|
A Llançà, però, el consideren més aviat un plat per a convalescents, recomanat per a qui té l’estómac delicat
Una recepta senzilla, saludable i amb arrels profundes tant a Catalunya com a Portugal. En territori català, ha estat tradicionalment present a les cuines marineres i populars, i també formava part dels menús de les fondes barcelonines de la modernitat. A les anomenades “fondes de sisos”, era conegut com “un bacallà buit”. A Llançà, però, el consideren més aviat un plat per a convalescents, recomanat per a qui té l’estómac delicat.
Aquest plat es pot elaborar tant amb bacallà salat (prèviament dessalat) com amb bacallà congelat de qualitat. A Portugal, sovint se’n fa una versió amb cigrons i verdures variades, però la preparació catalana destaca per la seva puresa i sobrietat.
4 talls de bacallà dessalat (preferiblement de la part del morro)
1 ceba gran o 2 de mitjanes
200 g de patates per persona (varietats recomanades: bufet, Kennebec...)
Oli d’oliva verge extra
Sal
Aigua
Peleu i talleu les cebes per la meitat i les patates com si fos per a un estofat.
Poseu-ho tot a bullir en una olla amb força aigua i una mica de sal. Deixeu-ho coure durant 20 minuts.
Quan faltin uns 10 minuts per acabar la cocció, afegiu-hi els talls de bacallà.
Acabeu la cocció i rectifiqueu de sal si cal.
Serviu-ho ben calent, regat amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra o acompanyat d’un allioli suau. També s’hi pot afegir una picada d’all i julivert.
És un plat humil però exquisit, si es prepara amb productes de qualitat i respecte pel temps de cocció. La simplicitat dels ingredients posa en valor el gust profund del bacallà i la dolçor de les patates ben escollides.
