|
L’esdeveniment ha comptat enguany amb un nou espai reservat per a persones amb discapacitat
Amb una combinació singular de fe, patrimoni, tradició i música, la Processó dels Dolors de Besalú ha tornat a confirmar-se com una de les grans manifestacions religioses i culturals del país. Així doncs, aquest vespre la vila comtal ha acollit una nova edició de la tradicional processó, un dels actes més arrelats i solemnes del calendari religiós de la comarca, que enguany ha vingut acompanyat d’un caràcter especialment emotiu, coincidint amb la cloenda del 325è aniversari de la Venerable Congregació dels Dolors de Besalú, fundada l’any 1699.
L’acte central ha tingut lloc a les nou del vespre, quan la Processó dels Dolors ha sortit de l’església del monestir de Sant Pere per recórrer, com és costum, els carrers i places del poble enmig d’un ambient de silenci, respecte i devoció. Entre els moments més emotius ha ressaltat l’‘Acatu’ dels Manaies i dels Estaferms a la plaça de la Llibertat, així com les actuacions musicals de l’orquestra La Principal de la Bisbal i del Cor d’Apòstols, que ha interpretat La Salve en un dels instants de màxima intensitat espiritual. El programa s’ha completat amb una missa solemne al matí a l’església de Sant Vicenç, presidida pel bisbe de Girona, Fra Octavi Vilà i Mayo, i altres actes religiosos al llarg del dia.
A banda de la Processó, la jornada ha estat precedida per diversos actes litúrgics, musicals i commemoratius, i s’ha clos amb un refrigeri a la Sala Gòtica del palau de la Cúria Reial.
Un acte inclusiu
Una de les novetats destacades d’aquesta edició ha estat la creació d’un espai reservat per a persones amb discapacitat, amb l’objectiu de facilitar-ne l’accessibilitat i afavorir una vivència plena de la celebració. Amb aquesta iniciativa, la Congregació ha volgut reafirmar el seu compromís amb una festivitat inclusiva i acollidora, fidel als valors que inspira la devoció a Maria Dolorosa.
Pel que fa al prior d’enguany, aquest honor ha estat per Josep Guix i Feixas (Besalú, 1958): es tracta d’una distinció carregada de significat personal, ja que el seu pare va exercir el mateix càrrec ara fa exactament trenta anys.
