que després del dispositiu coordinat per la Guàrdia Urbana, Serveis Socials i la Sareb que va servir per desocupar part d'un edifici abandonat al carrer Ponent de Figueres, una vintena d'entitats van queixar-se assegurant que l'actuació s'havia "saltat el procés legal" perquè no hi havia ordre judicial. Segons les entitats, la Guàrdia Urbana havia fet "signar una acta policial" als ocupes dient que marxaven pel seu propi peu, sense "entendre el que signaven" i part dels desallotjats van portar el cas als tribunals.
Una primera sentència el jutjat contenciós administratiu 3 de Girona va donar la raó a l'Ajuntament i va desestimar el recurs dels ocupes, que van recórrer el cas al TSJC. A més, demanaven que l'Ajuntament indemnitzés cadascun dels recurrents amb 1.000 euros per danys i perjudicis.
La sentència del TSJC, que no es ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem, assegura que els ocupes van marxar "voluntàriament" de l'edifici i que l'actuació estava justificada per un informe tècnic urbanístic per motius de seguretat.
Masquef insisteix que l'actuació estava motivada per "les peticions reiterades i instàncies entrades per part de les direccions dels centres educatius entorn d'aquest bloc i de les comunitats de veïns" advertint del perill que suposaven per als alumnes "les activitats delictives i contra la salut pública que es duien a terme a l'interior d'aquest edifici". A més, també hi havia "conflictes constants de convivència, baralles, incendi" i els veïns tenien por de "rebre l'impacte d'objectes que es tiraven des de l'edifici".
Pel batlle, el desallotjament ha tornat la tranquil·litat a la zona, ja que d'un edifici "on es duien a terme activitat contra la salut pública, amb risc per a la seguretat de les persones a causa del seu estat insalubre" ha passat a ser un bloc rehabilitat amb 50 pisos nous "a punt de posar-se a la venda".
"Hauríem de fer una reflexió tots plegats sobre si s'ha de donar aixopluc a aquelles persones que no respecten ni les normes més elementals de convivència i que només fan que embrutir el nom de la ciutat amb aldarulls constants", ha reblat.
